Page 11 -
P. 11
Peñil ~ Marc Pétez,
p eriodista
Cantar per cantar Frank Rijkaard,
més que un entrenador
És senzil/ cantar per cantar; i cantar
amagant som riures a mitges, Primer de tot he de dir que no sóc
és molt racil cantar sense tacar-se i triom far gens "futbolero". Mai no he sentít
una passió extrema cap a aquest
com un simple ninot de corda (...). esport i, malgrat decantar-me pels
Sostindré aquesta cenco fins qu e la veritat colors blaugranes, no he deixat de
em derroti i em tanqui e/s l/avis. sopar quan el Barca ha perdut un
partit crucial. Tot i així, en un moment
[Traducció d'un fragment de dolc de I'equip en que ha guanyat la
"Cantores" de Gabriel Sop eña) L1iga i l'Eurocopa, paga la pena des-
tacar la personalitat de I'actualentre-
Que la causa valgui la pena. nador de I'equip, Frank Rijkaard, un
Que el temps s'esborri i a mitjanit tots personatge que em té fascinat per
abandonem les nostres cases, els plats diverses coses.
encara per rentar. Que ens posem qual-
sevol cosa al damunt i marxem deixant Em aiuen el Josep i el Joan, -cunyat
la televisió engegada, els lIums encesos. i sogre respectivament que, obvia-
Que baixem les escales corrents i vegem ment, dominen tots els aspectes
tots els veins fent el mateix que nosaltres, i detalls en temes de futbol-, que
unint-se a la nostra alegria. Que no val- Rijkaard és un entrenador amb una
guin excuses per quedar-nos contem- filosofia molt particular que prioritza
plant I'espectacle des del balcó. I'atac de ¡'equip, I'obertura de les
Que prenguem els carrers i ens submer- bandes i que dóna molta importan-
gim en la massa que brama hist érica els Dibuix: Narcís Balmanya cia a la pressió ofensiva. I és ciar, per
crits d'una revolta. Que ens reconeguem un desconeixedor d'aquest ambít
en I'esguard de I'altre i hi descobrim un com jo, que et diguin que aquest entrenador demana agressivitat en el joc, costa de creure
igual que ens abraca (una pellcontra una donat el carácter pausat i tranquil de I'home.
altra pell suada). Que per una nit, només
per una nit, no ens importi l'endem á ni Rijkaard és a més tot un senyor del futbol, mostra un equilibri personal permanent que
arribar mig adorrnits a la feina. Que ens transmet conñanca, i no és gens excessiu ni amb les celebracions i victóries ni amb les
abandonem a la celebració d'una victoria derrotes i miseries, D'exemples n'ha donat uns quants, potser entre els més recents hi ha
i entonem un mateix himne i siguem un i I'enfrontament amb José Mourinho, entrenador del Chelsea, quan aquest va criticar el Ba-
siguem tots i cantem amb una mateixa roa en él partit d'anada de la L1iga de Campions en asegurar que els jugadors barcelonistes
veu. Que cremem, si cal, els símbols que feien teatre. La resposta que va rebre per part de Rijkaard va ser que el teatre de Londres té
ens havien oprimit i destrurn I'innecessari fama internacional pero, sense posar més lIenya al foc, va dir que caliademostrar esportivi-
en el camí cap a la constnucció. Que arra- tat i quan Mourinho sortís al Camp Nou en el partit de tornada, se I'havia d'aplaudir.
conem d'una vegada les diferencies que
ens separen i ens apleguem tots sota els Val a dir que en el món del futbol estem acostumats a sentir declaracions insulses i repe-
colors d'una mateixa bandera i brindem tides ("el futbol és així", "hem estat inferiorslsuperiors en l'atac", "la sort ens ha/no ens ha
extasiats i ens embriaguem. acompanyat", etc) i hi ha futbolistes i entrenadors que millor que no obrissin la boca. Pero
Pero que les nostres paraules no siguin el cas de Rijkaard és diferent, té un taranna suau, disciplent, gens eqocentríc i discret. No
buides. ha menystingut el cataía i, sempre que pot, fa diverses intervencions en aquesta lIengua.
Que els ídols ho mereixin. Coneix bé el terreny en que es mou a cada moment, i ha sabut donar un tomb a I'equip,
Que sempre ens quedi París. transmetre il·lusió i compactació entre els jugadors i, alhora, treure el suc a les possibilitats
Que la causa valgui la pena. professionals de cadascú.
Que no sigui el futbol.
Com a jugador, Rijkaard va destacar en equips com l'Ajax, el Saragossai el Milan, i al camp
Cristina Fernóndez Recosens, també va aportar classe i distinció, aspectes que amb el temps ha anat consolidant sense
estridencies. És cert que de vegades sembla com si la seva mirada borrosa es perdés en
estudiant universit8ría • un núvol de misticisme, pero ha demostrat abastament que alla on posa I'ull, l'encerta de
pie.
El Barca no va de "sobrar ' com va dir Koeman fa uns mesos, simplement esta imparable
i treu el maxlrn rendiment qracles, en gran part, a l'entr énador Si algunes empreses l/o
administracions catalanes comptessin amb directius tan eñcacos i dinamitzadors com Ri-
jkaard amb el Barca, potser no hauríem de lamentar tants errors i desídies. La clau, crec,
esta en fer i deixar fer, no creure't el melic del món, i no tenir-ne prou amb un primer resultat
positiu. Des d'aquesta humil columna, felicitats, Barca, pels exits aconseguits enguany, i
per molts anys que Rijkaard no erri amb la seva visió d' home tranquil i entusiasta alhora. Si
el Barca és més que un club, Rijkaard és més que un entrenador. •
