Page 3 -
P. 3
AIRES LLORETENCS —3
PACiNA DELA NURi
tingues bon humor, esposa.
B ON temperament i unhumor sempre tima glai l'últim grade blat es perdien, també es
igual. perdrien elsboscos i totelblat del món; el seu va-
El marit experimenta una pro- lor, llavors, notindria preu.
funda satisfacció íntima en veure constantment un
rostre serè i somrient ensa muller, un caràcter jo- La felicitat o infelicitat es deu, ben sovint, a
ve, alegre, que pren la vida pel cantó bonic, i la actes petits, insignificants. Car, així, com nohi ha
placidesa delqual notrasmuden els excessius ac- un mar totd'una peça, sinó gotes d'aigua unides
cidents de la vida. l'una a l'altre; ni muntanyes impenetrables, sinó
cl bon humor es contagia. Larialla és unlo petits granets de pols formant muntanyes; així
nic de l'esperit que cura les malures de la sang, tampoc, en aquesta vida, noexisteix la felicitat en
foragita dels pulmons l'aire enverinat i treu la me- una alegria única, en una emoció, per pregona i
langia, contribuint fins a la mateixa nitidesa i forta que ella sigui, sinó que petites i conti-
transparència física delcos, el qual en prendre el nuades alegries, tendres paraules, amable somriu-
color de la salur, s'engalana amb elsmateixos or- re, amistoses cartes, bons propòsits i millors fets,
naments de la bellesa natural. nodreixen deventura i felicitat el nostre cor.
Malda perla felicitat del teu marit, esposa, i
ell et farà feliç. Hi ha al nostre abast una multitud de sensa-
En el món conjugal, com en el físic, cap es- cions agradables que podem procurar, i una mu-
forç noes perd, i tot retorna. nió de sensacions desagradables que podem evitar;
Es un llibre obert, el teumarit. Estudia'l atén i la tàctica de l'esposa ha de consistir en rodejar
fament. No deixis ni una pàgina, ni una ratlla, ni el seu marit d'una atmosfera de sol·lícites atencions
una lletra, ni un punt, ni una coma, per desxifrar. reduint al mínimum les impressions desagrada-
Tot ell t'interessa. Fixa't en elsdetalls més ínfims, bles, i augmentant al màximum les bones i agra-
en la manera de vestir, en el posat que adopta, en dables.
la manera de mirar, en la inflexió de la veu, en la
paliidesa de la pe.\\...escolta el seusilenci. Ende- I si així es comporta l'esposa, el marit, a son
vina el que calla, què pensa, què desitja; quines torn, es desviurà per rodejar sa muller d'atencions
són lescoses que el preocupen i el tenen en greu iguals o superiors a les que ella tenia per a ell.
perill defollia i desesper. «Car nohi ha marit que noes redueixi a una aten-
No el contradiguis de moment, quan ell s'irri- ció de la seva esposa, i que no estigui disposat a
ti: deixa't portar per ell a fi de menar-lo despréstu retornar-li atenció peratenció, afecte per afecte.»
a ell on vulguis, o, millor, ondeguis. No hi haacte, Per això resa de temps aquell adagi: «Bis bons
per lleu que sigui, que notingui el seu valor i pes. marits fan bones mullers, i les bones mullers fan
No esdonen, enel matrimoni, coses petites: tot hi bons mariïs».
és transcendental; lespetites virtuts formen la vir
tuf humana, que sempre és gran, i les ordinàries 1VON LESCOP
perfeccions la Perfecció nostrada, que esdevé ex-
traordinària i formidable (D'«EI Llibre deles Dones)
No despreciïs res, perinsignificant que sem-
bli. «Mil boscos es troben en una sola gla», diu | LECTOR:
Emerson; i tots els camps de blat que demà es
gronxaran al pas del vent poden eixir d'una sola I Recordi en lesseves compres les cases
espiga. Què d'una espiga! d'un simple gra. Si l'úl-
| que anuncien a «Aires Lloretencs».
