Page 1 -

Any II Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local Núm. 11

Surt els dies 1 i 15 decada mes.Redacció i administració: Passeig de Mn.Verdaguer, n.°6, primer

Lloret de Mar, 1 de març de 1934

EN L'ACTE DE LA INAUGURACIÓ DEL NOU SALO-TEATRE DE «LA TALIA LLORETENCA»

D séu vos u ar (1)

En aquests temps de lluites i neguits en què es sol pujar tant a les tribunes per a dir «Farem!», no-
saltres semim una verdadera complaença, una joia íntima en poder-vos dir «Hem fet!».

Si voleu que us digui la veritat, si la nostra Associació fos una cosa nova, una bandera que s'alça

gonflida d'un entusiàstic desbordament—com tantes d'altres—que, en aquesta Lloret tan nostra, tan bella,
i en aquest sentit tan dissortada, podria ésser mirada amb una punta d'esceptisme, la nostra actitud davant
vosaltres -amables concurrents,—en aquest acte d'avui, no fóra pas certament tan decidida, tan serena;
estaria afectada, potser, d'aquella temença a allargar la mà del que li han picat els dits, d'aquell encongí'
ment un si és no és vergonyós del nen que li fan dir'un vers i s ha equivocat altres vegades.

. Fa trenta anys que en el coMegi de nens deia Casa de la Vila, en motiu d'un repartiment de premis,
uns quants jovenets sota la direcció del virtuós sacerdot Mossèn Joaquim Mundet i Montcanut, (A. C. S.),
al qual ajudaven cada diumenge en la tasca d'ensenyar el Catecisme a la mainada, donaren una petita
vetllada composta exclusivament de poesies, diàlegs, i algunes peces musicals executades al piano.

Aquell fou el nostre breçol De la Casa de la Vila on tenia ben poques vegades l'avinentesa d'actuar
.«"Associació Catequísiica» va passar al Teatre Masana, d'aquest saló al Col·legi de Nostra Senyora de
Loreto dirigit pels Germans Maristes, després a l'edifici de les Escoles Parroquials «NICOLAU FONT i
FUNDACIÓ ALEMANY», el qual, per causes que no fa el cas esmentar, haguérem d'abandonar verdade-
rament contrisiats el mes de gener de 1931.

Si la vostra vista pogués besllumar l'ossada d'aquests bastidors, hi endevinaria tres afegits; ells

tanquen tota la nostra tradició i tota la nostra glòria.

En rememorar a grans trets la història del nostre teatre, sempre emocionant i amable per a nosal-

tres i per als qui ens estimen, permeteu-me adreçar un afectuós homenatge de pregon sentiment i un pie-

tós record a aquells fervents i entusiastes admiradors i col·laboradors de la nostra obra, que foren el

M. I Canonge Vila i els reverents sacerdots Mossèn Martí Maresma,

VEGEU SI US PLAU Mossèn Josep Orris i Mossèn Pere Bosch; així com, també, a aquelles
gentils jovenetes de «Talia» na Maria Roget i Vifials i na Teresa Ali-

a les pàgines anteriors... many i Tomàs, i al jove Francesc Domènech í Aldrich, que $éu cridà

a la seva Glòria, i de tols els quals tothom en conserva un bell i immar-

ESTIMA LA LLAR, ESPOSA cesible record. I al senyor En Francesc Arpi, el qual, amb la seva art

per lvon l'Escòp exquisida i la seva intel·ligent direcció escènica, donà a les nostres vet-
llades—durant molts anys—un segell molt apreciable d'innegable valor
ELS TEMPORALS A LLORET DE artística.

MAR . ...I heu-nos ací, avui, davant un període nou per a la història de)
nostre teatre.
per Esteve Fàbregas i Barry

D UN «CACAHUERO» Venim sense pretensions ni enfaristolaments, amb la mateixa in-
per Joan de la Font genuïtat, amb la mateixa espontaneïtat que pujarem a l'escenari, tretze
anys enrera, el dia de la inauguració del saló teatre de les Escoles Parro-
VELOCITATS quials. Nosaltres veiem a tota aquesta menudalla, de la mateixa manera
com m'imagino que devien veure'ns a nosaltres aquells joves d'ahir.
per C. Miller

(1) Parlament d'obertura llegit en l'acte inaugural pel jove en Josep Domènech i Bertis