Page 9 -
P. 9
Un model nou més equilibrat L1oret: destinació capdavantera
Aquest regi tze ll de números i lectures amb ivalents han sort it a la lIum, La plata form a argu me nta que, décade s eme re , lIoret de Ma r va
en el mare de la presentaci6 o'un nou modal territorial i tu rístic pel rnunl- ser un municipi capdavanter en crear I'oferta de sol i platja, i, com a
cipi, redactat per la plataforma SOS uoret . En mot iu de la rev isió del Pla tal, s'ha convertit en un exemple perf ectamenf val id de is problemes
d'Ordenació Urbanlstica Municipal (POUM) , I'entitat ha ela borat un plec creats per aquest model, com I'esgotament deis recursos naturals
de pr opostes, que inclouen tot tipus d' árnbits i que són fruit d'un camp de I la no dlversiflcació de ractlvltat económi ca . SOS t.loret ent én que
treba ll que ha reque rit meses i mesos de feina . El resu ltat és un doc umen t la revisió del pla general d'urbanisme representa una oportunitat
d'alló més complet i exhaustiu, que va més enllá d'una col-lecci ó de pro- únic a per tro bar sort lda a tots aques ts problemes I que L1oret, com
postes alternativas, perqué en reautat conforma un model nou i alternatiu, a municipi inquiet i pioner, d'un potencial enorme, ha de tomar a
amb qué repensar el territori i I'activitat tu rística de tloret de Mar. encapca lar el canvi cap a un mo del turístic més sos tenible.
Segons SOS Lloret, el document consta d'unes dues-centes propos- En altres paraules, I'entltat plante ja la nec essltat de diversificar
tes. que obeeixen a dos grans crileris: d'una banda, aturar el creixement I'actual oferta de sol I platja, que, tot i la crlsl turística a la Costa
Brava, co ntinua perf ectament viqent. SOS Lloret op ina que ca l crea r
indiscriminat de les construccions i, de l'altra, protegir ets espais naturals, un nou puntal per atraure visitants, que sigui competitiu i paraHel al
com boscos, zones verdes i sectors agrícolas d'interés. Si aquests objec- model cíassic. Per l'associaci ó ecologista, aquesta alternativa no
tlus, qu e apelIen a I'equ llibri entre el terrltor i i l'acci ó de I'hom e, s'acaben
és el turlsm e de congre ssos o I'esportlu, els quals titila de co mp le-
assollnt, els efec tes generats seran ben clars: ml llora de la qualitat de vida
deis ciutadans i renovació del prod ucte turísticoAquesta és una fita molt ments puntuals, sin ó que ha de ser el paisatge, com a elementpropi
important per a L1oret, que basa la saya economía únicamenl en el sector i diterencial. Segon s Jordl Drape r, me mbre de SOS L1oret , I'entorn
del turisme. i el territori de la Costa Brava té una "bellesa única" perqué "no
n'h l ca p d'a ltre Igual" , i aíxó és el que s'ha de potenciar , gestionar i
vendre turísticament, prioritzant-n e la sostenibilitat i I'equilibri.
Perqu é el paisatge es converteixi en una oferta turística valida i
atractiva, la plataforma assenyala que cal Impli car, a la vagada, el
sector públ ic i el privat. Es a dir, d'una banda, la classe polítíca ha
de creure que aq uest tipus de model pot I ha d'atrau re vlslt ants, 1,
d'altra banda, els empresarls han d'inve rtir per dur-hl a terme act i-
vitats sostenibles.
Tot aíxo (i mo lt més) és el que reculll argumenta SOS L10ret en
el model alternati u ela bora t arran de la rev isi6 del pla general d'ur-
banisme. A más de presentar-lo als mitjans de comunicació i a la
ciutadanla lloretenca , la plataforma I'ha exposat ats grups pol ítlcs
que gove rnen l'Ajun tame nt (Ci U i PP) i a I'equip que redacta el nou
planejam ent territorial, enca pcaíat per I'a rquitec te Estan lslau Roc a .
Crauen que hi ha bona predi sposició a incloure les seves propostes
dln s el futu r docume nt , que ha d'estar enlle stit durant el mes de juny
d'aquest any. Veurem qu é passa .
~ Corredors biologics i continus urbans
19