Page 12 -
P. 12
Tens un e-mañ :
Santa Cristina:
un "efecte colateral" del PEIN·pinya de rosa
Els. eXcessos de les accions de govern del Sr. Bush han co n- tat. Mentre, a l.loret est ávern mol t tranquils: a la finca de Santa
solid at I'express ió "efecte c olateral" per definir, amb aquest Cristina , no n'h i havia cap, de perill, ni d 'inten ció de variar el
eufernism@, les víctimes innocents provocad es per aquests més mínim aque st territorio
exce ssos .
Avui, la situaci ó s'ha capg irat. Blanes ha aconseguit, per sort
Salvant les distancies, pod em dir que Santa Crist ina, de L10- de tots els qui estimem el nos tre paisatge i la seva conserva-
ret , és un "efecte colateral" com a resultat de la de limitaci ó ció, una lIei que protegeix la finca arnenacada: cosa que, dit
territorial del PEIN Pinya de Rosa apro vada pel govern de la sigui de passada, implica que els pressup ostos de la Genera li-
Generalitat , a proposta de la Conselleria de Med i Ambient i Ha- tat - de tota Catalunya- es fac in carrec détes indemn itzacions
bitatge (IC-EV). I no pas perqu é l'e xistenci a del PEIN sigui un (a determ inar) deis legítims drets d 'edificació qu e algú havia
excé s, tot el co ntrar i: cada vegada que en parlem repetirem les co ncedit , en algun moment, a Pinya de Rosa .
nostres felicitacions al municipi de Blanes per haver aconse -
gu it la pr eservac í ó de Pinya de Rosa. Pero sí, per qua nt Santa Mentre, s'ha incl ós dins la delimitació d'aquest PEIN, fet i pen -
Cristina haura de patir els efectes d 'una lIei innecessaria, que sat per protegir Pinya de Rosa, a la finca de Santa Cristina.
I'afecta negat ivament. Anem a veure-ho . Per que? Pregunta sense respos ta , malg rat la promesa del Sr.
Joan Boada (IC-EV) de ter-nos arribar els arguments tecni cs
Va Sorgir a Blanes el moviment "Salvem Pinya de Rosa", com a que presumptament ho justi ficarien .
resp o sta a un problema existent en aque sta població : la qua-
lificaci ó urbanística d'aquesta finca arnenacava la seva integri- La protecc ió que ens ha caig ut és abso lutam ent inneces-
s ária. Santa Cristina s'ha preservat com és fins avui, per sobre
d'intents d 'espec ulació, construcció i urban ització demostra-
bles documentalment, PER PROPIA DECISIÓ, perq u é els 110-
retenes que n 'han tingut cura durant set segles d 'exístencia de
I'entitat, han lIuitat semp re per la seva conservació com espa i
d 'interes natural, - abans que I'administració legislés l' expre -
ssió PEIN (Pla d' Espais d ' tnteres Natural) -, cerc ant so lucion s
econorniques pel seu manteniment , i fins i tot amp liant la seva
superfíc ie quan ha estat pos sible (última ampliació, la co mpra
de 10.299 m2. I'any 1984). Pero és que, a més, aquesta finca
esta qua 'lficada al Pla General d 'Ordenació Urbana de L1oret ,
com a NO URBANITZABLE; i, per si és poc, tenim un Pla Di-
rect or Urbanístic del Sistem a Costanero que la qualifica am b
clau C1 , SOL NO URBANITZABLE. Per alxo diem que, c om a
protecc ió, és tota lment inneces saria,
Per que ens queixem tant, dones?
Molt senzill. Perq u é, a pr imera vista, "q ueda molt bé " la p ro-
te cci ó del PEIN. Pero, hem analitzat ~ U E ÉS UN PEIN? Doncs
és una figura jurídica que es regeix per un Pla d' Usos on es
def ineix quines act ivitats es per meten - o no - , i (alerta:) qu ins
orga nismes el gestionen. I ens pregu ntem : Ouins organism es
hauran de gestionar el Pein Pinya de Rosa? No se sap, pero
és cia r el pred omin i de superfic ie del terme de Blanes dins
d 'aquest Pein/ Pnin i, per tant, deis organismes del seu ter-
me. Pero, amb independenc ia d 'aq uest fet , es dóna el cas
que , l'O breria de Santa Cristina , entitat propietaria d 'aquest
indre t, inscr ita al registre d 'associacions I'any 1904 sota el
nom d "'Associació d' Ad ministrado rs de la Capell a i béns de
Santa Crist ina"; és una entitat , com el seu nom indica, la fi-
nalitat de la qual és ADMINISTRAR aquesta finca. A partir de
moment en que es defineixin uns organismes amb la finalita
de gestionar/ adm inistrar el Peinoaquesta associació set ve·
gades ce ntenaria, interpr eta aq uesta Ilei com un fet con trar
a la seva prop ia essencia i raó de ser. I contra aixó, lIuitaren
arnb to tes les nos tres torces, com tot organisme viu que llult:
co ntra alío amb que se sent arnenacat .
12
