Page 18 -

_• .
•• •
'--- - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - - - - -
La imm igració
és un tenomen
estés i creixen t
que , en soci etats
com la nostra,
cada veg ada está
adq uiri nt més
relleváncia. Aquest
pes encara és
més notabl e en el
cas de la població
jove, que és, com
sabem, el mot or
deis pob les i la
seva garantia de
tutur.
El lIoc de naixement o origen deis habitants d'un poble no
tindria per qué importar massa, si no tos perqué invo luc ra
diversitat de costums, tar annás i usos Iingüístics i socíals.
Entenent que av ui dia prácticament no ex iste ix cap comu-
nitat "pura", sinó que més aviat tendim cada vegada més al
mest issatge i a la multicultu ralitat (passant per la integra-
ció), ens ocuparem breument de la població jove blanenca
d'orige n tora, és a dir , la no nascuda a Espanya i per tant
tampoc a Catalunya ni a Blanes.
Evolució i procedencia
L'evolució de la població de Blan es, tot i apropar-se a la mitjana
comarcal. ha experímentat en els darrers anys un creixement accelerat
degul, per una banda, a la natahtat relacionada amb el baby boom de is
anys 70 i, per altra, a la nova immigració . Segons el cens de 2001 , la
població d'origen estranger a Blanes arribava al 8'31% . En el padró de
2003, al 13' 14% . Els joves d'edats compreses enlre els 15-29 anys repre-
sen len el 22 % del lolal. Una cinquena part d'ells són immigrants. Ai~o vol
dir que hi ha més immigrants joves que en edat madura. Pero quan com-
parem entre jovas de diferents cultures I'edal i maduresa són relativas,
com veurem.
L'any 2003, la majoria deis joves calalans res idents a Blanes (un
60%) havien nas cut a la provincia de Girona; el segon grup rnés nom-
br ós (un 20%) , al Barcelon és. D'enlre ets nascuts a la resta d'Espanya ,
destaquen com a principals lIocs de pr oceden cia les reg ions d'An dalusia,
Extremadura, Castella-L1e ó i Pais Valencia . D'enl re els estrange rs, més
d'un 86 % pertanyen a patsos no comun itaris (sobretot de palsos de ce ntre
i sud Am érica i de I'Africa Sub -sahariana ), menlre que menys d'un 14%
provenen de palsos de la UnióEuropea. Per palsos , els mes representats
són : Marroc, Gámbia, Senegal, Co lombia, Argenlina, Uruguai i lIália.
Immigrar, trasplantar: expectatives i estret éqie»
La major part deis joves immigrants han aba ndonat els seu s res-
pectius palsos d'origen per rnotius sobretot econornics (i també, en alguns
casos, polilics) . Excloent el factor atzar, I'elecció de Blanes com a Iloc de
destinació respon basicarnent a la I'existéncia previa d'una xarxa social
d'acollida formada per famil iars , amics, coneguts. Se senten atrets per les
cond iclo ns de vida, per la relativa faci litat d'inserció en el mercat laboral,
per la comoditat d'accés a I'habitatge. Peró per contra, i paradoxalment.
a I'hora de la veritat ensopeguen amb tot un munt de traves relat ives a la
seva condició, que els lIiguen de manso
Pel que fa allrebail i als plans de futur, hi ha significalives diferen-
cies segons ellloc de procedencia i el sexe. Aixi , per exemple, la majoria
d'immigrants africans salen ser hames 5015, que s'ocupen en I'agricultura
o en la construcció, i consideren I'estada aquí com un parentesí durant el
qual aplegar diners per poder retomar als seus patsos d'origen. En canvi,
gran par! deis immigrants sud-americans són dones , parelles o families
senceres, que paríant castella almenys, i alguns d'ells fins i 101 cataia , es
col- toquen en I'hosleleria (principalment homes) o en feines domestiques
1 18
Francesc Filbrega,
filóleg
(rn és aviat dones) i no dubten a integrar-se plenament i, si s'h i Iroben b é,
quedar-s'hi per sempre i, el dia de dern á, lenir fills catalans.
Implicacions especifiques: entre la marginalitat
i la integració
Si el sol fet de ser[ove, avui més que mai, comportatat un nus de
connotacions poc sirnpatiques , la con dic ló d'immigrant n'arrossega d'al-
tres, la principal de les quals, per sob re de I'acceptació soc ial, lé a veure
amb la seva situació de legalilat al pa ís d'acollida . Aixi, d'enlrada, hom
pot distingir dos grans grups: immigrants legals (amb papers) i immigranls
iHegals (sense papers). Aquesta darrera circumstáncia els cond iciona
d'una manera global: en el Ireball (no els poden fer contractes fixos) , en
I'hab ilalge (no els concedeixen hipoteques), en la mobililat (no poden
obtenir el perrn ís de conduir) , en la po litica (no lenen drel a vot ), etc .
La siluació d'inferior ital legal i de vu lnerabilitat social de I'immi-
grant, en aquesl sentit, és absoluta, d'aqu í que I'eix de les seves preocu-
pac ions se cenl ri en I'oblenció deis "papers" per a poder establir-se definí-
tivament i esdevenir ciutadans normals. Aixo, juntament amb el fetd'haver
hagut de marxar amb més o menys violencia (cap transplanlamenl n'estil
exempt) de is seus parsos , i, en mo lt de casos, disposar ja , a I'edat en qué
els joves nadius narnés pensen en "sortir de festa", d'una familia propia,
influeix evidentment en el seu desenvolupament personal i ets dificulta la
def inició d'u n projecte propi. També és impo rtan l, en moll s casos, el no
suport derivat de l'absencia de familiars directes, factor que, com va rern
veure, juga un paper clau en la realització del jove.
A més, els joves immigrants que porten poc temps a Blanes len-
deixen a relacionar-se b ásícarnent amb persones del seu cercle d'origen ,
i mantenen, per tant una relació més aviat escassaamb els jovescatalans
i espanyols, circumstáncla que entarpeix l'assocíaciorusrne i la presa de
consciencia i de posició sobredeterminatstemes que els afecten.
Per més que es prediqui oficialment el centran, la ínteqraci ó mai
no será plena , en primer lIoc , mentre no hi hagi regularització absoluta,
total i indiscriminada; i en segon, mentre la mateixa societat d'acollida no
faci cap mena de dist inció en funció de la procedencia, la pell o la lIen-
gua .
Cap persona no abandona el seu lloc natural pe r caprici. Tothom
té dreta intentar dur una vida digna an sigui.
El Pla Local de Joventut de
Blanes ja té el logotip que
identificara les seves acci-
ons
L'ha dissenyat una estudiant blanenca de
disseny gráfic
El Pla Local de Jovenlul de Blanes ja té el
logolip que idenlificará les accions que es
reatítzín en el seu marc, El nou logotip ha
estal dissenyat per Alba Bordes una esludi-
ant de disseny gráfic, membre de l'Associa-
ció Juvenil Asak. cel obert _
NOVA ADRE!;:A
Placa Verge Maria, 1
Tel. 972 336 958
BLANES