Page 2 -

La parada de Sesmond II

Un nou dret: l’accés electrònic als serveis públics

S’ha dit i repetit que els ciutadans d’aquest país gaudim emesos, signats electrònicament i amb ple valor legal),
d’un gran nombre de drets de paper, o sigui drets i els documents electrònics (informació en suport electrònic),
plenament reconeguts des d’un punt de vista legal però no diferenciació destinada a ser de gran utilitat en la gestió
materialitzats a la pràctica. La passada vigília de Sant Joan documental i en l’establiment de criteris d’avaluació i tria.
el BOE publicava una norma sobre un dret que esperem
que no hagi de ser incorporat en aquesta peculiar llista. Es És d’esperar que els responsables de les nostres
tracta de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic administracions tinguin ben present una altra exigència
dels ciutadans als serveis públics, una norma d’abast molt que figura en la Llei, en el compliment de la qual novament
més important del que es pot deduir del seu títol. els arxivers i gestors documentals hauran de jugar un rol
important. Es tracta de la simplificació dels procediments
Aquesta nova norma tracta principalment de la relació dels i de la reducció de la documentació i de la complexitat
ciutadans amb les administracions públiques per mitjans dels tràmits, actuacions que la Llei entén imprescindibles
telemàtics, una forma de relació que fins avui ha anat abans d’aplicar i posar en funcionament tràmits per mitjans
avançant de manera desigual segons la voluntat i l’encert electrònics. És oportuna aquesta observació perquè, amb
de cada administració. No cal insistir en els avantatges les noves eines, seria ben absurd mantenir procediments
que a tots, administració i ciutadans, ens aporta utilitzar i exigències innecessàries. El canvi de mitjà no ha de ser
la informàtica, però aquests avantatges s’han concretat fins únicament formal, ve a dir la Llei, i ha d’anar acompanyat
ara, tal com dèiem, depenent exclusivament de la voluntat (o millor dit precedit) d’una revisió i millora dels
de cada administració. La nova Llei “reconeix als ciutadans procediments.
el dret a relacionar-se amb les administracions públiques tot
utilitzant mitjans electrònics”, amb la qual cosa ha substituït Per acabar, voldria comentar dues qüestions de fons que
la possibilitat d’oferir aquesta via per l’obligació de fer-ho. impregnen justificadament el text d’aquesta norma des del
De “les administracions podran” a ”les administracions seu preàmbul fins al darrer article. Es tracta de la necessitat
hauran”, un canvi de verb que tindrà gran transcendència. de vèncer els recels que part de la ciutadania pot manifestar
davant una utilització intensiva dels mitjans electrònics
Així doncs, a partir d’ara s’hauran de crear els canals per part de l’administració i, en segon lloc, d’evitar que es
per a permetre que els ciutadans presentem sol·licituds, produeixi cap forma de discriminació en contra d’aquells
obtinguem informació i còpia de documents, efectuem que tenen un accés limitat o nul a les eines informàtiques.
pagaments, manifestem consentiment... per aquests mitjans. Es tracta, en definitiva, d’avançar cap a aquest nou horitzó
En realitat, i com és ben sabut, aquestes pràctiques no són al qual fa referència la Llei sense perdre de vista la necessitat
noves i moltes administracions públiques, amb la Seguretat d’incrementar la confiança dels ciutadans en l’administració
Social i l’Agència Estatal d’Administració Tributària al pública, la transparència i l’equitat.
capdavant, han fet ja un llarg recorregut per aquesta via.
En l’experiència aconseguida fins avui es basa precisament Josep Matas i Balaguer
la nova norma que incideix, inevitablement, sobre tot un Advocat
seguit d’aspectes tant o més importants que el dret que
proclama en el seu títol.

Efectivament, l’articulat de la Llei entra de ple a tractar
moltes altres qüestions i acaba essent, al capdavall, una
reforma parcial de la Llei de procediment administratiu. En
aquest sentit fa referència a temes tan diversos com ara el
contingut i aspectes formals de l’expedient electrònic, la
reutilització del programari utilitzat per les administracions
públiques, l’adopció d’acords de forma no presencial per
part d’òrgans col·legiats, o la coordinació dels sistemes
d’informació de les administracions.

D’altra banda la Llei té un annex amb una vintena de
definicions que donaran llum per a interpretar moltes altres
normes. N’és un exemple la definició del terme ciutadà,
que es formula en un sentit molt ampli, equiparant-ho de
fet al concepte de persona. Algunes d’aquestes definicions
incideixen en aspectes de gran interès per als responsables
de les administracions i en especial per als arxivers i
gestors documentals que treballen al servei d’aquestes
administracions públiques. És el cas de la diferenciació
entre els documents administratius electrònics (vàlidament

Gener 2008