Page 17 -
P. 17
El 23 d'abril cada any és Sant Jordi. I Sant Jordi és sinon/m de pátria, roses / f1ibres, L'any
passa t un cot-tectiu ti 'escriptors catalans van fer un manifest sobre Sant Jordi i ets /libres.
Un manilest no gaire diferent del que va escriure Josep María de Segarra ara fa 70 anys,
Article de -Josep Maria de Sagarra
"Sobre la diada del lIibre" pes, i mirar si amb la badoqueria pública troben
manera de ter un negociet -pent, natu ralment-
Aparegut al setmanari "Mirador" amb una mercaderia que els altres dies de I'any
tíndria una escassíssima acceptació.
I el 25 d'abril de 1935.
Cada any hi ha nove tats, la diada del L1ibre;
No ens cansarem de dir, encara que hi ha il.Jús entre aquestes novetats hi ha un tant per cent
que es pensi que els desgraciats escriptors de material molt apr eciable, pero aquest tant
lIiguem els gossos amb 1I0nganisses, que el per cent es reduH; en canvi, el tant per cent
que passa en el nos tre país en aquell aspecte de paperassa que es ven a esquenes de la
que podríem dir-ne el contacte del lIibre amb popu laritat i el pres tigi de la diada de L1ibre és
el públic és un autentic drama. Pero un drama enorme. I el que jo trobo lamentable és que, en
sordid, ensopit, sense pena ni 910ria, ni gracia un país en el qual no es compren IIibres, hi hagi
ni color , L'enfaristolat escr ipto r novell, que amb autors -diguem-ne autors- i editors que s'apro-
uns aires de cavallet sicilia porta I'original sota titen d'un moment sentimental i popular per
I'aixella pensanl que cacara un editor, o que vendre una mena de literatura que no s'hauria
editant pel seu compte aconsequir á un gran de vendre mai.
negoci, es troba amb I'espec tacle tristi ssim que Natur alment que jo no puc vota r co ntra el
I'editor fuig com si Ji tiressin pica-pica al nas i ventre deis meus companys de ploma, peró
fent uns grans marramaus d'home atracat, com em penso que els escriptors obraríem molt san-
si el sirnp átic escriptor anés carrega t de pisto les tam ent reco man ant en la diada del L1 ibre, pe r
o altres eines infames, i es troba també am b mitja de la radio, deis per iódics i de tota mena
I'espectacla encara mes trist que, si s'empren de propaganda, que la d iada del L1ibre no es la
ell mateix I'edició de la saya obra, les Ilquidacl- diada del llibre imbéc il o del llibre tronat que surt
ons de lIibreria no arriben a eixugar les horrides a darrera hora amb una coberta lIampant i amb
despeses d'lm premta. Aixó passa a Catalunya, uns anuncis de xarcuteria, sinó que la diada del
amb l'autor jove i amb I'au tor novell, amb el que Llibre es pel IIibre que s'ho val, per les grans
te públic i el que no en té, perq ué, en realitat , de obres essencials, antigues i modemes, pels lll-
públic no en té ningú . El públic del nostre país , bres que poden ésser una utilitat, una cornpan-
cornencan t pel compteco rrent ista deis bancs , té
una añc i óenorme a les cavalcades que inventa yia, una lIiyo o una reacció. Jo puc dir per part
el senyor Pich, a I'ou com baila, a con templar
enterraments i baralles a i'aíre lliure. El nost re meva que sempre m'ha fet una certa repugnan-
públ ic és un ent usiasta decidit de I'espectacle cia j he sentit un cert pudor a engegar un IIibre
de franc, i, quan es tracta de pagar, Ii agrada meu en aquesta diada . Si algun editor ho ha fet,
que a canvi de la moneda li donin cosesque es no ha estat pas par inspiració meya.
puguin mastegar, que es puguin beure, que es
puguin penjar al coll d'una dansarina o al coll Jo crec sincerament que, si el país no compra
del Gegant del Pi, Pero un IIibre! Oui té temps lIibres, el menys que pot fer un dia a l'a ny que
de Ilegir un IIibre, en una época que la gent no el duen a comprar lIibres amb I'esquer d'una
pot donar l'abast amb la rad io, arnb el oían que testa popular ex traordin áriarnent simp ática . es
explica les anécdotes actuals duna manera no omplir-se les butxaques de falsa literatura ni
completament ant ilite rana, que és la que es del prod ucte dubt ós d'aq uells que en podríem
digereix millor?; qui té temps de lIegir un IIibre, dir proñteurs de la diada del L1ibre. _
si !'época només respira velocitat, contusió,
sorell? SantJordi ~
(Palau de la Generalilat)
No ens cansarem de dir que mai la lIetra
impresa dinsd'unvolum no ha passat un calvan de Josep Obiols
tan negre , en el qual I'acompanyen els autors, oll, 1951
els editors i els lIibreters.
Dissabte 30 d'a bril de 16 a 20 hs i Diumenge 1 de maig de l Oa 19 hs,
Peró ve la diada del L1ibre, i aix ó que jo dic
Organitza CAVES MO NT-FERRANT, L'AJU NTAMENT DE BLAN ES I
sembla una falsedat de les més grosses . La A PC GIR ONA
diada del Llib re és una mena de gran especta-
ele d'al l ó que moltes persones en diuen cultura. Hi sou tots convidats !
Jo, com a persona que ha fe! algu n lIibre i pensa
en s tro ba re u a la carpa situada al costat del
fer-ne d'altres, s óc un entusiasta de la diada del
L1ibre, i accepto, d'una manera pero una mica Pave lló esportiu de Blan es
trista, I'esquer de la rebaixa del deu per cent i
I'esquer d'espectacle de ca rrer qu e té la diada
del L1ibre, si gracles a aquestes con dicions la
gent es decideix a compraruna mica.
Peró, enca ra que a molts els sem bli insó lit
i temerari el meu punt de vista sobre la diada
del L1ibre, no tinc mes remei que exposar-Io. En
aquesta famosa diada són basta nts els escrip-
tors -diguem-ne esc ríptors- que es dediquen
a explotar la part espectacular de testa major
de les lIibreries pe r engegar a la circulació i a
la venda una literatura de vegades truculent,
de vegades imbécil, de vegades que no fa el
MONT- FERRANT
EJI l a tnu mtt at d C" ~ de l HS6 'i
