Page 6 -

1m

maig 2002

Blane8 fms a quatre- canils. 1 nO veuen que la millar via. La pecnhar oragrafia de la. 0011, indubtablernenl, Jes p,i.oeipals vies de
tilla autopista de peatge pugui so.lucionar el zona, lllllntanyenca i abmpta, 1'ha ailladaper ccnmnicació delllOrd-est de Catallmya i per
caos circulatori a Lloret, ja que molts del< ten:a de les poblacions ve"inéS, i si bé aques-
l1suaris de 1'autopista hi entren i 0n surten per ta §ituació tia contribuYt a preservar el seu tan! la via d'entrada j S01Uda deis clients i pro-
Caleila, per estalviaf-se illl peatge, i amb la encant, tambe n'ha dificuit;:l.t l~-seves comu-
nova >nrtiila hi hauran. d'afegir dos peatges nicacions per terra. ve"idors de la nastra indústria turística. D'altra
més. Rosamaria Santamaria (lC-Verds) crell bancla, cal tenir en compte que les relacions
que la solució de l'ANG parteix, de totes Tossa es comunicaamb les pobladons vCl- amb Llore! i Blanes són molt mtenses pel que
maneres, el terme de Lloret en dues parts, i nes per tres eaneteres: la GI-600 ccmunica fa a serveis comercials1 de lleure, medies, jruí-
"passa per sotá la Roca Grdssa, amb UD nmet amb Lloreli Blanes i és utiJitzadil per prendre dics, educatius ¡de fOlmació i d'altres. També
de gran cosf'. A més de la earretena, una altra la C-32 (antigaA-19) i la 1'1-11; la 681 duu fins
possibilitat.de trartspart está encalladil des de a Llagastem i perillet eOlll1ectm: amb Santa existeix amb Girana un volum de trdnsit con-
1994. L'allargament de la linia del tren, apra- CoJoma (C-63j, Girona (C-253 i C-250), i
vat el 22 de desembre d'aquell any, segons mi~anyant la C-35 es pot accedir tant a siderable motivat per alguas deis serveis
resoJució del conseiler de Politica Territorial i 1'Emparda ccm a lesccmarques barcelonines; esmenU1ts. L«s relacious amp Sant Feliu de
Obres Públiques. Segons Nareís Sicar, res- finahl1ent la 01-682, que.originiuiament era Guíx.ols oon, per contra, moltt.'SC3Sses en com-
pousable d'aquesta area, cl projccte esúl enca- utilitzadil per eounecmr amb Sant Feliu de -paració amb les dues anteriors.
llat per manca de "prou supOrt econornic i OUíxols, peró e[nombrós nombre de ievolts
politic" per tirar~lo eudilvant, ja que eS tracta fun que bQmopti majOlitáriament per la cam~ Aquesta xarxa viaria aconsegueix mante-
d'un projecte elaborat per la Direcció Oeneral binaeió 0-681 i C-35, en tant que la 0-682 nir una fluidesa acceptable en els dies Jaba-
d'Urbanisme, sense capacitat inversora, i quedi reservada per a accedir a les di-verses mbles de la ter.oparada baixa. El problema
nornés préveu una afect:ació de ten-enys. ·urbanitzacions, cales i campings -situats entre ve quan la temporada turística o cls éaps de
Tossa; SantFeJiu, o bé perrecóner.Ja percon- ::tetmana concentren un transif 1D0lt dens que
El projecte preveia un pressüpost, en 1994, templar el paisatge menfre el viatger cansmta s'afegeix al que es dirigeixen per les pobla-
de més de vuit mil milions de pess.etes (sense en ca<fu illl deis seus revolts que es traba en cions velue..,;¡. Així, a la sortida de l'A-19, els
¡YA) que hauria de firuln<;ar la Generalitat, en l'indret que va inspirar el 110m de Casm8mva viatgers que es dirigeixen a Tossa s'uneixen
base "a l'interes territorial de Pobra". a FelTan AguIJó> Totes tres carreteros foren aIs que. tenen com a destinaeió Palafolls,
L'estaeió del ti'en estaria previEta a la zona. creades a principiE del segle XX en resposta a Malgrat, Blanes, Lloret i a les urbanilzacions
les noves nec~sitats del transport nxiat moto- de la zona, i en arribar a Llore! ha de süfrir
esportiva, <furreredel Casino. rel seu itinerari ritzat, i ha rebut millares amb el temps per set semafors i travessar una poblacj6 que en
adaptar-se aJes noves neces.simts. La G1-600 i aqueUs rnomenfs supera les dues-eentes mil
diEcorreria per darrere de la Costa d' en la 01-681 veieren miI10rats el< seus trayats", persones. L'enb"adil per la C-35 no planteja.
Gallina, la zona de Sant Quirze (que inclouna amplades i asfalm!., el 1981 i el 1996-1999, tants obst:acles ni retencions, perque no ha de
un pas soterrat), travessaria la carretem de respeetivalUent. La 682 ha rebut al¡;tmes travessar cap nucli urba; és per aquesta raó
Vidreres entre COTURSA i 1'IES, i també millares en el paviment, peró se n'ha mantin- que, en desviar-se per la Gf-681, el tnrnsit
hauria de travessar la riera (potser per mitja gut el seu trayat sinuós. De totes tres vies tan roda amb una relativa fluidesa que nOlnés es
d'un pas elevat). sois les ducs primeros tenen un paper reilevant veu alterada si hom troba al dilvant algun
albara d'absorbir el trfll1sit que entra o sur! de vehicle lent que les earaeteristiques del-b"a<;at
EL pobLe obLidat Tassa,ja que és mi~anyant elles quebom ccn- fan difícil d'avan<;ar. En canv~ Ia.sortidil de
llecmamb la C-32 (A-19), 1'N-]] i la C-35, que Tos_sa esdevé motíu de crispació sigui quina
Tossa no és wl)loc de pas, a Tossa s'hi va) sigui la via triada. Per la C-35 bom s'alegeix
i si no és així 6s que el conductor no tia triat a la gran caravana d'autorn6bils que, proce-
dents de Sant EeJiu, S'Agaró, Pla~a d'Aro,
1 Palam6s i un llarg etcetera~ es dirigeixen a

'n 5pStafi¡I------------------ _