Page 12 -

BARf;A, >- Félix Rabassa i Martí,

histo riad o r

una historia de compromís amb I'esport i el país

Ara que, desp rés d'uns quants anys de el setge de Barcelona del 17 14 i que des - o el mate ix Joan Gamper. Després de la

travessia pel dese rt, tant pe l que fa la prés de la derrota fo u pro hibida per les Marxa Reial la banda interp reta I'himne

vessant esportiva com la socia l, el Barca noves autor itats. britanic - el God Save The King-, que fou

I ha to rnat a esdeven ir un club triomf ant, Aquell tombant de segle fo u testim oni del esco ltat respectu osament per tothom, La
potse r co nvé que fem memoria d 'algunes reviscolament de la identitat nacional ca - co nseqüéncia de tot plegat fo u la clau -

circurnstanc les qu e han con tribuit a for- talana, de la Renaixenya cultural i po lítica, sura per sis mesos del camp del Barga,

jar l'esse ncia d' una entitat espo rtiva de la i el nou club no es va mante nir al marge orde nada pel qove rnado r civil de Barce-

qual, amb molt d'e ncert , es diu que és d 'aq uella efervescé ncia que vivia el país. lona, Joaquín Milans del Bosch.

"més que un club" , Des de la seva fundac ió el F,C Barcelona Durant el temps de la República¡ el Barya

El Futbol Club Barcelona -Foot- ball Club fou perceb ut pels ba rcelonins i els cata- accentua encara més la seva vinculació

Barcelona, segons la grafia de l'epoca- lans co m un equ ip plenament arrelat a amb el país, identificant-se plenament amb

fou fundat el 29 de novembre de 1899 la ciutat i a Catalunya. El Barca, que des el catalanisme, tan estés aleshores entre les

pel jove esportista i emp resari suís nas- de ben aviat s'erigí en el club de futbol classes populars i mitjanes del país. Un deis

cut a W inte rthur Hans - o Joan- Gam per, més potent del Principat , representava personatges que, en aquells anys, contribuí

instal·lat feia poc a la cap ital del Principat, la te rra, la catalanitat. En aquest co ntext , més a refermar els lIigams entre el F.C. Bar-

al costat d' una co lla d 'altres esportistes I'any 1918 el Barya s'adherí a la petició celona i la societat civil catalana del moment

cata lans i de diverses nacionalitats. El d'auto nom ia per a Cata lunya feta pels fou en Josep Sunyol i Garriga, que arriba a la

F. C. Barcelona naixia com a club polies- ajunta ments del país. presidencia del club el 1935, el qual va posar

po rtiu perq ué, a més del futbol, I'entitat En plena dictad ura de Primo de Rivera es en relleu el lema "Esport i ciutadania", que

també va comp tar, des deis seus orígens, produí un incident d 'allo més revelador de resumia perfectament el compromís cívic

amb una secció d'atletisme . les suspicacies que des pertava el Barca que el Barca volia adquirir a I'hora de formar

Garnpe r tria els co lors blau i grana per pel seu compromís amb Cata lunya. El una societat de ciutadans Iliures mitjanyant

identificar el nou club . Tradicionalment 14 de juny de 1925 s' havia de disputar I'esport.

s' havia afirmat que Gam per es basa en al camp de les Co rts el matx Barya-Jú - Aquest projecte es va veure estroncat amb

els colors de I'escut del cantó suís d 'on piter. Per a animar I'espectacle, el club I'inici de la Guerra deis Tres Anys (1936-

era originari, el de Zürich, pero aques t co nvida la ba nda de música de la flota 1939). Pocs dies desp rés del cornenca-

suposit no se sosté, ates que els colo rs ang lesa, anco rada al port de Barcelon a. ment de les hostilitats, el 6 d 'agost de

de Zürich són el blau i el blanc. Sego ns En sortir els dos equips al terreny de joc la 1936, en Josep Sunyol, president del FC,

assevera I'investigador Jordi Salat al seu banda interpreta la Marxa Reial - I'himne Barcelona i diputat al parlament estatal per

lIibre "Les quatre co lumnes catalanes" d 'Espanya-, La reacció del pú blic barce lo- Esquerra Republicana de Catalunya, fou

(Ed. Llibres de l'ln dex, 2005), Gamp er re- nista fou de xiular I'himne, davant I'actitud assassinat a Guadarrama, prop de Madrid,

cupera els co lors de I'antic penó de San- de co nsentiment pass iu adop tada per les per un escamot de l'exercit rebel que inter-

ta Eularia, ant iga patrona de Barcelona, perso nalitats q ue hi havia a la llotla, co m cepta el cotxe on viatjava juntament amb

bandera que es penla a la cate dra l durant Francesc Cambó , Joan Ventosa i Calvell tres persones més, també assassinades.

12