Page 5 -

desembra Tm 2002

que no son neccssariament competi- períodes de rcb::lixes cls prcus són Iliu- quals, 40 estan inlcgrals a l' Assoeiació
dores entre elles: qui va ¡Jer lIiure j res j l'(mic que marca la Ilci és que els de Comerciants del Moli. 1 més de 50
prefereix un (¡nic recinte on adquirir-hu productcs eSliguin marcats i els prells en l'Associació pel Comen:; Actiu El
tol sense hélvcr <.le donar rnasses v(lltes, degudament visibles. seu presidenl, Joan Bernat, feia nQtar
qoe " Llore! hi h" l11és de 100 establi-
o aquells que prcfcrcixen ei tracte Un eSÍudi reccnt sobre el comerry lJo- ments comcrcials que 110 estan agrupats
re lene analitzava la situació i donílva Cn cap associació i no pert::mycn al
direcle. la confial1ya i una bOlla selacio algunes recomanaciolls de cara el futuro comen; tradiciónal, pero que estan
qualitai - prell com la que ofereixcn les E! dil estudi mostrava qoe hi lJa 1m oberts lot I'any. la majoria pertanyen a
botigues i comcr\os de.l centre. miler d'cstabliments comercials a 'persones vinglldes d'altres parsos' amb
LJorel. Segons 1" Cambra Je Comen; qlli ja s'ha cclcbral alguna reuniÓ 3mb
El comer" a L10ret 'sobren' un 25 % d'aqllcsts establi- l'objecl iud' acollsegu ir que aquests
ITIcnts. Un 30% del total obren només establimenls s'integrin més a la xarxa
la fa més de 20 anys L10ret comptava UIlS quants mesos cada any. Un nombre comercial eSlable local. El diltleg oben
amb dues grans superficies comecciais indeterminar, que podríem considerar propasat des de l'Ajuntamcnl 'ha Cslat
obcnes tot "any, com eren eJs superior al SO %. tanqucn duranl l'ru- rebut amb molla receptivitaC per part
Supermcrcals Massó. Aleshurcs la vern. na pan d'aquesls estahlimenls deis dils cOlllereiants.
població no arribava 10 mil habitants. de temporada es rroben agrupats a
Hi havia un comcr~ eslable al centre- l'Associació dé Comerciants, de Lloret- De> de l' Associaei" pel Comer~
vila, meutre era gairebé incxistcnl a centre, Segons el seu prcsidenl Assael Actiu no es senl el 'debat de les grans
barris avui dia l31ll actius com pugui ser Mordoh I'associació es trobü gai-rebé superficies' com a propio Els petits
El Molí. Des d"aleshores les grans inactiva durant t"hivern. comerciams diucn que el comer¡y tradi-
superficies comercials a L10rel (de més cional ha cOllviscut a L1orc! 'des de
de 400 m2) han passa! de 2 a 5 cSlabli- I la resta, al "ollanl de 200 establi- semprc' amb les grans supertlcies, i ha
ments i, a més, s'hi ban d'<lfegir 6 menls, eslan oberts tol l'any. DeIs
superfície~ comereials miljanes (de 120 Ellsabeth 9isperl
m2 a 399 m2). En que ha afeclal aquest
augme-nt de la superficie cOlllcrcial als
establimunls comerciaJs locals ja exis-
tents? En el primcr que hom peusa COIll
a consumidor particular és en els
prcus. perque les grans superficies
poden ofcrir 1110 It.es avantatge-s en
aquest sentit. E"n conseqüencia bom e-s
pregunta 101 seguit, com rcsscnten la
competencia de les grans superfítics
els petits cOn1Crcianls. sobretot en epo-
ques de vendes extnJOrdim\ries, com
les Pesles de Nadal i en les rcbaixes
que les segucixen?

Des del sector del comen;: Ininoritari
llúretenc s'observa que la llul'Ja diver-
sificació d'aquests establimenls. ilH:lo-
sos gairebé la totali¡al dins del ram de
l'alimentaeió, fa qlte només quedi alec-
tada una pe¡ita part del comen; tradicio-
nal local, que per alua banda gaudcix
de bOlla salut tut i que arrossega alg{l-
nes mancances.

Ahr" cosa es podria di,. deis pelils
supennereats i eomeryos d'alim~nta­
ció. Segol\s loan Bernal, President de
l'Associaeió pel Comer~ Actil!, aquesls
COJl1cr~os poden 'ser perjudicals per les
polítiques Illés agressives de preus de
les grans superficies. 'Sense poder
competir en aquest sentit, si que poden
fer-ho, en cnnvi, donant un scrvei m6s
acurfl!'", horaris rnés adaptats a les
necessitats del comprador l, pots-er
també, oferim una millor qualitat,
sobretor en cls productes frc-scos. En

------------------j~-------------