Page 16 -

Converses desprès de la
tempesta d'estiu ( I )
Com a lloretenc convençut, el passât
mes de juliol, vaig voler avançar-me a
una part de les noticies i articles pels
que la nostra vila sol sortir normalment
als mitjans de comunicació cada estiu, i
publicar un article a El Punt que parlés
de Lloret en els seus aspectes positius,
que es va reproduir en el primer nùmero
de eel obert. C o m tots sabem aquest
any la meva previsió ha superat qualse-
vol calcul negatiu. Ara que aquest tema
que s'ha convertit en l'estrella de l'estiu
als mitjans comença a tractar-se amb
mes serenitat, crée que cal quedar-nos
a m b la part positiva, d o n c s de tot el que l'estiu i feia molta calor.
s'ha arribat a dir, una part ha acabat
reconeixent la important tasca que ja
bé realitzant tant el nostre sector privât
com el public per millorar el nostres
productes turistics, arribant-se a la con-
clusió que precisament és des de Lloret
on s'ha exemplificar corn aconseguir
que aquest model d'alta densitat turis-
tica segueixi trobant el seu carni dins un
mercat tant competitiu.
Durant aquest passât mes d'agost
he parlât amb molts empresaris i vila-
tans, i predominaven les sensacions
de disgust, desconcert i cansament
davant el cumul de comentaris, decla-
racions i articles que han anat sortint
als diferents mitjans sobre Lloret, i en
general sobre el paper del nostre sector
turistic.
N o tot ha estât negatiu els hi
deia jo, no recordo que en tant pocs
dies tants empresaris representatius
haguessin defensat publicament a dife-
rents mitjans de comunicació la labor
que ja es ve fent a Lloret per millorar la
nostra oferta. Deu n'hi do com hi toca
la gent.
El propietari de dos restaurants
em recordava, si, si però i tot el negatiu
que s'ha arribat a dir del sector on ho
guardem? Que som vulgars, caducs,
que som la moderna Pompeia, que no
tenim ni ordre ni concert, que estem
esgotats, que el sector no ha reportât
cap benefici al pais, que nomes pensem
a fer diners a cabassos, que preferim
personal poc qualificai a les nostres
empreses, que ni s a b e m que el nostre
producte no té cap futur, que no hem
fetpràcticament res en 25 anys, s'ha
generalitzat despectivament sobre la
baixa qualitat del menjar, beure i servei
que prestem, s'ha arribat a proposar
la nécessitât de que la marca Costa
Brava desaparegui perqué acumulava
massa desprestigi. A part de tota la
bona premsa espanyola i internacional
que ens ha générât la mediatització de
i'aldarull etilic.
Bé, ja sabeu que de vegades
s'exagéra per crear débat, era el pic de
Si, pero la excessiva calor també
fa mal, ironitzaven un pareil de boti-
guers. Perqué en aquesta línia pot
ser les nostres empreses i aixi altres
comerciants, restauradors o hotelers
en Hoc d'invertir aquí en u n a z o n a a m b i ens diu. Mireu nois, als meus 79 anys
perspectives tant dolentes, segons
tants experts opinadors, haurien de
deixar de confiar en la nostra destina-
do i deslocalitzar-se cap a u n a destí
amb mes futur. Al cap i la fi si s e g o n s
diuen només ens mouen els beneficis?
Escolta Eduard em deia un dels
comerciants, vull explicar-te perqué no
hem valorat mai aquesta opció corn a
prioritaria per la nostra empresa. Els
meus pares varen obrir a finals dels
anys 50 una primera botiga de souve-
nirs per els primers estiuejants. Actual-
ment tenim sis establiments dedicats a
objectes de régal i compléments, dos
dels quais son a les principáis localitats
comerciáis de les nostres comarques,
tenim 21 empleats....Tot i que som
critics amb la imatge d'una part de les
botigues de Lloret, cada cop som mes
els que apostem per la qualitat. Crée
que encara hi som a temps, comerci-
ants i també llogaters a l'hora de triar
un comerç que aporti valor afegit.
Un jove hoteler, quarta generado,
m'explicava perqué té confiança en el
futur de la seva empresa. Nosaltres
oferim un producte de bona relació
qualitat - preu per un élevât nombre de
visitants, reconeixem els nostres punts
forts i limitacions a partir del volum
de clients al que servim, 400 places.
En els cinc darrers anys hem realitzat
Les platges de
mes qualitat de la
Costa Brava
Lloret de Mar ha estât el primer municipi de
la Costa Brava en obtenir la Q de Qualitat de
platges. El guardó, de nova creado, acredita
que eis serveis, l'oferta i els compléments de la
platja tenen unes condicions excel-lents. A mes
de ser la única poblado del litoral gironí, Lloret
és la primera vila costanera de Catalunya en
Huir el certificat per a d u e s platges, la del centre
i la de Fenals. Calella de la Costa (Maresme) és
l'altra població que ostenta la Q de Qualitat, pero
només per un tram de platja.
La Q de Qualitat és un guardó que s'atorga a
les platges que reuneixen tot tipus de requisits,
com per exemple un bon accès, la qualitat de
l'aigua i de la sorra, els serveis, els compléments
o fins i tot la recollida sel-lectiva de vidre. El regi-
dor de medi ambient de l'ajuntament de Lloret,
Josep Teixidor, explica que han passât l'auditoria
amb "bona nota, pero que no ha sigut fácil" i ha
assegurat que els usuaris noten diferencia amb
les platges tal i com son ara.
Després d'haver aconseguit aquest guardó,
del quai se'n farà ressó a les fires de turisme i
els establiments de Lloret el poden utilitzar com
a reclam publicitari, el consistori está projectant
una piscina natural a la platja per a persones amb
disminució física i que té corn a objectiu el-liminar
les barreres arquítectóniques de la vila.
el cel obert •
importants inversions, amb els bancs i GRUP
el risc sempre al nostre costat. Seguim TÁRRADELLAS
potenciant el nostre hôtel oferint mes Prestigi immobiliari
serveis i nous espais de Heure per els
nostres visitants, treballem la certifi- Eis nostres
caciô mediambiental que tant valoren habitatges
les agencies, lluitem per aconseguir la ho tenen
Q de qualitat per els nostres serveis,
intentem formar el millor possible als TOT
nostres 100 treballadors...
Només
Aturat, segur que la llista séria hi faltes
encara mes llarga, trobo molt bé aquest
didàctic relat, perô podem dir a la gent TU
que aquest procès ha estât generalit-
zat al nostre sector hoteler o és que 972 35 84 84
vosaltres en sou una de les excepeions
positives? Josep Tarradellas, 13
BLANES
L'avi de l'hoteler que havia estât www.finquestarradellas.e
assentint tota Pestona, pren la paraula
he viscut diverses crisis, i us vull dir que
els que no han seguit aquesta lînia de
millora continua dels seus establiments
i dels seus serveis, des de les empreses
mes petites fins als grups empresarials
de mes dimensiô de Lloret o de qual-
sevol altre destinaciô, ja no es troben
al mercat o bé hi actuen residualment.
No et nego que encara n'hi ha alguns
exemples, perô amb el seguiment que
fem des de l'Associaciô d'Hostaleria i el
control cada cop mes eficaç que l'Ajun-
tament i Turisme de la Generalitat han
de fer, acabarem per poder garantir el
nivell de qualitat que els nostres clients
es mereixen.
Per cert una bona part dels retrets
que ens han fet els han contestât positi-
vament aquests empresaris, confiança,
millora, inversiô, formaciô, control de
qualitat....
Si us sembla seguirem parlant en
un segon article, potser de l'evoluciô
futura i del paper dels nostres poh'tics?
Eduard Torrent i Pairô
Director Cambra de Comerç de
Girona •