Page 7 -
P. 7
AIRES LLORETENCS destruir completament una obra de defensa, excessi-
vament feble, que s'havia construït a la platja l'any
durada i no va revestir, ni de bon tros, els caràcters anterior.
tràgics dels dos cèlebres temporals anteriors.
De l'any 1926 ençà—gràcies a Déu—no hem
En 1916 la mar intentà un cop més apoderar-se hagut de lamentar cap més temporal de caràcter des-
del que li havia pertangut. Aquest temporal tots el tructor.
recordem. La Casa de la Vila i la majoria de les resi-
dències senyorials que li fan costat varen ésser vícti- Durant l'hivern; de tant en tant—com primeries
mes del temporal. El magnífic passeig dels Til·lers del mes passat, per exemple—la mar sol arrufar el
amb els seus arbres ombrosos i els seus bonics par- nas durant uns dies, però aquests temporals no solen
terres va desaparèixer totalment, i amb grans caixes representar altra cosa que uns dies de forçosa inac-
de fusta plenes de grosses pedres apresonades amb tivitat per als pobres pescadors, un espectacle ver-
ciment es va construir una bonica obra de defensa i daderament sublim i unes quantes remullades pels
protecció per a la Casa de la Vila. D'aquest tempo- espectadors inexperients *que, tafanerots, s'exposen
ral, esperem poder donar-ne, en una altra avinentesa, massa a les bromes de les onades.
si Déu vol, una extensa descripció de dia en dia.
En l'any 1925 visquérem un nou temporal i un
altre de menys importància en l'any 1926, el qual va
Tot
A IXO era a Santa Cristina, un any per la D'UN «CACAHUERO»
festa dels «Perdons».
es contenta solament amb una irònica .rialleta, boi dient-h
Havíem sortit de la funció religiosa de amb molt graciosa salema:
la capella amb el meu company, mestre de Lloret, i fèiem vers •—^Manyaga, això ho faig per a guanyar-himés quartos.
3 aquella dona regatera més que una rata, quedà tant
aquell pi tan fabulós... desconcertada d'aquella tan ben plasmada afirmació, que, no
sabent si prendre-s'ho en broma o bé en serio, ira clogué
Allò estava fet un verdader mercat-, gent que en venia, dient:
—Hambé teniu raó. "Vaja: peseu-me n mitja; però feu
altra que hi anava, cjui s'aturava davant la parada flairosa me bon pes.
de can «Saldet»,cjui feia petar una gasosa... pols... xibarri..- **
tot, tot a gran devessall, Nosaltres pagàrem religiosament les nostres, i tot esclo-
vellant-ies quasi inconscientment, tiràrem cap a baix, cap al
—iQuè no volen avellanes, senyors ? — ens feu un rost dels pins, boi comentant aquella tan inesperada com sug-
gestiva resposta.
c a c a h u e r o , boi mostrant-nos unes saques curulles cjue tenia
3 vaig pensar entre mi mateix: que se'n fondrien d'as
al davant. prors socials, i quants altercats no s evitarien si, a semblan-
ça d'aquell c a c a h u e r o les nostres respostes tinguessin sem-
—Sí. Vinga'n una lliura—respongué el meu company. pre la suavitat i bonhomia d'aquell bon home, si guardéssim
sempre aquella igualtat d'humor, si sempre ens mantinguéssim
3 en acjuestes, una dona alta i escardalenca, i a la ma- i comportéssim amb aquell equilibri d'esperit tant recomanat
per aquell gran bisbe de Qinebra que es deia Sant Francesc
nera, regatera més cjue una rata, s'hi acosta també, i, des de Sales!...
pres de ben manutejar les d'una saca, amb aquelles seves tan , IOAN DE LA FONT
descomunals manasses, i desacreditar la mercaderia acjuella AUTOMOBILISME
per tal d'obtenir-ne un bon rebaix de preu, li preguntà: VELOCITATS
— i A com bo feu, l'home? Per C. Miller
— A sis rals, mestressa: AREM deixar indicades en el nostre
article anterior (Vegi's el n.° 9
3, com si per a ella això fos una cosa exhorbitant, i d'«AIRES») tres dificultats que sor-
gien, o millor dit havien anat sorgint, en voler obté-
imaginant-se tal volia que, qui més crida és més valent, i Cjue nir en automòbil velocitats cada dia majors.
d'aquesta manera infondiria feblesa al venedor i H'n faria
treure almenys deu cèntims, esclatà amb un to del tot des-
pectiu:
—Això a sis rals? Déu me'n guardí iQuè no ho veieu
que n'hi han la meitat de corcades?... iQuè us penseu que
m'he venut l'enteniment?..
3 davant d'aquell atorollament de paraules imprecatò-
ries, l'home, res-, el més franc silenci i amb la calma, més plà.
cida. 3 prosseguí ella enfutismada més que mai:
—i3 com és que les veneu tan queres?
3 llavors aquell bon home que ja segurament començava
a tenir-ne plena la pipa, sortí del silenci, lluny, però, de les
imprecacions més o mtnys justes amb les quals en semblant
cas, la immensa majoria ens l'hauríem treta del davant, ell
