Page 1 -
P. 1
SESMOND
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Núm. 3 Novembre 2003
LA PARADA DE SESMOND
Guerra i arxius Imatge de la destrucció de l’església de Sant Romà. Es pot observar que una de les campanes és a terra.
Juliol de 1936. Procedència: SdAMLLM. Autor: desconegut.
Per definició, qualsevol guerra comporta el trencament de tota possibilitat d’entesa per
mitjà del diàleg, del raonament i la negociació. A partir del moment en què s’inicia que li permetés portar a terme una dura repressió sobre totes aquelles persones que
un conflicte armat, els adversaris només pretenen la destrucció i la submissió del havien lluitat a favor del bàndol republicà. Actualment, després de més de seixanta anys,
contrari pel sol fet de ser o de pensar diferent. Les conseqüències són devastadores: el govern de Madrid no vol accedir a retornar-los als seus legítims propietaris i fa al·lusió
morts, ferits, violacions, deportacions, empresonaments... i els seus efectes marquen a un principi inexistent en la teoria arxivística internacional: “la Unidad de Archivo”. Els
profundament les persones afectades i triguen molts anys a cicatritzar-se. Però, a organismes internacionals relacionats amb el món de l’arxivística han advertit al govern
banda d’aquests greus resultats, hi ha tot un conjunt de “danys col·laterals” que, espanyol de la seva mala actuació, però, tot i així, la documentació catalana encara
tot i que són menys coneguts, també acaben repercutint en el conjunt de la societat continua dipositada al Archivo Histórico Nacional – Sección Guerra Civil de Salamanca.
perquè no hem d’oblidar que l’objectiu final de qualsevol guerra és la destrucció de
l’adversari en totes les seves manifestacions i, per tant, una de les maneres de fer-ho En àmbits més locals, també tenim uns exemples prou interessants. Durant la passada
és eliminant-ne la cultura, la història i la memòria col·lectiva de l’adversari. guerra civil hi ha constància que a Lloret es va cremar una part important del nostre
arxiu parroquial: “22 [de juliol]... De cinco a ocho de la tarde son quemadas en la plaza de
Malauradament, durant el recent i qüestionat conflicte entre els Estats Units i l’Iraq, la Iglesia las imagenes y el arxivo [sic] parroquial” 1. Evidentment, els autors d’aquesta
hem tingut un nou exemple sobre aquest tipus d’actuacions. Així, al final de la destrucció pretenien eliminar tot allò que tingués a veure amb la religió catòlica.
guerra, les forces angloamericanes es van concentrar en la vigilància de les plantes Però, unes dècades abans, durant la Tercera Guerra Carlina, també hi ha notícia que
petrolíferes i, en canvi, van descuidar el control i l’accés al museu i a l’arxiu nacional va desaparèixer documentació del jutjat de pau lloretenc. En aquest cas, el fet no es
on es custodiava un patrimoni cultural de valor extraordinari. Segons les cròniques pot atribuir directament a l’actuació incontrolada d’un o altre bàndol, sinó que és una
dels periodistes, es produïren tot un seguit d’aldarulls i actes de pillatge que van conseqüència col·lateral dels desordres que es produeixen durant qualsevol conflicte
acabar amb el saqueig del museu nacional, la crema de l’arxiu nacional i la de la bèl·lic.2 També, uns cent anys abans, durant l’anomenada “revolta dels joseps” es
biblioteca alcorànica. El periodista Robert Fisk, del diari The Independent, explicava produïren a la nostra vila uns aldarulls populars que acabaren amb la reclamació
que les flames arribaren a més de 70 metres d’alçada i que, sorprenentment, les d’una part dels documents que custodiaven les autoritats: ”Gritaban los de la calle:
forces ocupants no van fer res per impedir la destrucció d’aquest patrimoni. Tal com -volem los diners y los papers” 3. En definitiva, els autors de la revolta pretenien destruir
afirmava aquest periodista en la seva crònica: “amb la destrucció de les antiguitats del els documents que podien delatar-los.
Museu d’Arqueologia, l’incendi dels arxius nacionals i després de la biblioteca alcorànica I, lamentablement, trobaríem molts altres exemples de com les guerres han suposat la
del ministeri, situada a 500 metres, la identitat cultural de l’Iraq quedava esborrada”. destrucció de bona part de la documentació que es conserva en els centres d’arxiu. I és que
els que actuen en contra del patrimoni documental es plantegen dues opcions: o bé destruir
Però, desgraciadament, la destrucció del patrimoni cultural i documental provocada en la major part dels documents de l’adversari per afavorir així l’eliminació de la cultura i la
aquest conflicte no ha estat un fet aïllat. Durant la guerra dels Balcans també es van història d’un poble i crear el caos administratiu per la desaparició dels títols de propietat, de
cremar i saquejar una gran quantitat d’arxius, entre els quals cal destacar els de la ciutat deutes, de convenis, o bé incautar la documentació per utilitzar-la, posteriorment, en contra
de Sarajevo: l’Arxiu Nacional de Bòsnia i l’Institut d’Estudis Orientals; i els de la capital dels vençuts. Les dues opcions són prou perilloses i condemnables.
d’Herzegovina, Mostar, on també van cremar l’Arxiu Nacional. Aquestes actuacions
comportaren la destrucció de milers de documents originals, del tot irrecuperables, on es Joaquim Daban i Massana
reflectien la convivència que, durant molts segles, hi havia hagut entre diverses cultures Arxiver municipal
que tenien creences i llengües ben diferents. Aquest era, probablement, l’objectiu que
perseguien les forces “destructores”: esborrar qualsevol rastre de convivència pacífica, 1. Extret d’una crònica inèdita de la Guerra Civil.
eliminar tot allò que tingués a veure amb la història i la cultura de l’adversari. 2. Sd’AMLLM. S.T. 44.6.5 (foli 58.R)
3. “Apunts inèdits” de J. Galceran, que publicà a “El Lloretense” (1885).
Sens dubte, hi ha molts altres exemples de conflictes armats que han comportat
actuacions contra el patrimoni documental d’un poble. Durant la Segona Guerra
Mundial hi hagué a tot Europa una massiva destrucció d’arxius i biblioteques. Però,
també en èpoques més antigues hi ha constància que es cremaven i saquejaven
centres d’arxius; perquè es pretenia destruir qualsevol testimoni escrit que pogués
servir per reclamar propietats, drets, deutes, costums...
En el nostre país també en tenim alguns exemples significatius. El més conegut és el famós
i mal anomenat afer dels “papers de Salamanca”. En aquest cas, l’exèrcit franquista no va
destruir els arxius sinó que va confiscar-los per poder extreure’n la informació necessària
