Page 10 -
P. 10
Donasses ~ Roser Atmetlla,
Escriptora i professora d'institut
Marta Mata i Garriga
La qualitat de I'educació
El dia 26 de juny va mo rir a Barcelon a Marta Mata i Garriga. Al Ilarg de la seva vida va preoc upar-se per la qualitat de
Els diaris del país se n' han fet resso explicant -no s q ue Marta l'ensenyament , per tal que al'esco la prevalés l'ús de la lntel-liqencia
Mata, I'any 1965 , juntament amb altres mestres i de forma clan- i la imaginació, la cap acitat de recerca, el plaer i la inquietud per
des tina, va fund ar l'Escola de Mestres Rosa Sensat. A Rosa saber enfront d'aque lla escala franquista que eliminava la ca-
Sensat, hi va organ itzar pro grames de formació de me stres, pacitat de raonar imp osant I'obligació de memoritzar. Parlava
com ara les Escoles d' Estiu. també de la necessitat que els pares i les mares s' impliques sin
Més endavant, va partic ipar en la creac ió de l'lnsti tut de Cien- en I'ed ucació deis seus fills i participessin a I'escola. I va treb a-
cies de l'Educ ació (ICE) de la Universitat Autónoma (1 971) i, llar sempre per tal que els mestres, qr ácies a les seves escales
I'any seqüe nt, en I'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa d 'Estiu, milloressin la seva prepa ració i la seva autoes tima.
universitat on va impartir diversos cursos de Díc act ica de la Tot aix ó és el que he lIegit als diaris arran de la seva mort .
L1engua i de Pedag og ia. A part ir d' aque ll moment va desplegar He admirat la seva feina i la seva ded icació. I m 'he adonat de la
un extens programa d 'investigació sob re l'ensenyament de la distancia abismal que hi ha entre algunes de les coses que ella
lIengua catal ana, i va esdevenir mestra de mest res. valía i la realitat de I'escola catalana actual. Del fet que no se sa-
A band a de la seva activitat pedagógica, Marta Mata també piga on han anat a parar els valors de l'esforc i la responsabilitat
va portar a terme una intensa activitat política . Va ser dip utada individual en un tant per cent mo lt elevat de I'alumnat que afirma
soc ialista a Madrid, senadora, diputada al Parlament i regidora que I'escola no el motiva. Del fet que s'hagi passat de no priorit-
d'educació a l'Ajuntament de Barcelona. Fins al moment de la zar la mem ória a cons iderar que no serveix per a res. Del fet que
seva mort presid ia el princ ipal organ isme consul tiu del Ministeri quan se cita uns pares problernatlcs a l'esccla, entrin dient: "Que
d 'Educa ci ó, el Consell Escolar de l'Estat. Ii han fet vestes al meu fill?" Del fet que estem en un país on ca da
Des d 'un pun t de vista tant pedag ógic com po lític es va co rn- dos per tres es fa una nova lIei d 'educació, pot ser, simp lement,
prome tre amb la renovació de I'escola a Catalunya i va esdevenir perqu é és més barat que invertir diners en ensenyamen t? Del fet
una defenso ra apassionada de I'esc ola pública i laica . Gracies que quan el polític de torn , per guanyar les eleccions de torn, par-
princip alment a ella i als seus argume nts pedagógics , a Cata - Ia de les meravelles que el seu programa contempla en el camp
lunya es va adoptar la immersió lingüística com la millor ma nera de I'ensenyament , no parli ma i d'augmentar el nombre de mes-
per aprend re el catala i es va evitar així de sepa rar els alum nes tres i profes sors i disminuir el nombre d 'alumnes per aula, sinó del
catalans segons la seva lIengua materna (que hauria estat la nombre d'ordinadors amb que es dotara el centre. Per que?
creació d 'una do ble xarxa escolar a la mane ra del País Basc). Marta Mata era una pedagoga que va intentar realitzar els seus
Ella va entendre que la convi venc ia i la cohesi ó de la societat ideals a través de l'acci ó política. No he pogut deixar de pre-
cata lana depe nd ria precisament de l que es fes en aquel les au- guntar-me quins eren els seus sentime nts i pensa ments dava nt
les compartides. d'aquesta realitat. •
10
