Page 12 -

No va¡ 'Invertir en cultura és fer-ho també en desenvolupament économie i en futur". Lluís Guiñó, Alcalde de Besalú
Cinc, sis, set...Dansa!
En aquest número us parlarem de la historia
del ballet, un deis molts tipus de dansa que es
practiquen actualment.
Revista "Por la danza"
(paper i Internet)
a/e: pld@porladanza.com
www.porladanza.com/indiceprim.htm els balls populars i les danses de cort, que no es basaven en cap coreografía concreta,
Revista "Danza en escena"
a/e: enescena@hotmail.com
Revista "Infoescena"
www. infoescena. es
Almudena Montano, periodista
El ballet té els seus orígens a l'época del Renaixement. Fins llavors només es coneixien
sino que tenien unes regles fixes que s'anaven repetint. L a coreografía neix a les corts
italianes del Quattrocento. Malgrat el que pugui semblar, no van ser els nobles els que
la van crear, sino persones humils d'Itàlia, l'unie país on se'ls permetia Poportunitat
de convertir-se en mestres de dansa.
Al llarg del segle XVI el ballet francés no avançava tan ràpidament com a Italia. A
la s o b i r a n a florentina C a t a l i n a d e M e d i d , li a g r a d a v a encarregar e s p e c t a c l e s d e bail
per a les sèves testes, uns espectacles moites vegades polémics que representaven
moments de la historia. Els ballets e s representaven a l'aire lliure o en espais tancats.
També s'encarregaven balls per a esdeveniments socíals o casaments reials. A mitjan
segle XVI, a Italia, els teatres ja estaven oberts al public. Durant el régnât del francés
Lluís XIV la dansa es va convertir en una activitat reservada per ais professionals, i v a
fundar el 1661 la Real Academia de Danza, amb tretze components.
L'any 1604 es v a editar l'obra Nuove Inventioni di Balli, que consta de tres parts que
estableixen ja les bases de la dansa académica. Explica 55 regles técniques que cons-
títueixen les lliçons i les coreografies, i es parla ja que les bailarines bailen en punta, tot
i que realment només ballaven sobre mitja punta.
Al segle XVIII els ballarins de ballet estaven molt ben considerats: ais homes, se'ls ano-
menava els "déus de la dansa" i les dones vivien com reines amb les pensions i regáis
que els atorgaven princeps i nobles. A mitjan segle XVIII es van canviar els vestuaris
fastuosos per altres mes senzills per representar la vida de la gent de classe mes baixa
i els oficís d'aquella época, amb escenes mes dramatiques. És llavors quan els ballets
comencen a passejar-se per tota Europa.
Al segle XIX triomfà el ballet romàntic, que va incorporar les sabatilles de setí, la dansa
de puntes i els tutus. A mitjan segle XIX es crea una pugna entre els partidaris de Pex-
pressionisme alemany i els que preferien un estil mes académie. Els Estais Units van
manifestar, de seguida, la seva hostilitat a la dansa académica. Van deixar de banda les
cotílles, les sabatilles i els tutus, i es van decantar per espectacles
on els ballarins dansaven amb poca roba i descalcos.
El ballet modem neix a principis del segle X X . Podríem dir que v a ser l'any 1909, a
París, amb l'actuació deis ballets russos de Sergio de Diaghilev al teatre Châtelet, amb
una dansa lliure i expressiva. Els ballets soviétics es diferencien radicalment deis balls
occidentals en el tema, la música, la coreografía i els decoráis. El ballet soviétic no
apunta només a oferir una visió estética, sino a exaltar sentiments.
La historia real del ballet americà neix a partir de l'any 1932, amb la fundado del Ballet
Society i Pescóla de dansa New School of American Ballet, que es v a anar ampliant fins
a formar dues companyies: la American Ballet Company i el Ballet Caravan. Mes tard,
el New York City Ballet i PAmerican Ballet Théâtre serán els dos pilars sobre els quals
reposa el ballet americà.
A l'Estat espanyol, l'any 1979 es van fundar el Ballet Nacional Clásico de España (amb
Víctor Ullate) i el Ballet Nacional Español (que va dirigir Antonio Gades).
Actualment el ballet esta présent a gairebé tots els països, tot i que a cada lloc amb un
esperit diferent a causa de la seva historia, el clima, els habitants, els seus costums,
etcétera. Així, per exemple, Franca és sensible a la gracia, Alemanya a l'expressionisme,
Rússia al réalisme, África al misticisme. A l'Estat espanyol Pimpuls de la dansa, el v a
donar la bailarina Antonia Mercé, la Argentina, que va ser la primera bailarina espanyola
que va recorrer -durant la primera meitat del segle X X - els escenaris europeus actuant
sola, acompanyada d'un piano o una guitarra i el so de les seves castanyoles. A l'Estat
espanyol el ballet ha tingut una forta presencia de folklore, i s'ha acostumat a alternar el
ballet internacional amb diferents varietats de dansa espanyola. •
Webs Directori de Dansa Europeu
La Web espanyola de Recursos per a la Dansa www.balletcompanies.com/
www.bailarines.com
www. cyberdance. org/
Centre Nacional Professionals de la Dansa
www.usuarios.lycos.es/cenproda