Page 9 -
P. 9
AIRES LORETENCS tència, atacar el problema de la velocitat pel cantó
menys dificultós: la delineació de la carroceria,
AUTOMOBILISME procurant donar-li una forma cada cop més fusada,
car dels dos sistemes és el que amb una millora
VELOCITATS més petita s'assoleix un rendiment major. Es ben
sabut de tothom que en les grans proves de Day
Per C. Miller tona, en mantes ocasions no ha triomfat l'artefacte
més potent, sinó el més ben perfilat.
1
Sabent la resistència que posarà l'aire a l'au-
ELS grans problemes de la velocitaí tomòbil, a cada velocitat,—el qual coneixement es
el públic que llegeix els diaris i I au- pot obtenir per medi de les formes de l'aerodinà-
tomobilista que fa la seva excursio- mica i amb un assaig al túnel d'una reproducció
neta dominical a Lloret de Mar o a Sitges amb el en petit del cotxe real—i l'esforç màxim d'impul-
seu cotxet de vuit cavalls, només en sol conèixer sió que podrem comunicar al cotxe (aquest esforç
una cosa: les fites màximes que han assolit en sol ésser aproximadament igual al 60% del pes
aquesís darrers 10 anys, els pilots anglesos i ame- que gravita damunt les rodes motrius), podrem co-
ricans, a la platja de Daytona. I, és clar, com que nèixer, a priori, la velocitat màxima que podrà
la màxima velocitat obtinguda un any, depassa desenrotllar l'automòbil. El límit de la velocitat se-
d'una pila de milles 1 obtinguda l'any anterior, rà aquell en què la resistència de l'aire, junt amb
n'han deduït que la velocitat terrestre no té punts les altres resistències passives, iguali l'esforç mà-
de saturació i que, en el transcurs dels anys, aug- xim d'impulsió que podem comunicar al vehicle.
mentarà indefinidament.
Són molííssimes i d'ordres molt diversos les Obtingut aquest límit tenim, teòricament, dos
dificultats que sorgeixen al projectista i al cons- sistemes d'augmentar la velocitat. Disminuint la
tructor d'un automòbil quan hom el projecta per a resistència del vehicle a l'aire, i augmentar l'esforç
velocitats superiors als 400 Kilòmetres p. h. d'impulsió.
La primera dificultat és la resistència de l'aire,
la qual creix proporcionalment al quadrat de la ve- Un medi eficaç d'augmentar l'esforç fóra fer
locitat, o sia, que si un cotxe a 100 Kms. per hora motrius totes quatre rodes. Aleshores l'esforç d im-
rep una resistència de a Kg. (a representa una pulsió fóra igual al 6 0 % del pes total del vehicle.
quantitat que depèn de la forma de la carroceria i Però això avui dia encara no sabem que s'hagi
de l'àrea que oposa contra el sentit del moviment) realitzat amb tot èxit.
a 200 Kilòmetres per hora rebrà una resistència de
4 a Kg i a 400 Km. una de 16 a Kg. Potser un altre mitjà notabílíssim rau en l'au-
Se'ns presenta després el problema de la po- to-coet. En aquest sistema completament deslligat
tència. La potència,—que és el producte de la for- de les rodes, i en el qual no hi ha limitació d'adhe-
ça per la velocitat—creix com el cub; és a dir, que rència d'aquestes amb el sòl, la força d'impulsió,
per a doblar la velocitat, la potència que ens cal teòricament, pot ésser fan gran com es vulgui, i
és vuit vegades superior. De manera que si un fins superior al pes total del cotxe.
cotxe de vuit cavalls desenvolupa una velocitat
màxima de 90 Kms. p. h. per a augmentar la seva Ara, a les dues grans dificultats exposades,
velocitat fins a 180 Km. ens caldria dotar-lo d'un afegiu-hi les que provenen dels neumàtics, sotme-
motor de 64 cavalls efectius. sos a una força centrífuga formidable quan rutllen
Fins ací la teoria. Però els constructors ens a velocitats superiors a la de 100 metres per segon;
han ensenyat que, en la pràctica, la potència que la que sorgeix en mantenir el control de cotxe a
els cal afegir al motor per a augmentar la velocitat grans velocitats —a més de 300 Km. p. h. ja és di-
del vehicle, ha d'ésser encara molt superior. fícil mantenir-lo en línia recta - ; adherència de les
Sembla que la solució d'aquests dos proble- rodes davanteres ai sòl, etc. I tindreu una vaga
mes—resistència i potència—està en perfilar les noció de l'esforç i de les formidables despeses
carroceries de tal manera que oposin el mínirnum d'enginy que li cal desplegar a l'home en la seva
de superfície contra el sentit del moviment, i equi- lluita per la velocitat.
par els vehicles cada vegada amb motors més
potents. Continuarem si Déu vol.
Davant la dificultat que suposa la conslrucció Lloret de Mar, 30 de gener de 1934.
de motors superiors a mil cavalls, i àdhuc llur
instal·lació damunt el xassis, i tenint en compte el Viatges &Turisme Esplai
gran augment de potència que requereix l'obtenció
de velocitats cada vegada majors, sobretot quan
aquestes ja passen dels 300 o 400 K. p. h., els pro-
ectistes han cuidat, sense descuidar el factor po-
