Page 17 -
P. 17
HOMENOTS Lluís Amat, editor
UB i va compartir, fins fa ben poc, amb els seus alumnes la passiô pel
cinéma. Els va transmetre, durant très llargues décades la seva particu-
lar visiô del cinéma, de la cultura, de la polîtica i de la vida, tôt i que dar-
rerament els seus alumnes, conformistes i deshumanitzats, li feien venir
ganes de plorar.
EU sempre va defensar un cinéma humanista i atent als
conflictes dels individus i les col lectivitats amb el poder
establert.
MIQUEL PORTER I MOIX Un cop ja era un professor consolidât i un critic prestigios, Porter i
(Barcelona 1930 - Altafulla 2004), cinèfil per Moix va escriure el manual basic Historia del cinema cátala (1895-1968),
vocació, Ilibresc per herencia i cantant per Historia del cinema a Catalunya (1895-1990), i Adria Guai i el cinema
convicció, potser ara era un desconegut pel primitiu de Catalunya: 1897-1916 (Eó\c\ons U B , 1985). Parallelament
gran public, però entre eis anys 50 i 70 va publicava critiques de cinema al diari Avuiì a les revistes Serra d'Ori
ser un dels activistes més populars de la Destino i es dedicava a rescatar films catalans antics que va recollir en
cultura i la política catalana. I seguia sent curtmetratges com Cinematografia catalana, capítol I i El Noucentisme i
un personatge de pes a la cúpula de la cul- el cinema.
tura catalana. Amb tot, un dels fenòmens
més intéressants de la Catalunya del segle Però quan el cinema europeu es va trivialitzar. va deixar d'exercir de
XX. crític i deia que el cinema actual l'entusiasmava poc. Actualment seguia
afirmant la importancia de veure L'acuirassat Potemkin i que un dels
Porter i Moix. juntament amb Josep Ma Espinàs i seus films recents preferits era El desti de l'egipci Youssef Chahine, que
Remei Margarit, va ser un dels fundadors dels Setze mira cap al passât per reflexionar sobre el présent. Fins al final va con-
Jutges i un dels promotors de la Nova Cançô. Eli tinuar transmetent aquesta concepció del cinema: havia programat del
no era cantant, perô cantava per conviccio polîtica, novembre del 2004 al marc del 2005, dins l'àmbit universitari, el cicle El
calien "cançons d'ara", en paraules de-Maurici Serra- cinema mirali entre guerra i pau. Les pellicules triades son Octubre, El
hima, i cantar-les alla on calgués i ell, amb els seus gran dictador. Res de neu en el front Vencedors i vençuts i La batalla
companys, ho feia. Perô també ténia temps de conti- d'Argel, entre d'allres.
nuar el seu compromis amb el cinéma corn a cultura.
Compromis que havia començat a primers dels anys Miquel Porter va ser en la primera etapa de la Generalität postfran-
cinquanta amb la fundaciô del Cercle Lumière de quista, entre l'any 1977 i el 1986, el cap del Servei de Cinematografia de
l'Institut Francès i que més tard el va dur a fundar els la Conselleria de Cultura. L'any 1992 va rebre el premi de Cinematogra-
primers cine-clubs de Catalunya i, fins i tôt, a fer-ne fia de la Generalität de Catalunya i la cátedra d'Història del cinema a la
de presentador. Universität de Barcelona. En l'ultima etapa de la seva carrera es va vin-
cular estreîament a la Universität Catalana d'Estiu de la quai en va ser
Corn a investigador, la seva prioritat va ser rector fins al 2002 i actualment n'era el président del Patronat.
el cinema cátala I n'esta considérât el seu
principal investigador I historiador. Segons Ángel Quintana, periodista i professor de la UdG,
Miquel Porter pertanyia a una raca de gent que va ser clau
Els seus primers llibres sobre cinema daten
d'aquesta època, La cinematografia catalana (1958) i per al desenvolupament cultural del nostre pais I que. malau-
Cinema per a infants ( 1963). radament. en aquesta època de fòrums intercultural grandi
loqüents, es troba en vies d'extinció".
L'any 1968 quan la Nova Cançô ja tenia cantants
consagrats, eli va deixar de fer-ho i va dedicar les Porter i Moix creia que era fonamental treure la cultura del laboratori,
sèves énergies, que eren moites, a altres coses. tant a les aules com al career s'havia de fer-la viure i sentir a la gent. Tot
L'any 1969 va entrar a treballar de professor a la ho feia amb una neta i intel-ligent senzillesa. Aquesta manera d'entendre
la cultura hauria de ser una Ilice en aquests temps atapei'ts de pedants
gestors culturáis, buròcrates i trepes.
Miquel Porter i Moix va morir la matinada del 19 de novembre d'una
aturada cardiaca. El van enterrar al cementiri d'Altafulla sense cerimònia
religiosa prèvia, tot i que l'endemà els Caputxins de Sarria van organitzar
un acte de comiat.
Porter i Moix per la majoria de nosaltres passarà a la historia per la
seva feina com a cinèfil i per la seva estreta vinculado a la cultura cata-
lana. Per la resta, els que van teñir la sort de conèixer-lo, de tenir-lo a la
vora, passarà a la historia, a més a més, pel curios sentit de l'humor, la
bonhomia, la conversa infatigable, l'energia inacabable, la intelligència,
l'audàcia, la senzillesa, l'esperit obert, l'optimisme, l'anarquisme, les con-
viccions... i moltes coses més.
David Castillo ens diu que "sense Miquel Porter i Moix el món
sera encara més imperfecte". •
C. Hospital, 30 Obert
InTraMarT Diumenge
2
Serve! de conmixta a Internat S13d Comerç
Av. els Pavos, 52 Gener
Tel. 972 35 04 02 ßlanes
17300 BLANES Centre
