Page 6 -
P. 6

AIRES LLORETENCS

FULLE TANT...                                                    Conten que la gent del poble va haver-se de re-
                                                            fugiar en els carrers de l'Hospital i de la Rectoria i en
            ELS TEMPORALS A LLORET DE MAR                   les cases arredossades a la penya anomenada antiga-
                                       I                    ment «Es Puig d'En Maig».

                  Per Esteve Fàbregas i Barry                     Pel carrer d'En Sala, l'aigua passava impetuosa-
                                                            ment com per «molrer dues moles de molí», a casa
(Continuació)                                               el Senyor Narcís Sala i Espígol l'aigua els arribava al
                                                            quart esglaó de l'escala i a la del germà Francesc
                 L temporal no minvava pas gens. La         Maig i Albertí «la mar pujà per les tres finestres co-
                 casa que fou d'en Jaume Maig, la d'en      llateres davant del mar, y a fins pujà sobre lo pou que
                 Rafael Garriga, la d'el pubill Aldrich,    està en mitg de la escala».
la de N'EIisabeth Qibernaua i la botiga de davant de
càn Francesc Passapera, havien estat ja engolides                 El llibre documentadíssim del Sr. Enric Sala, se-
per l'aigua.                                                guia descrivint amb aquest llenguatge tan ric en imat-
     El poble tot va fer prometença a Santa Llúcia de       ges, que «los carrers quedaren plens d'una arena
celebrar cada any la seva festa i dejuni ad libitum de      blanca que després perdé lo color; les proffesons no
la seva vigília en recordança dels estralls que aquell      podien passar per los acostumats carrers y fou pre-
any va causar la mar.                                       cís treure la dita arena».
      Les pèrdues diu que a s'elevaven a «vin i cinc
milia lliuras poch manco». Les gents de Blanes i Tossa            El senyor Josep Galceran, digne i malaguanyat
les viles veïnes, acudien a ajudar i a compadir els         secretari que fou del nostre Ajuntament, fa notar que,
pobres veïns'de Lloret.                                     si bé el vell document diu que els estralls de 1740
      El dia de Santa Llúcia estigué gairebé tot el dia     foren causats per una tamborinada de les anomena-
el Santíssim Sagrament exposat sobre l'altar, amb gran      des IMarde llamp, hom s'adona de seguida cue, per-
lluminària i repicament de campanes i só de tabal           què les onades assolissin els carrers del poble, era
per la vila.                                                indispensable que el temporal rosegant des d'uns dies
      Les gents que no estaven ocupades en la cons-         abans, s'hagués endut una bona part de la platga.
trucció d'obres de defença acudien a implorar de
l'Altíssim la minvà del temporal, una colla de minyons            La mar s'enfadà sinistrement altra vegada, el dia
i jovenets, cantaren salms i goigs, i per fi «veen los      15 de març de 1772. Tot l'hivern havien dominat
crits i plors de la gent, pujaren al campana lo Santís-     vents ponents i mestrals i les onades havien engolit
sim Senyor amb processó per escupir lo temps i la           tota la platja i segat una profundíssima timba arran
mar».                                                       maieix de les primeres cases del poble.
      Arribà el dia 7 de gener de 1608 i el temporal
encara no cedia.                                                  Es feren també pregàries impetrant Fajud del
      El Rvnd. Jaume Felip i Gibert, eminent senyor         Cel. Aviat l'Altíssim s'apiadà dels pobres lloretencs i
Rector que fou de la Parròquia de Lloret, quan això         envià un fortíssim bofarut de xaloc i més tard de lle-
s'esdevenia, deixà sense acabar la memòria d'aquell         vant, que en poques hores va omplir l'esvoranc que
temporal. Acaba dient que el temps feia tan mala ca-        havia obert la mar.
ra que encara temien quelcom pitjor...
                                                                  El desconegut autor del llibre dóna encara un
      La llegenda ens ha llegat una nota curiosa d'aquell   darrer consell. «Si tornan veurer fornida la dita plat-
temporal: Diuen els vells que quan la mar va recular        ja, no pensian fabricar casa alguna a la part de mitj-
i l'aigua es va escórrer dels carrers de la vila, al cap-   dia, que la mar se recorda de sos principis».
davall de l'actual carrer de Santa Eulàlia, sobre mateix
del portal que dóna accés a la plaça de l'Església, hi            Aquest sapiéntíssim consell no el degueren tenir
va aparèixer una Hissa de grans dimensions. Vegeu si        en compte els qui edificaren aquella restellera tan bo-
encara avui no és conegut per «El Portal de la Llissa».     nica de xalets que s'estén des de les Cases Consisto-
                                                            rials fins a l'Avinguda de Nicolau Salmeron, a les
                                i II                        quals, dissortadament massa sovint, la mar causa
                                                            greus danys en els jardins».
      Un llibre molt antic que posseïa l'il·lustre patrici
N'Enric Sala i Llobet, quin propietari actual ignorem,            Cal remarcar que les edificacions que foren des-
recorda dos altres temporals destructors.                   truïdes pels memorables temporals de 1607 i 1772 es
                                                            trobaven emplaçades a uns 43 metres més endins del
      El primer d'ells desencadenat l'any 1740,.-fou         poble que les actuals Cases Consistorials.
horrible, si bé no va revestir els tràgics .caràcters del
de 1607.                                                          De trista recordança va ésser també el temporal
                                                             de 1879, el primer de què tenen memòria els homes
                                                             més vells del poble. Varen quedar enrunats sis edifi-
                                                             cis i fou necessari fortificar els fonaments de la Casa
                                                             Gran.

                                                                   Els que el recorden ens descriuen amb vius co-
                                                             lors l'ambient feréstec que va viure el poble durant
                                                             aquells dies luctuosos. Afortunadament fou de curta
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11