Page 20 -

II textures i hau ria dit que no hi poden haver blaus i després grocs
i després ... El paisatgista és una figura no coneguda aquí. "
I
- Voste on ha estudia t?
-"Als Estats Unit s."
-Voste que treballa també per I'empresa privada, nota
molta c!iferencia entre treballar pel sector públic i el
privat?
-" Sí, el treba ll públi c esta sot més a tem ors lóqics, a la privada
fas el qu e et dón a la gana ."
-1que prefereix?
-"La privada. Treballar per institucions públiques té una cosa
molt interessant que és que t'expandeix I'ego . Fas una roda de
premsa, surts a la premsa per bé o per malame nt, et coneix
molta gent, vas passejant per la ciutat i la gent t'atura per felici-
tar-te o criticar-te. Si treb alles per la privada la teya feina només
transcendeix als que t'han contractat i com a mol t , et poden
recomanar i així tenir altres clients . Per la privada, les relacions
socials es limiten a sortir a sopar amb els que t 'han contractat.
És diferent. "
-Com a paisatgista, quan va pel carrer que troba que
s'hauria de mil/orar?
-"El que manca és cr iterioHi ha una cosa que s'ha perdut molt
que és el seny catala. Aba ns faltava un autobús i si la part públi-
ca no el posava, s'ajuntaven dos empresaris, el po saven i feien
negoci oL'esperit emprenedor s'ha perd ut. En general veig que
falta criteri i que estem sotmesos a puntes d'inflació tem pera-
mental com el tor urn, q ue ha quedat en no res. En ca nvi, la vila
olímpica es va fer amb c riter i i encara hi pots so rtir, prendre una
copa, passejar-hi. Quan les coses es fan per impul sos, duren un
moment. Jo trobo que a la major part d'espai púb lic es tre balla
amb impu ls i el seny s'h a perdut."
-Qu e recomana als seus clients a I'hora de decora r una
terrassa?
- "Jo sóc especialista en el tema de les terrasses i sempre dic
que s' han de considerar una hab itaci ó més de la vivenda, co sa
que no fa ningú. Aix ó s 'ha d'aplicar especialment als atics. Jo
tinc un atic qu e és un luxe , no perq ué sigui car en inversi ó , sinó
perqu é hi tinc m úsica am biental, bon a il·luminac ió, perqu é hi
veig la te le... Jo he convert it la te rrassa es un esp ai m és i aix ó
és un tem a de q ualitat de vida. De fet, aq uest conc ep te no és
novedós. En el pla Cerdaí, les illes cent rals eren jardins, com
a Not ing Hill de Londres i aix ó aquí s 'ha perdut. Pero per fer
una terrassa neces sites un professional , cosa que és d ifícil de
trobar, i necessites qu e els veins no t'ho tombin. Per tant, ne-
cessit es arr iscar-te. Hi ha 1I0c s on en aquest aspecte ens esta n
donant mo ltes volte s co m al País Valenc ia."
-Sí pero també fan molte s pífies urbanístiques.
-"Sí, és ciar, el món no t'han fet els fluixos, Aixo és el que sem -
pre die a l'Ajuntament de L1 oret. Hem de ser una mica bo jos ,
perqu é si no , al final nom és posarem gespa als triangles de les
autopistes. Arriba un moment, que t 'adones q ue qui ha mogut
el món ha estat el qui s'ha arriscat. Si no arrisq ues no avances.
Jo sempre poso un exemple: qui es va me njar la primera os tra?
devia tenir mo lta gana, no? Abans la gent s'ar risca va i ara aix ó
s'ha perdu t. " •
20
Lloret lidera un projecte
cultural d'ambit europeu
Lloret de Mar encapcala un projecte d' arnb it europeu ,
que consisteix en adequar i revaloritza r el pa tri moni
cu ltural de cinc poblacions situades a pais es d iferen ts.
Són Italia , Portugal, Grécia i Franca, a mé s de I'estat
espanyol. La iniciativa porta per nom Mu seu Obert de
la Mediterr ánla i compta, a més de l.loret co m a soc i-Ií-
der, amb la partic ipac ió deis m unicipis de Pisa, Campo
Mayor, Tessalonica i Nlca , Tot s plegats disposen d 'una
subvenc ió d 'un m ilió d 'e uros de la Unió Euro pea qu e
pe rrne tra que desenvo lup in proje ctes relacionats am b
la cultura i el patrimoni , que, un co p co ns olida t s, es
co nnectara n entre si, amb intercanvis, viat ges , rut es,
etc .
La regid or a de c ultura de l'Ajuntam ent , Laur a Bertran ,
explica q ue el que han fet és "extrap olar" la filosofia
de l Mu seu Ob ert de L10ret -qu e pretén posar al dia el
patrimoni local- "a to t el Medit errani". La regidora ha
assenyalat que a la vila ja es duen a ter me tasques de
rehab ilitació de is equ ipa men ts c ulturals i béns pa trimo -
nials, co m és el cas de is jard ins de Santa C lotilde.
La subvenci ó de fon s europeu s 'ha obtingut recent-
ment, després de demanar-h o durant tres anys se-
gu its . S 'ha assolit ara i permetra tirar endavant el
Museu Obert de la Medíterrania amb l.loret de Mar al
capdavant. celobert •
Subvenció europea per
al Museu del Mar de Lloret
l.lo ret de Mar ha rebut una subv enció de 230 .000
euros de la Unió Euro pea per tirar endavant el project e
del Museu del Mar. La iniciativa, q ue ja s 'esta desenvo -
lupant, té com a obje ctiu acollir tot alló relacionat amb
la tr adició de modelisme nava l q ue hi ha a la vila.
Feia tres anys que t.loret de ma nava la subvenc ió euro-
pea i no es concedia. Pero eng uany I'alcalde i la regido -
ra de c ultura de l'Aju ntament van anar a Rom a a parlar
amb els responsab les de l programa Interrec . A mitjans
de ma ig van saber que se' ls ha co nc ed it I'esmentada
subve nció , que servir á per ñnanc ar pa rc ialment el pro -
ject e de l Muse u de l Mar. L'ajut econ órnic permetra
acabar d 'executar-Io sense problemes. La iniciativa
forma pa rt d 'un proj ecte g lobal de tot L1oret , ano me nat
el Museu Obert , qu e té co m a objecti u posar al dia el
patrim on i nat ural i cul tu ral de la vila. celobert •
La Plataforma pel
Dret a Decidir opta pel "no"
a l'Estatut
La Plataforma pe l Dret a Decidir, que va orga nitzar la
gran man ifestació del passat 18 de febrer, ha optat fi-
nalment per dir "no" en el refer éndum de l'Estatut. En un
primer mo ment va avalar les tres op cion s de rebuig al
text: "no" , en blane o vot nut. La plataforma, q ue agrup
més de 700 entitats, ha pres finalmen t la postura mé s
rad ical en veure que "el poi sobi ranista s'ha anat decan-
tant cada vegada més per un vot negatiu" , inc losa ERC.
celobert .