Page 9 -
P. 9
Fidel Castro
>- Marc Pérez, periodista
Quan un 8 de gener de 1959 va entrar triomfant a La Habana, Els defensors de Castro en valoren el seu ca r ácter resoluti u i
pocs c reien que Fidel Castro d irigiria un gove rn d urant gairebé l'estorc pe r ap ropar I'ed ucació i la salut a totes les cap es so-
50 anys , i així s'ha co nvertit en el mand atari m undial que mé s cials del poble; els detractors el culpen de dictador co rrup te i
s'ha perpet rat al poder. El personatge bé val un perfil, tot i que d' il-lurninat q ue I'únic que ha fet és allargar I'agonia de l po ble.
els tints polítics i les massa esbiaixades tendenc ies fan que ge- Sigui co m sigui, el que és ciar és que el reqlm cu ba és una dic-
neri adhesió incondic ional o rebuig immediat. tadura on no hi ha lIibertat d 'expressió plena, i aixó, ideo logia a
ban da, no s'hauria de perm etre en un món avancat ,
Cast ro havia nascut al si d 'una familia de rics terratinents, pero el
contrast entre l'opulencia a casa i la pobresa end émica a Cuba, Encara qu e no ho sem bli, Cas tro sempre ha c uidat la imatg e,
va fer q ue ja de ben jove es decantés ca p a les idees co munis- sob reto t qua n anaven mal dade s i sem blava qu e el comunis-
tes. Aviat , la seva tendencia revolucionaria el va dur a intentar me s'e nfo nsava al món i ja només Cuba resistia I'em bat ca -
enderroca r el gove rn cor rupte de Fulgencio Batista, per la qual pitalista, a I'esti l del Ilogaret gal de l'Asterix i l'Obelix, EII tan
cosa va ser empresonat. Alló, pero, va ser I'inici de la revolució pulc re, vestit gairebé sem pre de m ilitar (excepte en algunes
i, al cap de pocs anys, des prés de sortir de la presó i d 'haver-se reunions d 'abast mu ndial on I'hem vist fins i tot lIuir co rbata!),
exiliat a Mexic du rant un temps, va tornar a intentar un canvi po - am b la barba perfectam ent retallada, i am b aqu ella disc iple n-
lític per la torca i amb decisió . I aquesta vegad a se'n va sorti r. c ia verba l que semblava q ue fos irredu ctible: sempre m 'h a
fas cin at de Cas tro la capac itat de fer un disc urs de set hores
La Revolució c uba na ten ia una finalitat noble, co m gairebé to- sense parar i, el qu e és més import ant, sense d ir bajan ades
tes, i necess itava algú amb rna ferma per co ma ndar-la. Castro (almenys lingüística ment parlant i, repe teixo, sense entrar en
va ser el personatge perfecte, reunia totes les condicions per anallsis ideol óqiques).
ser un líder de masses i per tirar endavant el projec te d 'igualtat
social. L'idealisme, pero, topa sempre amb prob lemes diversos Cas tro ha aguantat al poder i ni les dole ncies med ique s que ha
i el bosc de la utopia de vegades no deixa veure els arbres de la tingut no I'han apartat de la seva tasca diaria de comanda r el
realitat. Com més anava, més s'e nfortia el ca r ácter de Castro , país, fins al punt que ell mateix signava els seus propis co m u-
i la seva mit ificació de la revolució I'ha condemnat a la Iimitació nicat s medies : pero , com se sol dir, els anys no perdonen i ara
evolutiva de I'illa, men tre al llarg de is anys ell ha continuat amb ens trobem en aq uell imp ás amb un futur difíc il de preveure. A
ínfules de déu mes ianlc. I'illa juguen arnb I'hermetisme hab itual de is reqims dictatorials
en que s'ocu lta l'estat real de l pac ient-dictado r me ntre cadas-
O'altra banda, hi ha els Estats Units, un país que, obsessionat amb cú va mo vent peces per situar-se i agu antar el xatec en cas
el dimon i comun ista, ha fet tot el que ha pog ut (també per vies més d 'enderrocament polític . Ara crec que I'únic que ca l espe rar és
que dubtoses) per enderrocar Castro i el seu regim. Aquí tampoc una altra revoluc ió: la de la democracia real i la igu altat, i no cal
no ho han aconseguit, i per intentar contrarestar la situació, han to- renunciar a la ideo log ia, simp lement aprendre a respe ctar to-
mentat el degoteig d 'immigració de I'illa cap als Estats Units i, amb tho m i no a castigar el que s'a llunya de la teva doctrina. Castro
els anys, s'ha anat co nfigurant una societat parallela totalment en- ha esc rit una pag ina a la histor ia mundial , i ara ni els dirigen ts
frontada al regim co munista cuba i on hi ha germinat una ideo logia cast ristes ni als fatxes de Miami Il i tenen res a fer, ara Ii toca al
ultrad retana anticastrista que frega el patetisme. poble cuba escriure'n una altra. •
Pesa les opinions, no les comp"tis}
9
