Page 19 -

-De totes maneres, el resultat ara ha estat técl! perqué -" En algunes zones sí. El que pa ssa és que regar amb mane-
es partia d'un nivell baix i per poc que es fes, els resul- gues no es fa enlloc de l món. Es pot fer de manera puntual quan
es trenca un reg aut ornatíc , La rnaneqa és co m I'escombra a la
tats s'havien de notar mott. ca sa. La gent no escomb ra, la gent pass a I'aspi rad ora perqué
I'escombra aixeca la pols."
- "Sí, sí, hi estic d 'acord . Remenar la c ua és més facíl quan no
hi ha res que qu an es part eix d'un nivell, aixo és evident. També -Vosté és pa isatg ista. Quina diferéncia h l ha entre un
crec que I'haver fet Sant a Clo tilde ens prestigia co m a paisatq is- paisatgista i un jardiner?
tes perqué ha qu edat extrao rdinariament bé." -"El jard iner és qui planta, és la pe rsona que sap plantar i que a
més té nas . Mira una fulla i sap si pleura o si I'arb re esta patint.
-Abans pa rlava del disseny. Creu que tlore: necessita El pais atgista és el decorad or d 'inte riors per o qu e no té sostre .
Jo pe rsonalme nt faig mo lts interiors pe ro sóc un interiorista sen-
comenc;ar a aplicar el disseny en jardineria? se sostre. "
-" Primer, Lloret ha d'acabar el que ja té al1 00 % i aq uí no només
parlo de les zon es qu e hem fet, que són les plac es principals. -o sigui vosté seria éom un decorador?
Ara a la playa Melcior este m fent un estudi perqué I'afluéncia
de la gent és tan gran q ue la jardinería és inviable. Per tant , - "Sí. El qu e passa és qu e si anem a temes més aca demice,
hem de buscar una alternativa. Al marge d'aix ó, s 'ha d'acaba r més universitaris el pa isatgista sempre co nstata ra que I'edifici
la jard inería deis accessos a Lloret i la deis barris . Quan estigui és el prime r arbre d' un jard í. Per tant , en qualsevo l aju ntament
to t Lloret vesfit. po drem inco rpo rar el disseny. Jo c rec que aixo europeu, el pa isatg ista és una figura cabdal i ho controla to1.
esta al ca ure." Con trola els colors deis fanals, deis bancs, de les vore res..."

-Hi ha un projecte al barri deIs Pescadors. En qué con- -Peró aixó aquí no es porta.
sisteix? - "No . L'únic 1I0c d' Europa on no hi ha univers itat de Paisatg is-
-"El barri deis Pescad ors forma part de la idea de do nar una altra me és a Espanya. A Espanya han fet un curs de postgrau . El
imatge de Lloret, Jo , com a paissatgista, crec que I'ent rada a pa isatg ista és la perso na que vetlla p er la socioecoeco no mia,
l.loret és brutal. A mi m'encanta. Trabo que la imatge de festa i de que vol dir la relaci ó entre la soci etat, I'ecologia i I'economía de
gestió . Tot aixo serveix pe r estab lir crite ris de disseny. Per exem -
diversi ó és molt maca pero hauría de que dar-se on éso La resta pie a la Vila Olímpica el criterí paisatgístic va ser ob rir la ci utat
al mar pero de sprés no van agafar cap paisatgi sta i tampoc un
hauria de ser una vila encantadora per la seva gastrono mia i pels arquitecte sin ó quinze o vint i ca da arquite cte feia una illa. Aix ó
paisatges i aíxó es fa recu perant espa is singulars. El barrí deis té coses bes tials pero d 'aquí a 50 anys pot ser no es veura tan
Pescadors ha de ser una leon a més de L1oret , s' ha de fer que la maco perqu é hi haur á un envellime nt deis edificis . Si un pa i-
gent pugu i veure les casetes deis pescad ors i com es vivia antiga- satg ist a hag ués form at part d 'aquest equ ip hauria marcat les
ment en aquells ba rris. Tot aixo s' inclou en el projecte ."

-1tot aixó com es tradueix a nivell de plan tes?
-"No es tradu eix tant a nivell de plante s com de colors, faca nes ,
pav ime nts. Es tradueix en crear un espai singu lar."

- Tornem al disseny. Si apliquéss im disseny al passeig de

Lloret. Quins can vis veuriem?

-"El pas de la perruque ria al disseny és el pas d 'anar vestit a anar
vestit am b estil. Tots anem vestits millor o pitjor pero hi ha gent
que té un estil. Quan parlem de disseny estem parlant qu e L10ret
recuperi un estil. Per exemp le, Madremanya. Madreman ya és un
po ble que és preciós perqué té una cosa, que és la ped ra vista
de les cases. En canvi, Lloret té un desordre que fa que hagim
apo stat per una jardineria que es basa amb moltes plant es i amb
la diversitat per ser co herents amb el batibu ll. Ara bé, tot aixó
és pe rruqueria. Si anem a buscar estil treballarem perspectiv es,

co lors de tacar es, les copes deis arbres per dissim ular edificis

desmes urats, els colors de les voreres, els fanals, els acabats.
Hauríem de comenc ar a ter que la gent quan entri a l.loret hi vegi
una personalítat propia. En aquest moment, es veu la vila de I'oci
i aix ó no s'ha de perdre pero un co p ets a dins de I'oci hi ha d 'ha-
ver zones de recolliment i aquí és on ent ra I'estilisme."

-El disseny és caro Aplica t als pobles també ho és?
- "És caríssim . La pe rruque ria no és cara. Si Ií digués el q ue hem
gastat en sís mesos , ríuria."

-D ig ui- h o
-"No . Només diré que sense comptar el passeig Verd aguer, qu e
ho han pagat els empresaris, esta pe r so ta deis 20 .000 euros."

-Com s'ha pogut fer tan beret.
-"Perqu é l'Ajuntament treba lla a cost. Si aix ó s'hag ués sub co n-
trac tat hauria estat un 40 o un 50 % mé s car."

-Voste quan va comenc;ar a treballar a Lloret ara deu

fer una mica més d'un any es posava les mans al cap

perque encara s 'estava regant amb m éneques. Encara

es rega així?

19