Page 10 -
P. 10
-
;
i
I Home a I'aigua ~ Enrie Ramionet,
esc rip tor
g.!
I
I De ixa't anar, till meu, que una cort d'erc énqels t'acollira Fa una mica de rabia, pero ho hem de conside rar un exit de la
i, batent prodigiosament les ales, evitara la teva caiguda nostra civilitzac ió i raonar que, al cap i a la fi, ni tan sois aquest
i et retornara a terra terma. Ho proclamava la veu profunda i jove insensat és únicament, exclusivament, un estúp id, i que per
presumptamen t tranqu il·litzado ra de la Divina Providencia en el més enutjoses que resultin aquestes actituds, per més tempta-
celebre acudit d'E ugenio. Era la resposta als crits d'auxili que el do r que sigui ni podem uancar-ne els autors a mar, ni tampoc
protagonista de la historia, penjat accidentalment dam unt d'un permetre que saltin.
precipici, adrecava al buit amb desesperació. No era, pero, la I ara mateix no estava fent referencia al vaixell turístic oÉs fácil
resposta esperada i ja saben el dese nllac: d'acord, gracies, observar que si el viatge hagués estat a la inversa, si no hagués
pero hi ha algú mé s? estat un jove desvaga t en transit turístic cap al sud, sinó un jove
ansiós en transit cap al nord en una patera, en 1I0c de llanear-se
Si aquest slrnpat lc esceptic isme , que pro bab lement té tant de impulsivament a les aigües, hauria vetllat, tem erós, durant tota
gat esca ldat co m de gat impietós , fos l'anvers, la recen t his- la travessia, que no I'hi llancessin. Deuen ser diferencies cultu-
toria de l jove alemany que es va llanear a les aigües del Medi- rals. Mentre que entre els nostres hi ha qui juga a precipitar-se
terrani des d' un vaixell qu e navegava de les Illes a Barcelona, per co nvocar el vol amatent deis arcángels, a altres indrets la
seria el revers o gent desesperada no pot , ni tan sois, enfilar-se a una grua i rei-
El jove, abso luta ment des hinibit, ebr i de la vitalitat de la seva vindicar una placa d 'estibado r arnenacant amb el suicidi.
prop ia edat, de is ab undants alcohols que havia ingerit i de Eren, aquests, episod is que fa uns anys s'esdeve nien amb una
les alegres endo rfines que prop orcionen els viatges al sud, es certa freqüencia i que, certament, podem considerar una deci-
va treure la roba i va saltar per la borda. Diuen que era una sió traqica, límit , pero que requeria una mínima co nfianca en el
juguesca. Algú hi va afeg ir que era una jug uesca suici da, pero proisrne. Confianca que en alguns llocs no es pod en perme tre,
errava en I'adjectivació . No saltava al buit, sinó a les civilitza- que hi ha 1I0cs al món en que, lamentablement, el proisme no
des aigües del Medit errani, als bracos p rotec to rs d' una so - esta per repartir co nfiances.
cietat que, obv iament , l'ha aco mbo iat des de petit, El várem Diuen que els passatgers, irritats pel retard provocat per la trape-
veure a les imatges de televisió acompanyat pels membres de lleria del jove alemany, el pensen demandar. Esta bé, pero pro-
I'equip de salvam ent, enfilant somrient I'escala de corda qu e bab lement seria millar enviar-lo a un d'aquests indrets en que no
el retorn ava a cob erta i alcant el pun y per ce lebrar el seu he- només ningú no salta al buit, sinó que ni tant sois amenaca de fer-
roisme . Era el des enllac que tenia previst. Sab ia que aquesta ho, amb l'esperanca que recuperi I'equilibri i s'adoni que malba-
soc ietat que en tantes ocas ions, amb tanta gent, és tan dura, ratar els estorcos deis arcanqels protectors que hem anat bastint,
tan incom movible, a ell el prote geix fins i tot de la seva prop ia procurant que siguin més fiables que els de l'acudit de l'Eugenio,
est up ide sa . no és que sigui d'estúpids, és practicarnent de miserables. •
10