Page 7 -

JOAN LLAVERIAS,

pintor de Lloret

A jiiials del segle pcissal s'inicià a la nostra vila l'arribada Esguardant la platja de <íSa Caletai>, se't veu en el gravat
dels primers esSiuejanls, i cal remarcar que no eren adinerats que il.lustra les presents notes, robust i ben pldntat. ideant no-
de la ciutat, ni grans propietaris d'altres indrets, els qui esco- ves i suggestives creacions que la morí havia d'eclipsar.
llicn l'avui transformada població per lloc de repòs o d'esbar-
{•iinent. El doctor: — Records
— f Ititï no doctor, vm
Les belleses de Lloret obtingueren ressò quan artistes de
fama pintaren les uuminosiiats ael nostre cel reverberant en
les tranquil·les o tetnpestejades aigües, arran del rocam caprit-
Xüsameni estructurat.

Altre pintor, però, havia d'ésser el vident que bategés les
pròpies aquarel·les amb el nom de <c.La Catalunya Lrrega:s>.
tiun nomore n'exliioi en tes trenta-cinc exposicions que, des
de l'any 1905, va celebrar al país i a l'estranger, i les que tin-
gueren lloc a Barcelona, després del seu òbit, organitzades per
companys aquarel·listes, sense oblidar l'Exposició d'homenat-
ge oferta a Lloret de Mar per l'Ajuntament i entitats locals,
l'estiu de 1952.

En plena joventut excursionejà per la Costa tarragonina,
recorregué cales i espadats empordanesos, platges i roquissers
de i'ossa i de Blanes, fins recalar a Lloret, lloc escollit per a
assentar-hi la llar familiar.

Un bededéu d'evocacions pictòriques viscudes des de la
Punta de ^anta Anna a üania Cristina i a cala Gibarola, ex-
hitberants de llum i de color, figuraren en sales d'art de la
Ciutat Comtal, a més de les pintades a Montserrat i a Ma-
llorca, obtenint un veritable èxit, afermat a l'estranger {Gale-
ries Victòria de Londres, i Berlin); moltes d'aquelles pintu-
res honoren museus i estatges particulars; ima trentena són
a Lloret, adquirides pel seu valor artístic i pel record de l'ho-
me bondadós, el nom del qual resta esmaltat en una de les
avingudes del barri de Venècia.

En restaurar l'església parroquial, dedicà per al fons de
l'altar de Nostra Henyora del Carme, la gran tela on es bes-
lluma en la llunyania un gran veler navegant enmig d'un des-
enfrenat onatge. Intervingué en l'ornamentació del Cine Mo-
dern on se celebrà ta Festa dels Jocs Florals (agost, 1920),
com anteriorment (abril, 1907), diada del Patró de Catalu-
nya, col·laborà aríi^dcament, cedint una finissima aquarel·la,
al·lusiva a la festivitat, destinada a reduir despeses. Per enal-
timent propagandístic, de caràcter folklòric local, és d'esmen-
tar ta ^Processó de Santa Cristina», tela pintada a comanda
d'un hisendat veí, que no va adquirir-la, atès son valor mate-
rial, passant a un coUeccionista barceloní.

-7

'i ••iliiÚ^.·'"iíT'Vt*^'-·