Page 5 -

~ Joan Ferrer í Bernat,
Es crea "Cont rat e mps"
"Contratemps" és el nom d'una nova plataforma ciutadana que
ha nascut recentment a L1oret. L'objectiu pe l qua l s'ha decid it
crear I'entitat és preservar les singu laritats históriques i cu ltura ls
del municipi, com , per exemple, el pat i de Ca n Garriga o el pas-
seig Verdaguer. Precisament, segons els membres de "Contra-
temps" , el passe ig, o el projecte de parquinq soterrat en aquest
indret, ha estat el detonant per a tirar endavant la plataforma.
El nom tr iat pretén simbol itzar la idea d'''anar en contra de is
nous temps", en que , segons els membres de I'entitat, només
es pensa en urbanitzar tot el ter ritori, fins a primera línia de mar.
La plataforma s'ha donat a coneixer per la diada de Santa Cris -
tina, en que va vestir la Dona Mar inera amb una te la de color
blanc per tal d 'atraure I'atenció deis ciutadans. celobert .
5
periodista
La columna
Contingut i continent escolar
Aquests darrers anys, Blanes i Lloret de Mar han fet un salt
qualitatiu i quantitatiu a nivell d'infrastructures escolars. El
constant cre ixement de la població havia de ixat els dos
municipis en una situació precaria. El més important, pero ,
és que les obres de millora i la construcció de centres nous
continuaran ta nt a Blanes com a L1oret. L10ret té dos instituts
i ja es par la del tercer. També hi ha, entre les previsions , una
nova llar d' infants i un centre d'infantil i de primaria. Fenals
sera un de is indrets escollit per amp liar I'oferta. Blanes es -
trenara el proper curs el nou edif ici del CEIP Pinya de Rosa
mentre es tara, entre d'altres, el nou Mossen Joan Bat lle,
es rernodelara totalment I'IES Serra llarga i [a es treballa en
I'edifici del Sa Forcanera, un centre que va cornencar a tre-
ba ilar el curs passat a nivell d 'infantil i ja aquest curs, doblara
els alumnes. l.'esforc ha estat, i és, important. De cara al
futur, pero, un deis grans reptes hauria de ser que no hi ha-
guessin tants barracons o aules prefabricades. Aixó vo ldria
dir que s'ha planificat correctament i no s'ha hagut d'actuar
contra rellotge i qua n la mainada ja no té Iloc. Aquesta és
una mancanca histórica que espero algun dia es resolgui .
Fins aquí el continent , ara , el contingut, és a dir: alumnes ,
professors , pares i resta de personal que forma part de la
co mu nitat educativa. No n'h i ha prou amb les parets de les
aules i els patis , cal mi llorar la formació . Els nivells de tracas
escolar són massa elevats I aixó només vol dir problemes
importants a l'adolescencia i la joventut. En aquesta tasca
tothom s'hi ha d 'lrnpllcar, Els pares , els primers . L'educació
deis fills és un treball que només pot arribar a bon port
si es treballa conjuntament als centres escolars i a les
Ilars. Abans, quan hi havia un problema , els pares sempre
donaven la raó als mestres. Ara, en molts casos , es dóna
suport als fills sense ni tan sois parlar amb els mestres i aixo,
pot agreujar la relació en un futur no gaire llunya , Un altre
deis ternes a teni r molt en compte és I'assetjament escolar.
Una cosa és una broma i l'altra una persecució que pot
ten ir conseq úencies tr áqiques, En els munlcipis turístics ,
a tots aquests problemes cal afegi r-hi I'arr ibada constant
de nous alumnes , la majoria sense coneixer I'idioma. Si no
hi ha una bona estructura per a rebre aquests casos, el
con junt en pot sortir greument perjudicat. Ara ens troben en
un paréntesis aba ns de cornencar un nou curs que , entre
d 'a ltres novetats, ens portara la sisena hora a rnolts centres
públics. Uastirna que no sigui generalitzada. També seria
bo que hi hagués una relació fluida entre I'adm inistració i els
centres co ncertats. Les dues parts estan condemnades a
entendre's, Poques persones poden pagar una escota pri-
vada al cent per cent i si no hi hagués acord administració-
escola concertada, I'ad ministració difícilment podria assumir
els alumnes que ara es formen en aquest tipus de centre.
Ara que les escoles estan tancades, és bo reflexionar per a
millorar el rendiment global en el proper curso •