Page 2 -

La parada de Sesmond
Encapçalament del Manual de protocols notarials (les còpies de les
escriptures que custodien el notaris) (1797-1800) del notari de Lloret, és compartida amb la de tècnic de cultura i se n’acaba
Miquel Roig i Font, el primer de la Notaria de Lloret dels conservats
consecutivament a l’ACSE.
Vidreres, Osor, Massanes, Breda i Riudarenes. Així mateix,
l’ACSE acull tota la documentació procedent d’entitats,
empreses o particulars que lliurement i desinteressadament
la hi vulguin cedir. Això ha possibilitat la recepció d’uns
quants fons documentals familiars i patrimonials de la
comarca, entre els quals hi ha el que conserva el document
més antic existent a l’Arxiu, un pergamí del mas Recasens
de Salitja de 1204.
Paral·lelament a l’existència de l’ACSE, a la comarca de
la Selva s’han anat creant en diversos municipis serveis
d’arxiu municipal. De fet, la normativa obliga els municipis
de més de 10.000 habitants a disposar d’aquest servei. En
la nostra comarca, dos dels tres dels municipis que superen
aquesta xifra, Lloret de Mar i Blanes, disposen des de fa
anys del servei d’arxiu municipal perfectament consolidat,
amb instal·lacions i equips humans al capdavant, del
tot raonables i amb els fons documentals inventariats i
accessibles als usuaris. Singularment, el municipi de Lloret
és pioner a la comarca en l’aplicació integral del concepte
de gestió documental i arxiu en tot el cicle de vida dels
documents, concepte que comporta un control i tractament
arxivístic dels documents des que arriben o es produeixen a
la institució fins que esdevenen històrics, essent un exemple
no tan sols per als municipis de la comarca sinó pels de
la resta del país. El tercer municipi és el ja citat de Santa
Coloma.
En un segon nivell hi ha diversos municipis de la comarca
que sense tenir la obligatorietat que exigeix la normativa,
han posat en funcionament el servei d’arxiu municipal
tot contractant una persona al capdavant. És el cas de
Sils (capdavanter en aquesta iniciativa), Anglès, Arbúcies,
Caldes de Malavella, Hostalric, Maçanet de la Selva i Tossa
de Mar. En tots aquests casos una persona atén el servei a
temps complet o a temps parcial. És encomiable l’esforç
que fan aquests municipis, però a voltes la tasca d’arxiver
ressentint el servei d’arxiu.
Finalment, hi ha una sèrie de municipis que si bé disposen
d’unes, a voltes, precàries instal·lacions per a dipositar la
documentació, no tenen al capdavant cap persona que en
tingui cura. Això no vol dir que la documentació estigui
de qualsevol manera, però en tot cas es fa difícil controlar-
la i consultar-la. En aquest sentit des de l’ACSE, seguint
un dels punts que marca normativa arxivística citada,
impulsa accions que permetin un tractament adequat a la
documentació municipal. Aquesta iniciativa s’ha traduït
en la posada en funcionament del PLA_DOC_SELVA, un
pla que cerca intervenir en la documentació, preferentment
administrativa, d’ajuntaments que ho sol·licitin, a fi i efecte
de facilitar-ne el control i la recerca.
Al marge de la documentació de les administracions, a
la comarca de la Selva es conserven ingents quantitats de
documents en mans privades. No està de més recordar
que, segons la normativa vigent en matèria de patrimoni
cultural, la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, el
documents privats de més de quaranta anys ja formen
part del patrimoni cultural català. Això no vol dir que hi
hagi l’obligació de dipositar-los tots als arxius, però sí que
cal prestar especial atenció al destí de la documentació
d’entitats, empreses, famílies o persones que per ignorància
o deixadesa malmeten documents que poden tenir especial
rellevància per als estudis comarcals.
Tots sabem que la història d’un determinat indret no s’ha
d’escriure només amb el que diuen els documents oficials
o els procedents de l’Administració. El coneixement del
passat s’enriqueix notablement amb l’aportació de les
recerques que es puguin fer en altres tipus de fons, i en
aquest sentit els documents d’origen privat hi tenen molt
a dir. És cert que els arxius municipals més actius i l’Arxiu
Comarcal han pogut localitzar i ingressar importants
quantitats de documentació «no oficial», però encara
queda molt de camí per recórrer, sobretot en una comarca
com la selvatana, plena de patrimonis rurals amb molta
solera, moltes empreses i negocis (amb especial rellevància
darrerament, del sector turístic) i moltíssimes entitats i
associacions que en un moment donat no saben què fer
dels seus papers, no els donen cap valor i per desgràcia
poden acabar en un contenidor. És obligació, doncs, de
tots els actors que intervenim en la gestió, conservació i ús
del patrimoni documental (regidors de cultura, arxivers i
usuaris d’arxius) que es facin les polítiques, les campanyes
i les accions que han de permetre l’enriquiment d’aquest
insubstituïble patrimoni comú.
Fe d’errates. Al núm. 8 del butlletí Sesmond es va publicar
l’article “Els Saragossa i la vinya de sa Boadella” sense que
aparegués el nom del seu autor: Agustí M. Vilà i Galí. Disculpeu
les possibles molèsties.
2 Febrer 2010