Page 18 -
P. 18
Digui, digui ~ Laura Jueno ñ
períodíst
Artur Bossy
Paisatgista
Té 42 anys i un currículum farcit. A mitjans dels
anys 90 va guanyar el projecte de les noves
plantacions del nou jardí botanic de Barcelona.
També ha estat conservado r del jardí botanic
de Blanes. Des de fa més d'un any treballa per
l'Ajuntament de l.loret per millorar I'ornamenta-
ció floral de la població. Totes les plantes nove:
que deco ren el centre, s ón ob ra seva igual con
• la roto nda de Santa Glotilde. També és el prin-
cipal artífex de la remodelació deis jardins de
Santa G/atilde. Al marge de treballar per L1oret ,
amb la seva emp resa privada , ha assesso rat a
múltiples particu lars i també a d 'altres ajun-
taments, com el de La L1agosta. En aquesta
entrevista, Bossy repassa la feina feta i reivindi-
ca la figura del paisatgista , mo lt desconegu da
al nostre país.
"Hem de ser una mica bojos perque si no, al final,
només posarem gespa als triangles de les autopistes"
- Vosté ha dirigit les obres de remodelació del jardí de d'experimentar in situ. Pel que fa a les visites de les esco les, é
una feina que ja es treballa amb agenda. Vull dir que les esco le
Santa Clotilde . Qué s 'ñi ha fet? no vénen sense avisar."
-"Hem recuperat un jardí que estava assenyalant el final. Hem -Pero I'afluéncia massíva de visitants al jardí, el fa melbé ;
fet tots els processos no sois ja per rejuvenir-Io sinó també per - "No,"
recuperar I'esperit arquitectónic d 'un jardí típic del neoclassic.
Per tant hem recuperat els eixos de camins i els passadissos -No es fan malbé ni tan soIs les heures de les escales?
que a través de places vertebren les famo ses escalinates, -"El pas per a la majoría de les escales quedara Iimitat a le
que van salvant el desnivell top oqr áfic . Aixó ha estat un deis visites guiades."
treballs més impo rtants . D'altra banda, hem acons eguit, mit-
jancant I'especialització de les podes, recuperar el somn i del -A part de la rehabilitació deIs jadins de San ta Clotilde,
Marques de Roviralta, la simbiosis entre el mar Mediterrani es- vosté també ha estat I'artífex de la nova jardineria de
pecialment de les vistes amb un concepte de jardí. Aquesta ha
estat la feina. Ha estat una feina molt treballada, tipus Jacqu es tot el poble. Com valora l'evotucio que ha fet L/oret en
Cousteau. Ha estat una feina de camp , més de botanic que no
pas d' intel·lectualització perqu é l'apo rtació de disseny ha estat aquest aspecte?
practicament nul·la. Ha estat una feina més d 'escultor i de res- -"La gent que porta l'Ajuntame nt en aquests mome nts és mol
taurador." amb iciosa i a més té una gran capac itat de delegar. Són perso
nes que saben escoltar i donen conñanca i aixó dóna els fruit:
-Es deixara entrar a tothom als jardins? Li dic perqué hi que es veuen. Una altra cosa és que a alguna gent Ii agradi i é
d 'altre no. Jo sempre dic que estem fent perruqueria, que nc
ha estudis que diuen que el jardí és fragil i que té una estem fent disseny, que té molta més envergadura . Tanmateix
capacitat de visitants limitada. s'ha passat.a tenir una jardineria que té més nivell i que és mé:
-"La meva opinió personal és que com a bons catalans hem sostenible. Jo ara estic molt content amb la feina que esterr
d'apli car el sentit comú. Hem de veure el tem po del jardí, com fent a la zona del camp de futbol. És un espai que estava ab
reacciona la gent visitant-lo, quant temps dura el recorregut de solutament contaminat i deixat i són molts metres quadra ts er
les persones. Hem de veure si els visitants saben aprofitar les una vila on no hi ha tants espais com ens pensem per a I'ús dE
noves arees que s'hi han fet com el solarium, les places de lec- les persones."
tura i les perqolss í a partir de tot aixó trob arem I'equilibri. S'ha
18
