Page 12 -
P. 12

E L-                                                                                                                      _Rosa Giralt,
                                                                                                                               periodista

                                      "Qui ha de ter el pla general no és I'arq uit e c t e,
                                      és el ciutada"

Estan islau Roca (Reus,               ació en qué es troben les urbanit-        pero ens ha atentít. Ara ens estem        que és el ciutadá. Si bé I'arquitecte
                                      zacíons pendents de desenvolupar          reunint amb els grups politics en         hi aporta la part técnica i realment
1950) és I'artítex del futur pla      i que estan compromeses amb               la comissió de seguiment del pro-         cal un canvi de model, són naces-
general d 'urbanisme de Lloret        convenis urbanístics. Aquest és un        jacte, on es presenten idees i es         sanes les correccions deis veins
de Mar. Dir igeix un equip mul-       problema que s'ha de reconduir.                                                     pe r el,laborar un model que ens
tid isclpllnar, Integrat per arqu l-  Un altre es donar sortida a I'eco-        recullen suggeriments. I a més ara        creiem tots í que funciona.
tectes, enginyers, economistes        nomia i fomentar el canvi cap a la
I ec óteqs , que tenen com a fita     qualitat per part del sector hoteler.     comenc;a el programa de participa-           -Com valora els mecanismes i
millorar la qualitat de vida deis     També cal resoldre I'accessibilitat       ció ciutadana per obrir el procés ats     canals previstos, com e/s ta/lers
lIoretencs a través d'u n nou         i la mobilitat. I no hem d'oblidar el     veins . i les conclusions més desta-      de trebalJ, les enquestes, e/s
model de territorio Tot i que l'ad -  centre de L1oret, que s'ha de con-        cades poden ser incloses dins el          fórums a intemet... ?
judicació del projecte va arribar     servar, igual que els espais d'inte-      nou pla general. El documenl final        Cree que estan molt bé perqu é son
via concurs públlc , el currículum    rés natural, ecol óqic , paisatgístic...  se so trne tra a aprovació inicial per    maneres d'engrescar la gent. Els
i la tralect óría d'Estanislau Roca                                             part de l'Ajuntament.                     mecanismes programats provenen
s ón brillants, no necessi ten           -Quíns són els t rets posítius?                                                  de decisions que s'han debatu!
adjectius. Va est ud iar arqui-       Lloret de Mar té una costa magni-            -Creu que el nou planejament           en la co rnissi ó de seguiment deis
tectura, s'h a dedicat a t'urba-      fica, amb camins de ronda i els jar-      estara enlJestit al mes de juny?          treballs de revisió del pla general.
nisrne, és p rofessor ¡doctor         dins de Santa Clotilde, que son un                                                  Peró la veritat és que tots els ven-
de la Unive rsi tat Pclitecn lca de   referent emblematic a Catalunya.          Es treballa amb aquest calen-             talls de difusió, com els mitjans de
Catalunya, i rea litza m ásters i     També té elements de natura de            dari?                                     comunicació, sumen. Tot suma
postgraus. Tot i que és un tema       gran qualitat a I'interior, com Sant      Si, cree que sí, potser fins i tot        amb l'o bjectiu que la població s'hi
que !'incomoda mott, pod ríem         Pere del Bosc. A part de tot aix ó,       abans. A més, hi ha terminis de           impliqui.
dlr que cot -lecc íona premis i       hi ha molta arquitectura descone-         suspe ns i ó de llice ncies que finalit-
guardans, tants que no l indr íem     guda que podrla desapa r óíxer si no      zaran si no es duu a te rme I'apro-          -A nive/l de contingut, n o és
espa i per enumerar-los tots . Com    es protegeix.                             vació inicial per aquestes dates.         dificil ter c oexistir la preserva ció
a professional és un kamikaz e: a                                                                                         del tertitori i el desenvolupa-
més de donar classes i conte-            -Per qu e es imp orta nt preser-          -Si bé ara tots els esfon;os es        ment económic?
rencles, esta rev is tant el pl ane-                                            concentren en implicar els ciu-
jament urbaníslic de L1oret , de      var?                                      tadans, els experts són vostés.
Sitges i de Montroig del Camp ,       Preservar és molt important perqu é       És absolutament imprescindible la
i a més elabora un projecte           el canvi cap a la qualitat passa
d'arqueologia a Tarr agona. Tot       precísament pels valors naturals          Estanislau Roca, Xavier Crespo, alcalde (CiU) i Josep Valls, regidor
aquest torrent de teina cont ras-     i patrimonials del municipi, per                                            d'Urbanlsme.
Ira amb I'Estanislau Roca com a       retrobar-se amb la identitat del ter-
persona. És reposat I tranquil, i     ritori, de la historia i de la cultura.   co l-laboraci ó de la ciutadanía en els   Cree que no. Hi ha d'haver pre-
quan es menciona I'ordenació          Aquests son els valors que Líoret         treballs de revisió del planejament       sencia i permanencia deis valors
del terrltorl, ell parl a d 'harmo-   pot ote rir per rellancar-se turís-       urbanístico A mi no m'agradaria fer       naturals. El que no es pot permetre
nía, d'identllat, de qualitat , de    ticarnent, amb uns equipamenls            el pla tal i com jo el penso, sino que    és que les edificacions vulnerin
presencia I de permanencia. Tota      nous i quatitatius . Per exemple, el      ha de ser el pla de Lloret de Mar,        espais amb valor ecol óqic i natu-
una fi losofia amb que repensar       municipi té una zona esportiva en         no el de Blanes, Tossa O Vidreres.        ral. Tot, el proqres també, s'ha de
Lloret de Mar.                        marxa que POi convertir-se en una         Per tant, qui I'ha de fer no és l'ar-     donar la rná,
                                      de les més importants del país.           quitecte, ni I'equip redactor, sinó
  - Voste coneíx a fons la sítuacíó
urbanlstica de Lloret, perque e n       -Les dírectrius o Jínies m es tres
va fer una diagnosi i h a elaborat    q ue regeixen el p la ge nera l són
les directrius que han de re gi r el  m otte s, n 'h i h a fíns a trenta.
futur pla general. Quíns són els      Qu ines s ón les m ás importants
principals problem es del territoti   o quin es d est ac aría ?
ttoretenc r                           Ho són totes, pero podriem dir que
Un deis mes complicats és la situ-    la protecci ó deis valors naturals és
                                      una de les directrius més impor-
                                      tants, sense deixar de banda que
                                      a t loret s'hi ha de poder viure i
                                      treballar. En I'activitat económica,
                                      s'han de trobar alternatives al
                                      monocultiu turístic, que serveixin
                                      per potenciar una oferta pr ópia i de
                                      qualitat. I sobretot hem de tenir ciar
                                      que totes han de servir per millorar
                                      la qualitat de vida deis habitats pre-
                                      sents i futurs.

                                         -L a re vis ió del pla d'orcJena-
                                      ció urban lstica municipal és un

                                      procés lJarg i complex.
                                      Primer de tot vam trabar fets tre-

                                      balls de l'Agenda XXI que ens han
                                      anat molt bé, amb conclusions que
                                      tindrem en compte. Pero la veritat
                                      és que hem hagut de corregir
                                      molles disfuncions del pla general
                                      del 1985, que tenia imprecisions
                                      i errors grafics. Aixo és normal,

                                                                                12
                                                                                                                          - - - - - - - - - - - - _ ....
   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17