Page 3 -
P. 3

S E T E M B R E DE 2004 Pà<

De per vida                                                                                                                                                            La columna

Teníem entés que un deis objectius d'una societat moderna ¡ des-                           d'accès a l'habitatge és el maison d'aquesta societat. L a febre d'in-
envolupada era tendir a minimitzar la diferencia entre ries i pobres
en favor d'una majoria anomenada classe mitjana. Però es veu                               vertir en habitatges ha convertit l'adquisíció d'un pis en una hipoteca     Rotondes
que no. S e m b l a q u e la v e l i a (i bella) q u i m e r a del b e n e s t a r s'està  "de per vida" per gran part del jovent. En la trabada de joves que es
morint emmalaltida per la salvatge especulado. Sembla que la                               va fer al Forum de les Cultures, es va demostrar que la joventut és
política global es dediqui a degradar totes les conquestes de la
societat del benestar i destruir les bases de progrés social aconse-                       un deis col-lectius sociais mes pobres. En els seus objectius ja no hi
guides amb tant d'esforç. En els anys seixanta la facilitât d'accès a
l'habitatge, precari i massificai, era la forma de demostrar la falsa                      entra tenir una propietat, perqué l'estabilitat laboral ha desaparegut      Aquests darrers anys s'ha
opulencia de l'Estat espanyol davant la societat. Ara la dificultat
                                                                                           i hi predomina la incertesa generada pels contractes precaris. Aviat        posât de moda la construcció

                                                                                           la vivenda tornará a ser un luxe a l'abast de molt pocs i la majoria        de giratoris a la majoria de car-

                                                                                           s'hauran de conformar amb la incertesa d'un tipus de vida que no els        reteres de les nostres comar-

                                                                                           deixarà tenir horitzó.                                                      ques. La carretera de Blanes

                                                                                                                                                                       a Lloret n es un bon exemple.

                                                                                                                                                                       En poc mes de sis quilòmetres

Previsions positives per al setembre                                                                                                                                   n'hi ha set: quatre a Blanes i

                                                                                                                                                                       tres a Lloret. Carreteres de la

                                                                                                                                                                       Generalitat, però, adjudicara

L'Ajuntament preveu una ocu-         própiament dita. La regidora                                                                                                      aquest mateix mes un nou
pado hotelera del 75% de cara        ha explicat que les temporades
al mes de setembre. Si la xifra      sempre son imprevisibles i fluctu-                                                                                                giratori al terme municipal de
s'acompleix, els tres mesos          ants, i que depenen de molts fac-
d'estiu es tancaran amb un           tors externs. En aquest balanç                                                                                                    Lloret. Una de les primeres
balanc mes positiu del que es        turístic, A n a Maria Gallart s'ha
podría esperar enguany, en qué       volgut referir a les polémiques                                                                                                   rotondes que es van fer va
la temporada ha estat marcada        declaracions sobre el turisme
per una crisi generalitzada i la     de borratxera per part de la                                                                                                      ser la dels focs, a Blanes. Els
forta competencia d'altres desti-    consellera d'lnterior, Montserrat
nacions emergents.                   Tura, de les que ha dit que no                                                                                                    semàfors que hi havia es van
                                     és "just" que s'hagi volgut crimi-
   La regidora de turisme del        nalitzar la població per la batalla                                                                                               suprimir i els col-lapses habi-
consistori, Ana Maria Gallart, ha    campal d'una nit, en qué unes
adelantat aqüestes dades, i ha       dues-centes persones es van                                                                                                       tuais a totes hores, van donar
destacat que l'agost, que és tra-    enfrontar amb la policía. Gallart
dicionalment el mes "fort" quant     també ha afirmat que moltes de                                                                                                    pas a una circulado fluida. En
a ocupació hotelera, va enregis-     les critiques originades a partir
trar moltes reserves hoteleres       d'aquests aldarulls s'han fet des                                                                                                 aquest cas, l'obra va surpren-
d'última hora, tot i que no es v a   del desconeixement del sector.
assolir el 100% de places plenes.    La regidora de turisme ha volgut                                                                                                  dre a la mateixa empresa, és
En canvi, el mes de juliol va ser    destacar que Lloret disposa
molt "fluix" peí que fa l'ocupació,  d'una oferta local important, que                                                                                                 a dir, autoritats locáis i repré-
segons Ana Maria Gallart.            complementa el model de sol i
                                     platja, que, segons el seu criteri,                                                                                               sentants del govem cátala. La
   A m b tot, les valoracions defi-  encara no ,està "esgotat". el c e l
nitives no arribaran fins el mes     obert a                                                                                                                           clau de l'èxit: les dimensions
de novembre, en qué Lloret
finalitza la temporada turística                                                                                                                                       del giratori. La rotonda que es

                                                                                                                                                                       va fer posteriorment a la zona

                                                                                                                   Joan Antoni Poch. El Punt                           industrial ha estat un absolut
                                                                                                                                                                       fracas. El diamètre réduit

                                                                                           La Generalität donará credits als joves                                     de la giróla, alenteix mes el
                                                                                                                                                                       transit que l'agilità. A la cruïlla

                                                                                           per a habitatge, educado i treball                                          de Fenals de Lloret, crée que
                                                                                                                                                                       s'hauria d'haver trobat una

                                                                                           La secretaria general de Joventut    uns 1.800 joves de 18 a 35 anys.       altre solució, bàsicament pels
                                                                                           de la Generalität, Marta Rosas,      L'objectiu és que els col-lectius mes  vianants que ara han de creuar
                                                                                           va avangar en el marc del Forum,     desfavorits puguin accedir a l'habi-   la carretera al mateix nivell dels
                                                                                           que el govem estudia la concessió    tatge amb l'aval de la Generalität.    cotxes el que provoca aturades
                                                                                           de "crédíts tous per a Pemancipa-    De moment és un projecte que           constants deis vehicles. L a cir-
                                                                                           ció deis joves". A partir del gener  s'està treballant amb altres depar-    culado a dos nivell que s'havia
                                                                                           del 2005 se'n podran beneficiar      taments del govern, el cel obert •     plantejat en mes d'una ocasió
                                                                                                                                                                       hauria estat una millor solució.

Presentado oficial i primer exit a                                                                                                                                     A la ja comentada rotonda de la
Blanes de la Selecció Catalana
d'hoquei                                                                                   L'opinió                                           a cel obert              z o n a industrial de Blanes, tot /
                                                                                                                                                                       les demandes que hi ha hagut,

                                                                                           Ve de la portada                     independencia és, per damunt           els vianants, en la majoria dels
                                                                                           És aquesta la rao per la qual la     de tot, Popció del sentit comú i       casos, joves i adolescents,
                                                                                           tinenga d'un Estat forma part de     de la maduresa. Catalunya no           continúen creuant sensé cap
                                                                                           les regles del joc internacional.    necessita un Estatut, Catalunya        tipus de protecció. La rotonda
                                                                                           Ho hem vist recentment en els        necessita un Estat. No és la           del centre de Lloret, en no ser
                                                                                           Jocs Olimpios d'Atenes. Les          Constitució espanyola la que ha        rodona, sempre m'ha semblât
                                                                                           medalles no les guanyen els          de legitimar Catalunya sino que        que provoca una conducció
                                                                                           atletes, tampoc no les guanyen                                              complicada.

En presencia del Secretan General de l'Esport Cátala, Rafel Niubó, i de Sebastián          les nacions; les medalles les        és Catalunya qui s'ha de legiti-          Les comunicacions entre
Javier, president del Grup Tarradellas, l'alcalde Josep Marigó fa entrega al capita        guanyen els Estats, i qui no té      mar a través de la seva propia         Blanes i Lloret amb mes o
de la Selecció Catalana d'Hoquei del trofeu que l'acredita com a campió de la              un Estat no guanya res.              Constitució. Els termes "naci-         menys rotondes s'han de mino-
primera edició de la Golden cup-Grup Tarradellas. Foto: JR                                 C o m pot guanyar res aquell que     onalitat histórica" o "comunitat       rar i necessiten d'un projecte
                                                                                           no existeix?                         nacional", no teñen cap altra          molt mes complex. No podem
Viva Habitat Blanes 2                ficat), Alemanya (5è classificat),                                                         finalitat que perpetuar la sub-        admetre que cada estiu i cada
Selecció Catalana 3                  Franca (4t classificat), Italia                            La diada nacional de Cata-      misió de Catalunya a Espanya;          cap de setmana de la resta de
                                     (3r classificat), el Viva Habitat                     lunya només té sentit si estem       son eufemismes que no fan res          l'any siguí un suplid anar de
Durant els dies 2, 3, 4 i 5 de       Blanes (2n classificat) i la selec-                   d'acord en qué Catalunya és          mes que defugir la definició real      Blanes a Lloret o de Lloret a
setembre Blanes ha viscut un         ció de Catalunya, guanyadora de                       una nació, altrament n'hauríem       d'alló que som: una nació. I si        Blanes. Nova carretera, ampli-
esdeveniment esportiu de pri-        la primera edició de la Golden                        de dir "diada regional.              volem una prova de la importan-        a d o de l'autopista, carril bus o
mera magnitud. Es tracta de la       Cup. La presencia de la selecció                      Pero si estem d'acord en qué         cia que té el fet que Catalunya         metro lleuger son algunes de
Golden Cup-Grup Tarradellas          catalana, que lluita per ser reco-                    Catalunya és una nació, com és       aparegui definida com a nació           les solucions que es plantegen
Memorial Alex Ros, que h a           neguda internacionalment en                           que no tenim drets nacionals?        a la Constitució espanyola, n'hi        però no han fructificat. El que
comptât amb la participado de        competicions oficiáis, ha estat un                    Quantes categories nacionals         ha prou que veiem el rebuig que         cal, sense mes demores, és
les seleccions nacionals d'hoquei    deis grans al-licients del torneig.                   hi ha al món? Una, dues, tres...?    provoca no tan sois entre els           el treball conjunt de polítics,
patins d'Estats Units (6é classi-    el cel obert •                                        És Catalunya, una nació de            espanyols sino també entre els
                                                                                           segona? És Catalunya una              col-laboracionistes catalans. És       représentants économies i
                                                                                           nació inferior a Portugal, Dina-      lógic. Uns i altres saben que una      écologistes de les dues pobla-
                                                                                           marca o Malta? Aleshores, per         nació té drets nacionals, i el dret     cions i decidir quina és la millor
                                                                                           qué no actuem en conseqüén-           mes important d'una nació és el         solució. La comissió també
                                                                                           cia? És una llástima que no ens       dret a decidir per ella mateixa al      hauria de ser oberta a Tossa
                                                                                           adonem que si admetem que hi          costat de les altres nacions lliu-      i Tordera. El treball conjunt
                                                                                           ha nacions de primera i nacions                                               hauria de servir per arribar a
                                                                                           de segona estem admetent              res i sobiranes del món. Aquest i       un acord a curt termini i no per
                                                                                           també que hi h a pobles superi-       no cap altre ha de ser el propósit      augmentar les diferencies i els
                                                                                           ors i pobles inferiors.               de la diada nacional d'un poblé         enfrontaments. J o a n Ferrer
                                                                                                                                 que, ara fa 290 anys, va perdre         i Bernât és periodista de
                                                                                                 Els catalans hem de prendre     la seva sobirania.                       Ràdio Marina •
                                                                                           consciéncia que només aquells         Víctor Alexandre •
                                                                                            pobles sotmesos a estats d'in-

                                                                                           feriorització i que han perdut la

                                                                                           confianga en si mateixos, adme-                    cel o
                                                                                           ten que un altre poblé decideixi
                                                                                           per ells. Queda ciar, per tant,

                                                                                           que la independencia és molt                       sertirent cl 8 d'octubre
                                                                                           mes que una opció política; la
   1   2   3   4   5   6   7   8