Page 6 -
P. 6
AIRES LLORETENCS
FULLE TANT... Conten que la gent del poble va haver-se de re-
fugiar en els carrers de l'Hospital i de la Rectoria i en
ELS TEMPORALS A LLORET DE MAR les cases arredossades a la penya anomenada antiga-
I ment «Es Puig d'En Maig».
Per Esteve Fàbregas i Barry Pel carrer d'En Sala, l'aigua passava impetuosa-
ment com per «molrer dues moles de molí», a casa
(Continuació) el Senyor Narcís Sala i Espígol l'aigua els arribava al
quart esglaó de l'escala i a la del germà Francesc
L temporal no minvava pas gens. La Maig i Albertí «la mar pujà per les tres finestres co-
casa que fou d'en Jaume Maig, la d'en llateres davant del mar, y a fins pujà sobre lo pou que
Rafael Garriga, la d'el pubill Aldrich, està en mitg de la escala».
la de N'EIisabeth Qibernaua i la botiga de davant de
càn Francesc Passapera, havien estat ja engolides El llibre documentadíssim del Sr. Enric Sala, se-
per l'aigua. guia descrivint amb aquest llenguatge tan ric en imat-
El poble tot va fer prometença a Santa Llúcia de ges, que «los carrers quedaren plens d'una arena
celebrar cada any la seva festa i dejuni ad libitum de blanca que després perdé lo color; les proffesons no
la seva vigília en recordança dels estralls que aquell podien passar per los acostumats carrers y fou pre-
any va causar la mar. cís treure la dita arena».
Les pèrdues diu que a s'elevaven a «vin i cinc
milia lliuras poch manco». Les gents de Blanes i Tossa El senyor Josep Galceran, digne i malaguanyat
les viles veïnes, acudien a ajudar i a compadir els secretari que fou del nostre Ajuntament, fa notar que,
pobres veïns'de Lloret. si bé el vell document diu que els estralls de 1740
El dia de Santa Llúcia estigué gairebé tot el dia foren causats per una tamborinada de les anomena-
el Santíssim Sagrament exposat sobre l'altar, amb gran des IMarde llamp, hom s'adona de seguida cue, per-
lluminària i repicament de campanes i só de tabal què les onades assolissin els carrers del poble, era
per la vila. indispensable que el temporal rosegant des d'uns dies
Les gents que no estaven ocupades en la cons- abans, s'hagués endut una bona part de la platga.
trucció d'obres de defença acudien a implorar de
l'Altíssim la minvà del temporal, una colla de minyons La mar s'enfadà sinistrement altra vegada, el dia
i jovenets, cantaren salms i goigs, i per fi «veen los 15 de març de 1772. Tot l'hivern havien dominat
crits i plors de la gent, pujaren al campana lo Santís- vents ponents i mestrals i les onades havien engolit
sim Senyor amb processó per escupir lo temps i la tota la platja i segat una profundíssima timba arran
mar». maieix de les primeres cases del poble.
Arribà el dia 7 de gener de 1608 i el temporal
encara no cedia. Es feren també pregàries impetrant Fajud del
El Rvnd. Jaume Felip i Gibert, eminent senyor Cel. Aviat l'Altíssim s'apiadà dels pobres lloretencs i
Rector que fou de la Parròquia de Lloret, quan això envià un fortíssim bofarut de xaloc i més tard de lle-
s'esdevenia, deixà sense acabar la memòria d'aquell vant, que en poques hores va omplir l'esvoranc que
temporal. Acaba dient que el temps feia tan mala ca- havia obert la mar.
ra que encara temien quelcom pitjor...
El desconegut autor del llibre dóna encara un
La llegenda ens ha llegat una nota curiosa d'aquell darrer consell. «Si tornan veurer fornida la dita plat-
temporal: Diuen els vells que quan la mar va recular ja, no pensian fabricar casa alguna a la part de mitj-
i l'aigua es va escórrer dels carrers de la vila, al cap- dia, que la mar se recorda de sos principis».
davall de l'actual carrer de Santa Eulàlia, sobre mateix
del portal que dóna accés a la plaça de l'Església, hi Aquest sapiéntíssim consell no el degueren tenir
va aparèixer una Hissa de grans dimensions. Vegeu si en compte els qui edificaren aquella restellera tan bo-
encara avui no és conegut per «El Portal de la Llissa». nica de xalets que s'estén des de les Cases Consisto-
rials fins a l'Avinguda de Nicolau Salmeron, a les
i II quals, dissortadament massa sovint, la mar causa
greus danys en els jardins».
Un llibre molt antic que posseïa l'il·lustre patrici
N'Enric Sala i Llobet, quin propietari actual ignorem, Cal remarcar que les edificacions que foren des-
recorda dos altres temporals destructors. truïdes pels memorables temporals de 1607 i 1772 es
trobaven emplaçades a uns 43 metres més endins del
El primer d'ells desencadenat l'any 1740,.-fou poble que les actuals Cases Consistorials.
horrible, si bé no va revestir els tràgics .caràcters del
de 1607. De trista recordança va ésser també el temporal
de 1879, el primer de què tenen memòria els homes
més vells del poble. Varen quedar enrunats sis edifi-
cis i fou necessari fortificar els fonaments de la Casa
Gran.
Els que el recorden ens descriuen amb vius co-
lors l'ambient feréstec que va viure el poble durant
aquells dies luctuosos. Afortunadament fou de curta
