Page 10 -
P. 10
TURISMO Y 1
Ei turisme a Lloret
ENCARA
ELS
PERDÉREM...
[ j A història dels pobles és un cúmul de repeti- ria d'angles d'aquestes, es divisaba el mar i tothom
cions. No hi ha res per a descubrir, sols ens hagués pogut fer les seves edificacions, gaudint
d'aquest bell espectacle que els turistes i nosaltres
resta saber recollir l'exemple d'altres pobles més anhelem. Avui amb aquesta varietat de casernes que
avantçats que nosaltres per tal d'evitar a no caure es toquen les unes a les altres, sense espais lliures
en els prejudicis que ells caigueren en principi. ni zones verdes, entre tots precipitem, a repetir la
història que un dia pobles de la "Costa Blava"
Lloret, de poble emincnment pescador i agrícol, varen sofrir.
ha passat a ésser una Vila que viu del turisme;
d'aquell uoble plé de tipisme i poesia, no ens queda A la nova activitat del poble de Lloret, no s'ha
gairebé rés. "La febre de l'or" s'ha cuidat d'escom- sabut respectar ni evitar que aquella vella solera
brar-ho quasi tot. Els homes responsables de vetllar d'estiuejants amb les seves villes, fossin destruides,
i endegar tots aquests problemes no han estat a d'altres perjudicades amb noves construccions al
l'altura dels aconteixements. Com vulgarment es seu devant o l'entorn, tapant-els-hi la llum 1 el sol.
diu, "l'exit ha sorprès a la mateixa empresa". Les Si bé en el moment present representaven una forta
ganàncies fàcils del moment, han enlluernat de tal entrada de pessetes per la caixa municipal, amb la
manera els homes, que els ha privat de veure les seva falla de respecte d'aquestes torres i d'un pla
falles que cometien al permetre que es destruís Urbanístic, tots han contribuït a que poc a poc
l'encant que tenia tant particularíssim el nostre aquella Colònia que havia donat escalf i categoria
poble. amb la seva presència al poble, hagin arriat veles
cap a altres llocs, que saben cuidar aquesta classe
Es viu del turisme, que no és pas el mateix que d'estadants; no sense exclamar abans de deixar-nos:
dir que fem, turisme; Lloret va entrar dintre el Estimem molt Lloret però aquest, s'ha llençat a la
concert dels pobles turístics per la porta gran, el materialitat amb una classe d'explotació de turisme
que no saben dir-nos es per quina porta en sorti- de tercera categoria.
rem. Fórem molts que ens pensabem que marca-
ríem una pauta per convertir-nos en el rovell de la Pocs son els que s'han preocupat de solventar les
Costa Brava. necessitats, dels seus clients o agències, per apar-
car els cotxes i que aquests no molestin als altres
Durant molts anys la dita "Costa Blava" va ésser ciutadans. Molts d'ells creuen que els passeigs i
el cap davanter del turisme internacional i per carrers els pertanyen. Els uns taponen carrers amb
aquest mateix motiu varen ésser, alguns dels seus els cotxes, els altres monten els seus menjadors, tipo
pobles, els primers en pagar els disbarats que ha- envalat, a l'aire lliure, no deixant passar a ningú.
vien comès. Varen deixar fer construccions dedica- I l'Ajuntament es dóna per satisfet davant d'aquests
des a Hotels, que no reunien cap condició; podien "maremàgnum" cobrant un irrisori arbitri, accep-
servir més per casernes de soldats que altra cosa. tant que's privi de gaudir-se de la visualitat del
Fer diferents motius no puc esplaiar-me per fer ex- mar.
posició del fracàs hoteler en aquella Costa.
Molts d'aquests industrials pensen: "mentre el
La història de Lloret va lligada amb el "Mare meu negoci marxí bé, els demés, si no els hi agrada
Nostrum" com moltes vegades ens ha fet veure que facin el mateix que aquella Colònia d'estiuejants
amb els seus documentats articles l'amic Estevet. que varen marxar". Com deia aquell profeta: de tot
No podem deixar de mirar horitzó enllà sense re- això sols ens quedarà la història. Les equivocacions
cordar, que ell va ésser una de les fonts d'inspira- es paguen i el pitjor del cas, és que pagarem tots.
ció dels nostres avantpassats i és per aquest motiu, Sols ens quedarà el consol de pensar: qui ho havia
que Lloret no pot viure d'esquena al nostre mar. de dir...! una cosa que va començar amb tanta eu-
El nostre poble hagués guanyat molt més si s'hagués fòria i ja veieu com ha acabat...
sabut respectar, tot el que hi havia construït amb
aquell aíre romàntic i mariner. Lloret té unes ro- JOAN PRADO
dalies com molts pocs pobles disposen; de la majo-
— 10 —
