Page 20 -

L'OPIMO
Maragall Carod - Rovi ra
EL NOU ESTATUI", O VOLER
SER SENSE QUE ES NOTI
Enric Rimbau, periodista
El passât novembre s'han reunit a Miravet (Ribera de l'Ebre) eis
liders de les forces del Parlament de Catalunya, convocats pel
président de la Generalität, Pasqual Maragall. per analitzar eis
trebalis de la ponencia parlamentaria que redacta el nou Estatut.
La redacció cerca eis límits constitucional, perö sense plantejar-
se cap reforma. Un Estatut per ser, sense que es noti.
El conseller de Relacions Internacional i Participado Ciuta-
dana de la Generalität de Catalunya, Joan Saura, va dir: "Hem de
ser suficientment savis i curosos per incorporar a l'Estatut el que
vol dir autodeterminació sense que hi figuri la paraula." Dir el qué
sense que es noti sembla que és un deis principis rectors que de
moment segueix la ponencia parlamentaria que redacta el nou
Estatut de Catalunya.
És indiscutible que una majoria aclaparadora del Parlament
és partidaria de la millora de l'autogovern. Fins i tot el mateix P P
regional considera positiu aquest objectiu poJític. Les divergéncies
arriben, com és lögic, quan eis grans conceptes polítics passen
de Tabstracció deis discursos a l'articulai concret deis títols esta-
tutaris. I a banda deis débats propis deis articles: el fet és que hi
ha una serie de conceptes que sera molt complicat de fer casar.
L"'autodeterminació" de la "nació". Una amplia majoria del Par-
lament de Catalunya defensa obertament l'autodeterminació deis
pobles i de les nacions com un deis drets col lectius inalienables.
C i U , E R C i ICV, obertament. I el P S C , a la fi deis anys setanta, nyol mantenir la promesa de respectar i aprovar l'Estatut que pre-
deia que no reconéixer el dret a fautodeterm¡nació de bascos,
catalans i gallees era poc menys que "amputar la democracia".
En la tradició política catalana democrática, dones, el dret de
l'autodeterminació com la definido de Catalunya corn a nació han
générât debat entre eis partits polítics catalans.
Ara que semblava que el président Maragall; el conseller en
cap, Josep Bargalló, i el conseller de Relacions Institucional,
Joan Saura, havien arribat a un acord per incloure el dret a l'au-
todeterminació al nou Estatut. el P S C - a través de Miquel leeta i
del ministre d'indústria José Montilla- va deixar ciar que no estava
disposât a acceptar-lo, i que era absurd perqué es tractava d'un
dret propi de situacions de "descolonització". Així mateix, tampoc
no está clara on anirá la definició de Catalunya corn a nació, si en
alguns deis títols estatutaris o en el preámbul. La diferencia d'ex-
plicar-ho en un o altre lloc, pero, no és un debat purament nomi-
nalista. El preámbul d'un text estatutari o constitucional no té valor
executiu. per tant, no és mes que una simple declarado de bones
intencions. Per contra, si aquesta definició s'inclou en l'articulât
del text, té reconeixement jurídic. El mateix passa amb el dret de
l'autodeterminació.
De tota manera, pero, sembla que aquest no será el véritable
escull de les negociacions del nou Estatut de Catalunya. Després
a cel obert
Saura L'i
Mas Piqué
do la reunió que es va celebrar divendres, dia 5 de novembre,
al Parlament de Catalunya, entre el líder de CiU, Arlur Mas, i el
d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, eis dos polítics van coincidir
a defensar que la prioritat política del nou Estatut. sense aban-
donar-ne d'altres. ha de ser la d'aconseguir un bon sistema de
financament. Tant CiU com E R C defensen per a Catalunya la
fórmula del concert economic (recaptar eis ¡mpostos i pagar pels
servéis que presta Testat). Eis dirigents del P S C , pero prefereixen
parlar de buscar formules de financament que permetin a obtenir
eis mateixos resultáis que teñen les comunitats de régim foral (és
a dir, el País Base i Navarra), fórmula que recullen eis Acords del
Tineil, subscrits per P S C , E R C i ICV. Com en el cas del concepte
de l'autogovern. ens tornem a trobar davant la fórmula de coinci-
dir en el significat pero no en el nom.
Ara que CiU no té les responsabilitats de Govern queda ciar
que vol aprofitar l'ocasió de la redacció d'un nou Estatut per acon-
seguir un veritable salt en la millora de l'autogovern. La federació
nacionalista ha deixat ciar que no está disposada a acceptar un
text que simplement ratifiqui aspectes que, de fet, ja es reco-
neixen, com l'obertura d'oficines de la Generalität a l'exterior.
D'aquesta manera, consideren irrenunciable el reconeixement
real de Catalunya com una nació, amb tot el que aixó comporta
en les relacions amb Testat, basades en la bilateralitat. Aquesta
idea, pero, sembla que té certes dificultáis de competir amb
TEspanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero, que s'acosta
mes a la imatge d'un "primus inter pares", com es va veure en
la fotografía de la reunió de presidents autonómics de fa unes
setmanes. Conscient d'aixó, el P S C tracta. dones, d'acostar la
redacció de cap a aquesta visió. I és que, segons quina redacció
surtí del Parlament cátala, posará molt difícil al president espa-
sentin les torces polítiques catalanes.
El que s'ha fet fins ara. La ponencia de l'Estatut ha fet una pri-
mera lectura deis títols 6é. 7é i 8é del futur text.
El 6é fa referencia a les relacions de la Generalität amb Testat
i altres comunitats autonomes. Aquest títol ha de garantir la pre-
sencia de la Generalität als organismes de Testat, com el tribunal
Constitucional o el Consell General de Poder Judicial, i tambó
preveu blindar la participado catalana en organismes estatals
de tipus social i economic (com el banc d'Espanya. la Comissió
del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de Telecomunicaci-
ons...) Aquesta possibilitat ja está prevista actualment en Tarticle
53 de l'Estatut, pero el nou text preveu que sigui la Generalität la
que designi un representanl, com a mínim, en aquests organis-
mes i que a mes sigui vinculant. Pel que fa ais capítols 7é i 8é,
aquests fan referencia a les relacions de la Generalität amb la
Unió Europea i a Tacció exterior de la Generalität. D'altra banda,
s'ha comencat a treballar amb el títol referent a "Drets i deures".
Segurament, i si se segueixen les previsions, s'haurá d'accelerar
el ritme de treball deis partits pel que períoca a la ponencia de
l'Estatut, ja que es vol acabar la feina en eis primers mesos del
2005 perqué el pie del Parlament pugui debatre el nou text la pri-
mavera vinent. •