Page 7 -

• Ul ...en un any moites coses han
canviat i, si som objectius, ho hem
I,
L'alcalde Xavier Crespo
-Aquest estiu Lloret ha donai
una imatge negativa.
-"No."
-Expliqui's
-"Lloret ha donat una imatge de
més netedat i més seguretat que
i'any passât i això es pot com-
provar amò xifres. Hi ha hagut
menys conflictes que I'any ante-
rior i quant a ocupació turística
s'ha d'esperar veure què passa
al setembre i a l'octubre però al
final, ens n'anirem a xifres molt
semblants a I'any passât. El
que passa és que alguns han
volgut personalitzar en Lloret els
problèmes que es produeixen a
molts destins turístics i a ciutats llar d'infants pública i les privades feina feta?
de cert volum."
-En tot cas el fet que s'hagi
parlât d'una batalla campal
amb 200 persones, d'un
apunyalament nocturn, que
s'hagin trobat a magata Ils amb
drogues i que la consellera
Tura digui que a Lloret hi ha un
turisme de borratxera no deu
ser positiu pel poblé.
-"No és positiu però això s'ha
d'emmarcar en una població que
a l'estiu té 250.000 persones i en
els problèmes que es produeixen
en poblacions d'aquest nivell i
s'ha d'emmarcar en un moment
en què hi ha poques noticies.
Encara que nosaltres intentem
que es publiquin totes les coses
que es fan a Lloret hi ha gent que
només està interessada a publi-
car les noticies negatives. En
relació a la població que tenim
a l'estiu, hi ha menys problèmes
a Lloret que a d'altres pobles on
hi ha més quantitat d'habitants i
que teñen més recursos. Prou
esforç fem."
-En definitiva, que demana
més diners.
-"És ciar, els municipis turístics
tenim un finançament totalment
insuficient."
-El 15 de setembre comença
l'escola. Com es presenta
l'inici de curs tenint en compte
que l'escola nova encara no
està feta?
-"Tenim un compromis real del
departament d'Ensenyament
segons el quai dins el primer
trimestre del 2005 tindrem feta
la part necessària de l'escola
nova."
-/ mentrestant, els alum nés de
l'escola nova on aniran?
-"Mentrestant s'han fet uns nous
de reconèixer.
mòduls al costat de l'escola Pere
Torrent, on ja hi havia un mòdul.
Ara se n'hi han afegit dos més."
-Quan es faran les obres? del
-"Dins el primer trimestre
2005."
-Per què no han començat
abans?
-"Perqué l'administració no és
prou ágil i perqué nosaltres hem
fet canvis urbanístics per posar
l'escola en el millor lloc. En un any platja. Aixè milloraria el movi-
hem hagut de resoldre la insufici-
encia amb equipaments escolars
de primària i de llar d'infants que
tenia Lloret i que encara té degut
al gran creixement poblacional
que tenim."
-Quan estarà feta la nova llar
d'infants?
-"Al costat de l'escola nova hi
volem construir una nova llar
d'infants que ens agradaría que
estigués feta el proper curs.
Mentrestant, aquest any, entre la
s'haurà de donar solució en els
nens fins a tres anys."
-Lloret també necessita un nou
ambulatori.
-"Del departament de Salut ens
han demahat dades per valorar
la millor ubicació de l'ambulatori
i esperem que ens contestin. La
nostra proposta és que es faci al
Rieral. En un futur, si és neces-
sari, es faran ambulatoris o con
suites mediques en altres barris."
-Quins son els objectius pel
curs politic que ara comença?
-"Que es comencin a executar
tots els projectes que tenim a curt
i a llarg termini, Alguns d'aquests
projectes vénen de I'etapa ante-
rior i nosaltres els hem continuât
i d'altres son nous. Estic parlant
que al novembre començarà
l'enderroc de la terminal, que al
primer trimestre del 2005 estigui
feta la primera part de l'escola
i que es comenci l'enderroc de
la casa de la cultura. J a hem
començat les obres de rehabi-
litado de Can Xardó. Quant a
esports, s'han d'acabar les obres
d'actualització i manteniment
i cap a finals del 2005 s'ha de
poder començar la ciutat espor-
tiva."
-/ les obres de la fagana marí-
tima?
-"S'ha de signar el projecte de
manera que corn a màxim al
setembre o a l'octubre del 2005
comencin les obres."
-Però les obres havien de
començar aquest setembre o
el mes que ve.
-"Sí però no està signât el pro-
jecte perqué hi h a hagut un canvi
de govern estatal i s'han hagut de
repassar tots els projectes que hi
havia. Ara estem acabant de con-
sensuar alguns punts pendents,
després s'haurà de fer un con-
curs, s'hauran de licitar les obres
i tot això vol temps i com que som
un municipi turístic no podem
començar les obres a l'estiu."
-Què és exactament el que
estan acabant de consensuar
amb el govern estatal?
-"Estem buscant punts que apor-
tin més valor mediambiental a la
platja de Lloret."
-A què es refereix?
-"A l'espai de platja i de costa.
Per exemple a la part de la platja Lloret estava molt deixat."
seca, s'esta mirant que una part
sigui recuperaciô efectiva de
ment de la sorra en funciô de les
corrents de l'aigua."
-Aquests canvis son una
proposta seva o del govern
espanyol?
-"El govern s'ha mirât el projecte suant l'avantprojecte amb els
i fa aquestes observacions que
a nosaltres no ens semblen
malament. A r a hi ha uns nous
criteris."
-Fa un any que vostè és
alcalde. Quin balanç fa delà
-"Molt positiu."
L'alcalde Xavier Crespo disfrutant de la diada dedicada a Lloret en el
-Ens faci cinc cèntims de tôt el
que s'ha fet.
-"Hem fet moites coses. El primer
any hem fet el que vaig dir:
ordenar i endreçar. S'ha millo-
rat la neteja, la seguretat, s'ha
encarregat el nou pla gênerai,
s'ha millorat molt en la recollida tatges de lloguer a preus barats
selectiva d'escombraries i la pro- o alguna cosa similar."
tecciô del territori. Hem aconse-
guit subvencions pel projecte de
museu obert i ja s'estan fent les
obres igual corn les de les cupu-
les modernistes de l'església
parroquial. Vam fer una suspen-
siô de llicències de bars musi-
Madrid
cals i discoteques, hem aprovat
noves normatives per protegir la
tranquil.litat nocturna i perqué no
hi hagi tants sorolls. Hem tingut
moites critiques perô hi ha hagut
grans canvis. En aquest any,
moites c o s e s han canviat i, si s o m model de negociar i en els fets.
objectius, ho hem de reconèixer.
Hem millorat molts carrers i hem
fet molt de manteniment perqué
-Una de les coses que no s'ha
fet és la piscina.
-"Al programa deiem que al
2007 posariem la primera pedra.
Aquest és el nostre compromis.
Ara nosaltres tenim una idea de
la ciutat esportiva perô s'ha de
concretar perqué estem consen-
redactors del pía general."
-Un altre dels seus compromi-
sos électorals era fer habitat-
ges de protecció oficial.
-"Estem pendents d'on se situara
l'ambulatori perqué amb l'aprofi-
tament mig del pía parcial del
Forum de les Cultures
Rieral, si l'ambulatori va final-
ment
al barri, hi podrem fer habitatges
protegits igual com també n'ani-
rien al barri de Fenals. També
estem estudiant amb les caixes
per fer alguna promoció d'habi-
Laura Juanola és periodista •
InTraMarT
Connexió a internet
Tráctament d'imatges
www.tramart.com
añada i tornada
El mes d'agost s'acaba i els
diferents grups polítics estan ja
préparant la tomada a classe,
alguns amb més vacances que
altres pero préparais per retor-
nar a Madrid per tal d'afrontar la
negociado deis pressupostos
de l'Estât que han de repre-
sentar un canvi important en el
Pero Madrid per l'agost no
ha estât tancat, la Diputado
Permanent que és Porgan de
govern del Parlament en péri-
odes anomenats no lectius (un
parlament en petit, el formen
uns 40 diputats) s'ha réunit
tres vegades a petició del P P
per dues vegades i un altre a
petició del Grup Mixt i IC. Tres
viatges a Madrid en nom del
Grup parlamentan d'ERC a
defensar les nostres postures.
Algunes d'aquestes peticions
només volien una presencia en
els mitjans en pie més d'agost.
Pero parlem de la negoci-
ado deis pressupostos en qué
sembla que s'ha iniciat una
cursa per veure qui els prota-
goniza, el que está ciar que el
partit del Govern, el P S O E els
voldrà pactar com més grups
millor, cree que hem d'estar
tranquils i fer la feina pensant
en el nostre país, aquests son
uns pressupostos de transido,
el que vindrà després tindrà
molta més importancia.
Pero no per aixó hem
de baixar la guardia i s'ha
de notar la manera diferent
d'afrontar la negociació, está
dar que Catalunya és víctima
d'un procès d'espoliació fiscal
continuât, ho diuen, empresa-
ris, économistes i experts éco-
nomies, i cal iniciar un procès
per evitar-ho, no podem seguir
d'aquesta manera, el primer
pas es un tomb en la diná-
mica pressupostàha, i que es
comenci a notar Paugment de
les inversions en proporció al
nombre de habitants. Després
ja vindrà el que és important
la negociació del nou estatut
i sobretot el nou model de
finançament.
Quan escric aquestes rat-
lles estic apunt de marxar cap
a Washington com a membre
de la delegació del Parlament
a l'Unió Europea Occidental
(UEO) en unes jornades sobre
noves politiques de defensa,
amb visites al Departament
d'Estat americà i al Pentàgon,
entre altres, será la primera
experiencia internacional com
a diputat i compartiré sessions
amb altres 40 représentants
de parlaments europeus, en el
proper article ja us en parlaré,
dins el que hem permetin "els
servéis secrets."
Joan Puig i Cordon és
Diputat al Congrès •