Page 5 -
P. 5
AIKES LLORETENCS —5
una resposta adequaaa
Diu que un dia de gran festassa el rei Frede- {Rigorosament històric)
ric de Prussià convidà, entre altres personatges
de relleu, un frare a dinar amb ell. diu que Déu el traslladà de la terra al cel en un
carro de foc, sense soquerrar-se el bigoti?
A l'hora dels postres, hora en què sol haver-
hi més animació i barrila, el rei feu així al religiós: Ca! No ho cregui—respongué noblement i
amb molta dignitat el bon religiós —Cl fet més ex-
Voldria fer-li una pregunta, Pare: iQuin és, traordinari i que es sol repetir amb molta freqüèn-
per Vostè, el fet més extraordinari de l'Antic Tes- cia, és el de la burra de Balaam, la qual va parlar
tament? sense ésser preguntada.
I per mor de fer una mica de brometa a costa Una rialla llarga i estrepitosa diu que aprovà
de la nostra Religió interrompé amb molta ironia
un comensal: aquella bona i acertadíssima resposta, i avergonyí
Vol dir, Pare, que no seria allò d'Enoc, que aquell comensal tan indiscret.
No anem nosaltres, i menys encara amb bro-
mes de mala llei, a ficar-nos en una conversació
on no hi siguem demanats.
CARME REBOLLO i TIBAU
LÀ VEU DELS SAVIS sentències s'hi amaga una mena d'esperit subtil; és la
En totes les serralades hi ha un cim des del qual, bastida que les sosté, és el coixí que les aguanta.
sense cap esforç dominem tot el paisatge. En totes
les qüestions de l'esperit hi ha un punt culminant, Trobar-te de cop i volta dalt del cim sense haver
atès el qual, sense gaires cavil·lacions, la qüestió se
us presenta planera i fàcil. En aquest punt es col·loca fressat l'escala sempre resulta una mica desorienta-
el geni.
dor. Però no hi fa res; elles, les sentències, la veu dels
La intel·ligència—ens diu Sant Tomàs—com
més elevada menys idees té, perquè tanca en poques savis, fins i tot quan no resulten completament asse-
el que les menys privilegiades tenen distribuït en mol-
tes. Però pocs profits en treuríem dJaquesta altesa quibles, són bones per a preparar l'esperit més rebel,
intel·lectual dels savis, si ells no es preocupessin de
difondre-la i nosaltres no ens dediquéssim a escol- moltes vegades sense que ni aquest n'hagi esment.
tar-los ben disposats a acollir el seu eficaç mestratge.
Vindrà un dia que esclatarà una mena de llum en els
Les sentències dels savis són l'expressió conden-
sada del paisatge que ells dominen, de la manera com vostres dintres, aleshores, sense cap causa aparent,
se'ls presenta a la vista una determinada qüestió des
de les altures en què es troben encimbellats. Un ho- veureu clar allò que mai no li havíeu vist gaire i en
me pot tenir una visió molt elevada, exacta i útil del
món i de l'esperit només que havent-se assimilat un estareu alliçonats per tota la vida...
nombre relativament curt de bones sentències. Tenir
masses idees—ens diu Balmes—és símptoma de poc Sotgeu-la, doncs, la veu dels savis, i qui diu dels
abast de la ment; el geni té poques idees, però tan
amples que en elles hi fa cabre el món. savis, diu d'aquelles persones que, sense merèixer
Fixeu-vos que gairebé totes les dites dels savis aquest tan alt qualificatiu, amb un sol mot, amb una
són destriades d'entre el text de llurs obres. El geni
donava voltes damunt una qüestió, i ve un moment seva frase, han donat llum i han obert un camí. Però
que atany la cima; heus ací la frase cabdal, l'expres-
sió més substanciosa, la que les resumeix totes. Heus no ens limitem a llegir-la com ho soíem fer damunt
ací la sentència.
un simple full de calendari, qüe, si molt convé, pot-
De sentències n'hi ha de dues menes: unes que
desvetllen en els nostres dintres tota una còpia de ser devorarem ràpidament i amb poca atenció, des-
coneixements que hi romanien adormits, endreçats,
ni nosaltres mateixos no ens en sabíem posseïdors; torbats per la curiositat d'un trenca-closques o d'una
però la veu del savi arriba a les nostres oïdes i en
aqueixa veu desvetlladora hi veiem immediatament endevinalla. Detinguem-nos-Jii, estudiem-la, filoso-
reflectits els nostres pensaments i exclamem: «Sí, és
cert. Té raó aquest home! Jo també ho crec així». fem-hi una mica, procurem retenir-la a la memòria i
D'altres no les veiem tan diàfanes. Darrera les comparar-la a casos pràctics. No dubtem que ens se-
rà altament beneficiós.
Oïu-los.
L'home no deuria mai avergonyir-se de confes-
sar els sf:us errors, ja que la tal confessió ve a dir so-
lament que avui és més savi que ahir.
Pope. (Literat anglès)
Procura tenir un amic perquè algú tinga el dret
de renyar-te quan facis una cosa mal feta.
Pitàgoras. (Filòsof i matemàtic grec)
No voler ésser ni aconcellat ni corregit sobre l'o-
bra d'un, és ésser pedant. Cal rebre amb igual mo-
dèstia els elogis que la critica. '
La Bruyère. Moralista francès)
Vos estimo tant que us voldria veure sense cap
defecte, i espero que voldieu correspondre a aquesta
estimació fent-me retret dels defectes meus.
(Paraules St. Francesc de Sales, Bisbe de Ginebra
a un nebot seu.)
Coneix-te a tu mateix.
Solon. (Un dels savis de la Grècia)
