Page 5 -

RICARD CANALS I LLAMBI

per JOAN DOMÈNECH I MONER

R icard Canals i Llambí, pare del senyor Canals a qui dedicàvem el nostre article anterior, nasqué a Barcelona l'any
1876. L'atracció que senti per les arts i especialment per la pintura féu d'ell un autodidacte que es perfeccioni a

l'escola de Llotja on ingressà amb Isidre Nonell -un altre famós- l'any 1893. L'impuls, però, que aquests artis-
tes portaven dintre seu, els mogué a abandonar la vida acadèmica i a llençar-se a pintar pels afores. Els atreia principal-
ment la temàtica dels suburbis. Per això, Nonell, Canals, i Pitxot i Mir que també els acompanyaven, foren coneguts per
la Colla de Sant Martí. El 1896 Canals i Nonell passen un temps en terres Ileidetanes, en un dels paratges més bonics i
plens d'esglesioles romàniques: la vall de Boi

A Barcelona freqüenten ELS QUA TRE GA TS. Es tracta d'una taverna d'art Inaugurada el 1897 als baixos d'un
edifici que l'arquitecte Puig i Cadafalch havia construït al carrer Duran i Bas, no lluny del Portal de I'Àngel. L'amo de
l'establiment, que es deia Pere Romeu, havia volgut que al rhateix temps que s'hi mengés i s'hi fessin exposicions i ter-
túlies d'artistes. Acudint a aquesta crida, hi anaren els més joves de l'època, encara desconeguts molts d'ells, inclosos, en
general, dins del corrent modernista. La primera exposició que s'hi celebrà fou una col·lectiva en què prenien part, en-
tre altres, Santiago Rossinyol, Ramon Cases, Isidre Nonell, Miquel Utrillo, Joaquim Mir, Ricard Canals i Ramon Pitxot.
Després, el mateix any 1897, se n'hi celebraria una altra en què ja participaria un jove andalús totalment inèdit de mo-
ment, de nom Pablo Ruiz Picasso. Ja veiem, doncs, l'ambient i les figures que rodejaven el nostre biògraf lat.

Aquest mateix any. Canals i Nonell marxen a Paris on exposen (1897 i 1898) a la galeria Le Barc de Boutteville i
on entren en contacte amb un mòn artístic de grans perspectives. D'altra escola impressionista. Els quadres de Canals,
on dominen blaus i verds, com si vulgui traduir la grisor dels ambients socials i de la gent que reflexen—tavernes, per e-
xemple— ens fan recordar, amb molta certesa, la concepció i l'estil d'un Renoir. Tampoc es pot negar una certa identi-
tat en la manera de copsar els ambients i de perfilar les figures entre els amics Nonell i Canall. Aquest darrer s'apartà u-
na mica de la temàtica nonelliana després de llargues estades a Madrid, Sevilla (1903) i Grwiada (1905). Ricard Canals
exposa a Nova York l'any 1902 de la mà del marxant Durant-Ruel. Des del 1907 va prendre part en les exposicions o-
ficials de Barcelona (on disposà d'una sala especial l'any 192o), Madrid, París, Brussel·les i Gant.

L'any 1910 fundà i dirigí l'associació artística LES ARTS I ELS ARTISTES que aplegà un nombre variat de figu-
res de l'època, entre les quals i a més del fundador cal destacar Josep Aragay. Domènec Carles, Enric Casanovas —fa poc
homenatjat a Tossa en un record pòstum per la seva vinculació amb la vila·on sojornà sovint- Joan Colom, Feliu Elies,
Manuel Humbert, Xavier Nogués, lu Pasqual i Joaquim Sunyer. L'amic dilecte de Casals, Isidre Nonell, només hi parti-
cipà al començament ja que moria prematurament l'any 1911. Animador d'aquest grup i secretari, fou el filòsof Fran-
cesc Pujols. L'associació LES ARTS I ELS ARTISTES organitzà exposicions col·lectives i conferències i publicà una
col·lecció monogràfica sota el nom del grup. El seu ideari, oposat a la impresió i al simbolisme modernista, del que ha-
vien anat evolucionant, era, ara, essencialment noucentista: exaltació de l'esperit mediterrani i valoració de la mesura,
de l'esforç i de la continuïtat. Aquesta associació va sobreviure a Ricard Canals, ja que desaparegué el 1936 mentre l'ar
tista moria a la seva Barcelona nadiua l'any 1931. Dos anys després de la seva mort, la Sala Parés li dedicava una expo-
sició d'homenatge pòstum. Un homenatge merescut a un dels pintors més trascendents d'aquella època, que estigué en
contacte, com hem vist, amb les primeres figures de l'art d'aquells temps, des dels Rossinyol i Cases, més grans que ell i
destacats ja quan Canals i els seus amic sols eren promeses, fins a Picasso, l'home que havia de revolucionar el món de
la pintura i a qui Canals va ensenyar la tècnica del gravat sobre metall.

Si bé la major part de l'obra de Ricard Canals -la més important- s'ha de veure al Museu d'Art Modern del parc
de la Ciutadella de Barcelona, hom troba quadres de Canals a tots els museus on la pintura té una digna representació.
Darrerament n 'he vist una col·lecció de dbuixos i d'esbossos al Museu de l'Empordà, a Figueres -museu que, dit sigui
de pas, em va agradar molt més que la xarlotada del Museu Dalí, realment teatral i on es veu poca cosa de l'auténtic
artista de Port Lligat— i a Tossa, on junt a les obres de vanguàrdia de Marc Chagall, Olga Sacharoff, Metzinger i d'altres,
figura un interessant Canals.

Lloret, que per la vinculació del seu fill Ricard amb la vila, podía tenir una important mostra d'aquest artista,
ha quedat una vegada més a la cua, per obra i gràcia d'aquells que creuen que la cultura és una cosa secundaria i que ja
hi haurà tems de preocupar·se'n.

— • — - - — - - - - — - - - - - - ^ ^ — - - — - _ ^ - — - — - - — — — LLORET GACETA 5 •