Page 7 -
P. 7
"Qui barreja víctimes i odi, no fa MADRID Joan Puig i Cordon,
més que crispar la societat i allar- anada i tornada Diputat al Congrés
gar el conflicte en el temps"
Aquesta setmana s'aixecat una
Després de deu mesos de reunions intenses i més de seixanta corn- veritable tempesta politica per
pareixences, la corn issió de partits polítics que investiga els atemptats part deis sectors mes radicals
de 1'11 de ma rc ha acabat consensuant un document amb conclusions . del nacionalisme espanyol pel
fet d'haver-se retirat una estatua
La m és destaca da va destinada a millorar I"atenció a les victimes de la a cavall del dictador que presidia
I'entorn on estan situats bona
massacre. En I"altre extrem hi ha el PP i la seva negativa a donar suport part del ministeris del govern de
al document. I"Estat.
Per saber més detalls de la comissió més mediática de la historia, cel Des del nostre país s'ha vist i
obert ha entrevistat el blanenc Joan Puig, representant d'ERC, que fa s'han valorat els fets com a inver-
batane de tot el treball assolit. semblants i lIunyans i podríam estar d'acord pero també hauríem
de fe autocrílica de les nostres própies mancances, ja sabem que
-A horas d'ara les víctimes han d'acaparar tata la atenció? a Espanya sempre van en materia de democracia unes passes
Ja fa un any deis atemptats de 1"11 de rnarc pero els efectes en les emera.
víctimas continuan. Qui hi va perdre un pare o un fill, qui en té ferides o
va ajudar en la massacre, esta patint les conseq üenc íes i necessita una Quan Catalunya ja mirava Europa a Espanya encara la busca-
atenció psicológica especial. Fins i tot hi ha qui té problemes amb la seva ven , quan no sattres retirávem [a fa anys les restes de l franquisme a
la resta de l'Estat encara s'hi oposaven, quan nosaltres canvi ávern
taina pe rqu é no la pot assumir com abans de les bombes. Par a íxó, el els nomsdeis carrers i esborravern els que vam oprimir, a la resta
document consensualse centra en millorar l'atenci6 a tates les víctime s i encara avui els mantenen.
tam bé es posa de relleu que la coordinació policial va fallar.
y no pas perqué I'anomenada esquerra espanyo la no ha estat al
-Quina és la novetat principal del document elaborat en la comis- pode r, el cas més emblemátic és el d'un poble de la cornisa can-
si6 de 1'11-M ? tábrica que l'adreca de la seu del PSOE porta el nom del dictador y
Arran deis atemptats. s'na decidil crear una oficina d'atenció a les v ícti- es va mantenirdurant tota ¡'epoca en qué mantenien I'alcaldia.
mes, que seria com una finestreta única per orientar i gestionarles neces-
sitats de ferits i familiars. Una conclusió destacada de l document és que Pero també el nostre país el procés de recuperació de la memó-
cal separar les víctimes del context poli tic, perqué, en el seu moment, el ria histórica ha estat tarda i en peus de plom, I'exemple el tenim a
govern del PP va utilitzar amb fins partidist es totes les perso nes que van Blanes mateix, han hagut que passar quasi 26 anys d'ajuntamenls
patir la massacreen primera personao de prop. Una aura constatact óque democrátics per tal de dur a terme el primer homenatge a les víc-
un treu de la comíssío de 1" 11-M és que tothom acaba reeoneixent que la times del franquisme que finalment lindrá lIoc el proper 16 d'abril,
sotució al terrorisme passa pel diilleg, encara que sigui en algun moment. després que el grup municipal d'ERC presentés una moció en
O ui barreja v íctimes i od i, no fa mes que crispar la societat i allargar el aquest sentit, es va intentar ja la uns anys i finalment I'any passat
con fiicte en eltemps. es va aprovar.
~Davant uns atemptats com els de Madrid, se 'n pot treure algun En aquesta mateixa rnocí ó es va aprovar posar el nom de Sru
efecte positiu? Centrich i Nualart a un es pai de Blanes, acord que es durá a terme
L'1 1 de rnarc és seguramenl la fi d·ETA. En I"era del terrorisme global, en els proper s meso s, de moment el proper 16 d'abril es retrá un
ETA no te cap sentit. Hem d'estar atents del qué s'está produint en el País homenatge ats afuseilats i represaliats pel franquisme, espero
Basc per acabar amb la banda lerrorista, perq ué és una minúcia davant també que les entitats que van patir la repressió i la incautació
el problema que tenim ara. Crec fermament que també es poden treure se'ls hi reconegui el que van passar i van patir, encara avul tenen
conseqüéncies en positiu del desastre. pendent el retorn del seu patrimoni incauta t per la dictadura fran-
quis ta .
-Les paraules de Pilar Manjón, portaveu de I'associació de les victi-
mes de "11 ·M, en la comissió van despertar una gran expectació... És momentde recuperar la memoria i de retornar als seus propi-
Pilar Manjón tenia tota la ra óquan va criticar la classe polit ica i eis mitjans etaris alió que la dictadura es va quedar, I'any 1997 la Generalitat
de comunicació. Quan va parlar als politics, rnolts vam reconeixer el que va torna r I'edifici de la Casa del Poble, ara es hora de que junta-
haviem fet malament. Per part d'ERC, aixi li vam fer arribar. Pero crec que ment amb el govem de I'estat es retorni I'edifici de la Cooperativa
s'nan de diferenciar les actituds deis partits . La que adoptat el PP és i ha del carrer de la muralla a I'entitat propietária , la Casa del Poble,
estat un greu error. Ningú pot assegurar que evitara atemptats terroristes, seria un ban record amb motiu de la celebració del centenario _
pero el Partit Popular té una gran responsabilitat per com va gestionar
la crlsi de després deis atemptats. Per tant , crec que quan Pilar Manjón sonatge malaltis i que encara está dolgut. En canvi, Zapatero és el
es va ficar amb la classe política, posava el PP en primer 1I0c. El PSOE
també hauria de fer autocrítica per fer un cert seguiment deis populars en tar ann a, tal i com diu ell mateix, i ho ha de demost rar.
la comissi ó. Pel que fa als altres partits, entenc que han tingut una actitud -Co m han t reballal amb la resta de partits politics?
digne.
És cert que hem troba t traves per parts deis grups majoritaris, peró s'ha
·Com va viure altres compareixences destacades com les d'Aznar fet feina i s'h a aconseguit que no es tanqu és la co rnissió a I'estiu, tal i
iZapalero? com pretenien que el PP i el PSOE.
A nivell personal, va ser rnoít important poder entrevistar dos presidents
del govern, A diferéncia de Zapatero , Azna r no ha superar el que va -Diria que la com issió de /'11-M ha servit per alguna cosa?
passar amb 1"11 de rnarc. Cree. amb tots els respectes, que és un per- Ha servit per demostrat una mentida d'estat. orquestrada pel PP. Jo la
valoro en positiu i el temps em donará la raó. Rosa Giralt _
neus
garriga
bardalel
tel. - rBX 972 35 58 38
assessorament
protesslona l
elements per a
la decoracióde
disseny excíusíu
