Page 14 -

Govern espanyol Moratinos creu que votar "no" a la Constitució Europea, tanca les portes del reconeixement del cátala.

Amb accent CAT

Cal que es reguli de manera més L'opinió de Jordi Dona el teu suport La Generalitat
justa la distribució del patrimoni a la campanya per reclamará que en
cultural Pujol eis pressupostos
un domini .CAT de l'Estat del
E R C ha présentât una pro- Segons fonts de l'organització de 2005 s'hi inclogui
posició de no Ilei al Congrès la Universität Catalana d'Estiu a www.puntcat.org una partida per al
per aconseguir una distribució Prada, l'expresident Jordi Pujol català
més justa del patrimoni cultural es va mostrar així de contundent CAT
català. en conéixer la proposta de les filo-
logues de la norma als mobils i
L a proposta d e no Ilei va dir que "aquesta és la iniciativa
recorda que els ciutadans poden més important que s'ha elaborat
pagar els deutes tributaris sobre en aquesta Universität per fer
l'impost de successions, el de país", el cel obert •
patrimoni i el de la renda amb
la donació de béns, que si són Els deneguen La campanya El secretari de Política Lingüística
obres d'art, passen a integrar- l'adopció per per un domini de la Generalitat de Catalunya,
se en el patrimoni historie de parlar en cátala Antoni Mir, va visitar la Universität
l'Estat. El govern posa les obres Catalana d'Estiu a Prada per fer
en mans del Ministeri de Cultura una reflexió sobre la nécessitât que
i des d'allà es decideix la seva totes les administracions publiques

Home i gas al sol de Joan Miró Un matrimoni d'Agullent, a la valí ".CAT" té 60.000 nacionals i internacionals -referint-
d'Albaida, volia adoptar una nena adhesions s e a la U E - lluitin per una política
destinado. En l'anterior legislatura, el govern va rebre obres d'art per xinesa l'any 2000. Després d'ha- d'acció per al català. Aixö s'hauria
valor de més de 151 milions d'euros i la gran majoria d'obres es van ver estat sotmesos ais preceptius L'associació puntCAT, formada de dur a terme a través d'una par-
quedar a la comunitat de Madrid. informes psicológic i social, que per 71 entitats, ha impulsat una tida económica reflectida en els
els van considerar idonis per a campanya perqué sota el domini pressupostos generáis de PEstat
Els republicans demanen que el govern espanyol reglamenti els l'adopció, després d'haver fet el ".CAT" es puguin registrar domi- del 2005.
criteris que Cultura haurà d'aplicar quan rebi obres d'aquest tipus per curs de preparació per a Padapta- nis d'aquelles entitats, empreses
decidir-ne la destinado i que la distribució sigui més equitativa entre bilitat de la seva futura filia, els van i persones que s'expressin en Segons Mir, "és impossible
els diferents museus de totes les comunitats autonomes. denegar la petició. La Conselleria cátala i es dediquin a fomentar la viure en català sensé través",
de Benestar Social de la Genera- cultura catalana. La campanya ja per tant, "s'incompleix PEstatut i
A banda de la proposta de no Ilei, E R C ha entrât tres preguntes lität Valenciana va allegar "dificul- té 59.712 adhesions de particu- un dret bàsic dels ciutadans de
a la cambra baixa espanyola en que demana a l'executiu estatal el táis en la comprensió verbal", ja lars i 2.344 d'entitats i empreses. Catalunya". Mir assegura que el
registre de les obres d'art que han sortit dels Països Catalans per que normalment s'expressen en el cel obert • català "encara no és d'ús public i
pagar deutes, el centre on són i el seu valor economie. A més a més, valencia. El matrimoni va recorrer quotidià" i va denunciar que si PEs-
Miquel Botili, senador república de l'entesa Catalana de Progrés, ha davant del jutjat de primera instan- Cai una "Ilei de tat i la U E no fan la seva feina és
présentât una pregunta sobre quines són les prévisions de l'Estat cia de Valencia contra la resolució llengues" que perqué no reconeixen la plena ofi-
perqué els museus de Catalunya es beneficiïn de les mateixes boni- de Benestar, pero a l'octubre del reconegui l'ùs cial itat del català. Aixô representa
ficacions fiscals dels donadors d'obres que els centres de la capital 2002, aquest jutjat emetia u n a del català en el un "sobreesforç i sobrecosí d'ha-
espanyola. A partir de l'any 2002, l'anterior govern es va negar a fer sentencia en qué donava la rao a registre civil ver de pagar el triple, perqué ha de
pública la llista de patrimoni aconseguit amb aquest sistema. Seguint l'administració. Van apel-lara PAu- complir amb les sèves obligacions
aquest model, l'Estat s'ha fet propietari d'obres de Miró, Dalí, Tapies, diéncia Provincial de Valencia i, al El Conseller en Cap, Josep Bar- i ha de suplir aquelles que no
Picasso, Sorolla, Goya i Berruguete, entre d'altres. marc de 2003, el veredicte els va galló, va anunciar que aquest supleixen els altres". "Si la U E i el
ser favorable. V a ser massa tard mes la Generalitat es reunirà amb govern espanyol haguessin invertit
U n deis casos més coneguts d'aquesta destinado sensé criteri perqué llavors ja tenien més de 55 els altres governs autonòmics tot allô que els correspon en llen-
és el de l'orgue de C a l Vidal. Aquest orgue, tot i que és d'autor des- anys, l'edat máxima per adoptar a que tenen més d'una llengua gua catalana, faria molts anys
conegut sembla que es va fer a Salamanca. V a passar més de 100 la Xina. Ara amb Pautorització de oficial per parlar del que eli va que tindríem mitjans legislatius i
anys a Puig-reig, fins que el seus amos el van fer servir per pagar un la conselleria a les mans, adop- anomenar "Ilei de llengues". E s recursos économies per fer més
deute amb Hisenda. L'orgue data del segle XVII i està valorat en més taran una nena d'Ucraína que pretén que aquesta "Ilei" eviti fàcil viure feliçment en català", va
de 30 milions d'euros. V a ser la seva procedencia que va fer decidir esperen tenir-la a casa ben aviat. casos com el de la prohibició del dir Mir. Eis catalano-parlants tenen
la seva destinado, ara és al Museo de Escultura de Valladolid. El el cel obert • català al jutjat de pau d'Anglès. moites obligacions i pocs drets, va
P P no va tenir en compte els anys que feia que era aquí ni tampoc "L'article 3 de la Constitució i continuar. Per tot aixô va demanar
la petició deis seus propietaris perqué anés a parar al Museu de Justicia fa un PEstatut emparen el dret de fer que el govern de l'Estat reflecteixi
Música de Barcelona. E R C assegura que no se sap quantes obres us de la llengua catalana en la seva acció jurídica, executiva
están en el mateix cas de l'orgue i voldrien que aquest patrimoni nou pía per
artístic tornes ais museus de Catalunya, el cel obert • i legislativa per treballar per una
impulsar el cátala política lingüística que defensi la
La norma ais mòbils pluralitat en els pressupostos de
que topa amb PEstat del 2005. Aquesta voluntat
Dues filòloques de la Universität de les liles Balears, Catalina política s'ha de veure reflectida
Canyelles i Margalida Cunill, han presentat la primera proposta per les intencions de en una partida económica d'àmbit
normalitzar el cátala que es fa servir en els missatges de mòbils. La estatal, el cel obert •
proposta, que no pretén ser oficial, es va presentar a la Universität
Catalana d'Estiu a Prada i les filòlogues van aprofitar el seminari Madrid qualsevol activitat de qualsevol
impartit per recollir propostes dels alumnes d'arreu dels territoris de
llengua catalana. Un 637% delsadministració d e Catalunya", però

L a proposta, que encara s'ha de definir del tot, segueix tres La Generalität ha donat a conéi- l'actual norma del registre civil és nord-catalans
normes bàsiques: que el model de llengua permeti la rapidesa que xer un nou pía per superar una "poc darà i poc contundent", va entenen el cátala,
demanen els usuaris; que el model permeti estalviar caràcters, de les assignatures pendents de dir Bargalló. L a manera d'evitar pero només un
perqué eis S M S teñen espai limitat i que el model de llengua que en Justicia: la normalització lingüís- interpretacions ambigùes és que 10% el saben
resulti no desvirtuí la imatge de la llengua catalana. La proposta no tica. Es preveu que els cossos de la norma no sigui ambigua, va
és excessivament restrictiva, ja que accepta que s'eliminin accents funcionaris deixin de ser de l'Estat comentar el Conseller en Cap.
("anire"), apòstrofs ("lAndreu") i guionets ("serhi"), sempre que no perqué depenguin del govern el cel obert •
crei confusions. Accepten i impulsen l'ús de les xifres per guanyar
temps i e s p a i ("9 fa6 6plau" per " N o ho facis si us plau"). T a m b é e s cátala. També es vol reclamar que llegir
poden eliminar caràcters si permeten llegir igual ("scriure") i l'ús de el cátala sigui un requisit d'accés
la x en Hoc de per ("xfecte" en Hoc de "perfecte"). F i n s i tot la w en
Hoc de gu ("wapa" per "guapa"). T a m b é accepten la k però només per aquests treballadors. Madrid LES TENDENCIES El govern de la Generalitat, a més
quan millora el temps i l'espai, per exemple "ksa" sí, però "kasa" no ha donat una resposta parlamen- EN SABATERIA d'explicar les futures actuacions
per " c a s a " . E l "que" s e r a q no p a s k, és a dir, "q d i u s ? " i no p a s "k taria que diu que "considera difícil-
dius?". L'emmudiment de la "r" final en el cátala central, balear i llei-
datà permetria l'eliminació d'aquest carácter ("ana" per "anar"), però ment assumible" la introducció del en política lingüística, va fer public
eis alumnes valencians assistents al seminari eis van fer adonar que
a ells aquesta norma no els seria útil. No accepten els ieisme molt requisit lingü istia eis résultats de PEncuesta d'usos
estés a Barcelona ("iapis" per "llapis"). La proposta més arriscada
que fan és amb l'expressió "hi ha" que es decanten cap a "hh" i no El nou pía de normalització lin- Lfi ÏBLECCIO lingüfstics a la Catalunya Nord
pas cap a "i a". Argumenten que el seu model e s basa més en la güística vol superar Pactual i impli- 2004 a la Universität Catalana
llengua escrita que no pas en la llengua oral. car la resta d'operadors jurídics Verge Maria, 17- Tel. 972 33 66 86 d'Estiu a Prada. Ernest Querol,
que intervenen en la justicia, com Bianes • centre director de l'Institut de Socio-
Les dues filòlogues han admés que la proposta se'ls va acudir ara advocats, fiscals, procuradors, lingüística C a t a l a n a , diu que el
perqué són grans usuàries de l'SMS. La proposta de les dues filo- metges forenses, agents, auxiliars 65,3% dels enquestats entenen
logues ha creai expectació i l'editorial Ara Llibres ja ha arribat a un i oficiáis de justicia. Josep Maria el català, un 3 7 , 1 % el parlen, un
acord d'edició per quan la proposta sigui definitiva, el cel obert • Valles, conseller de Justicia, pretén 31,4% el llegeixen i un 10,6%
dotar tots els jutjats dels principáis l'escriuen. El nombre de persones
codis i liéis estatals en cátala, així que declaren voler-lo parlar arriba
com de la resta del material en a un 5 7 , 9 % i un 4 5 , 3 % el volen
aquesta llengua. el cel obert • aprendre. el cel obert •