Page 6 -
P. 6
6— AIRES LLORETENCS
En el nostre cas la creixença respon a una ne- Tots els llibres són útils, són coses vives. Err bo-
cessitat imperiosa del lector: són les cames que li es- tànica serien flors i fruits, en l'au foren els ulls, el bec,
devenen rnés lleugeres, és l'ull o l'oïda que se li ha les urpes, en la llar serien d'aquells endreços que no
desenrotllat i necessiten més claror o més finor de podem • tenir desats perquè ens convenen cada dos
melodia... per tres.
La biblioteca en aquest sentit no pot créixer a UN CONEIXEMENT SALUDABLE. Cal re-
pilons de llibres inútils. marcar encara una avantatja notabilíssima. En aques-
tes biblioteques el director — que ha d'ésser un
LLIBRES. A priori no es pot pas dir ni la quanti- vertader pedagog—controlarà els llibres llegits i co-
tat ni la qualitat dçls llibres que necessiten aquestes neixerà tostemps el grau de cultura assolit per cada
biblioteques, puix que llevat d'aquells llibres bàsics, individu. Aquest coneixement del director pot fer
inicials, de cultura general, el nombre i la qualitat que, començant per les beceroles, condueixi al lector
dels llibres dependrà de les necessitats que gradual- a un grau de cultura mai no somniada.
ment vagin desvetllant-se en els lectors. I com que
aquestes necessitats, amb el temps canvien i es mo- EI director no ha d'ésser un geni, però el geni
difiquen, les existències de la biblioteca també hauran
de canviar-se i modificar-se contínuament. pot eixir de les seves mans. El mestre d'escola no és
Si d'entre els lectors surt un teòleg reclamarà pas necessari que sigui l'home més eminent de tots,
per als seus estudis i per al seu esplai, bons llibres
de Teologia; si surt un místic, llibres d'alta Mística; però totes les eminències han d'eixir de l'escola. El
si n'hi ha algun que senti preferència per l'aviació,
obres que tractin de la conquesta de l'aire... director no ha pas de dominar totes les ciències; però
Així cada lector, d'acord amb les seves aptituds ha d'estar al corrent de la vida de les ciències; ni ha
o preferències, formarà la seva biblioteca, i un conjunt
de lectors formaran una amalgamade biblioteques, d'haver llegit tots els llibres, però ha de tenir una
totes vives, totes dinàmiques, que, aplegades en una
sola, formaran la BIBLIOTECA POPULAR DE LLO- densa formació bibliogràfica de totes les obres que
RET.
poden interessar als seus lectors; i si sap que un.llibre
Una biblioteca així és un veritable planter. Ací
creix ufanós Parbre de la lingüística, perquè, aquesta que es publica a Alemanya o al Japó, sobre una dis-
ciència compta entre els lectors amb un bell estol de
amadors; a l'altre cantó hi verdegen ubèrrimes les ciplina particular, pot interessar a fulano ell ha de fer
margenedes de les matemàtiques i de la història...
Aquell arbrissó esprimatxat del reco és l'arbre de la per manera que aquell llibre alemany o japonès arribi
literatura banal i pocasolta, la qual, sense ésser do-
lenta, en el qual cas ja no fora tolerada, compta amb a les mans del seu dirigit; i així de fet, el Director tot
molts pocs entusiastes dintre un grup de joventut
selecta i de gran finor d'esperit. ulls, tot mans, tot cor, és el que mou i promou cons-
tantment la cultura de la seva gent i tot—o almenys
una gran part—del moviment cultural del poble on
actua. ,
Obres com la vostra BIBLIOTECA POPULAR
—acaba dient el nostre il·lustre interlocutor—són
obres grandioses i molt necessàries; si trobaven res-
sò, si tothom les copiava, seria—en el que es refereix
a biblioteques—passar d'una cosa morta, encartrona-
da, a una altra de vivent i extraordinàriament eficaç.
Nosaltres que ens sentim atrets vers el lloable gairebé Podríem qualificar sense por d'equivocarnos que certa
ens resistiríem n escriure aquesta bufada, desagradosa per manera de procedir és impròpia d'un home que pot exhibir
cert. però per damunt del nostre sentimentalisme hi ha un un títol acadèmic.
poble amb el qual havem contret un compromís que jamai
voldríem defraudar. Si el sol fet de comparèixer un alumne a classe demos-
tra l'apetència d'una formació cultural, no podem capir amb
Sabem, i ho sabem certament, que alguns nens de les quin grau en sortirà quan el que té per missió forjar-la-hi fa
Escoles Nacionals han estat objecte de maltractes per part us d'una expressió blasfema i d'un tracte inhumà
d'un dels seus professors.
Després d'haver oït de boca del president del Conceli
Davant un cas com aquest i comprenent molt bé que in- d'ensenyança del nostre Ajuntament la narració dels fets,
justament podríem tacar l'honorabilitat d'un professor, ens sols ens resta advertir que per damunt de les ideologies hi
havem cerciorat del fel, fent les degudes gestions prop les ha quelcom més: el sentit comú.
persones que es poguessin trobar afectades pel cas abans
esmentat. **
RECENSIONS.-Havem rebut les dues belles publica-
cions d'Acció Catòlica Pensament Marià de Mataró i Vida
Parroquial de Figueres, amb les quals establim ben gusto-
sament l'intercanvi.
LES-RUÏNES DE GRÈCIA...
«VIATGES & TURISME ESPLAI»
Demanin detalls i pressupostos.
Ací a la nostra Redacció.
