Page 3 -
P. 3
AIRES LLORETENCS —3
PA€iNA DE LA Mi/Ri
LES CABRES DE L'ADVOCAT
S trobava un propietari que fenia molla —Jo vaig demanar al meu amic un rroç de
terra, tanta que ni la podia conrear tota. terreny per a plantar-hi herba per ai bestiar, m'el
va cedir; vaig portar-hi dues cabres i ara que se
Un veí amic seu va anar a dema- m'han fet grosses, no són meves?
nar-li un troç per tal que li deixés sembrar d'herba
i poder-hi pasturar dues cabretes. A la qual cosa l'advocat, després de deixar
les ulleres sobre un gran llibràs que estava llegint
I passà llarg temps sense que els dos pagesos i passar-se lleugerament la mà per la barba, va
en parlessin més. respondre pausadament:
Quan, tot d'una, s'adonaren que les cabres — Si les cabres llavors eren vostres, i vostra
estaven ja grosses i ben grasses. I aleshores el l'herba que hi vàreu sembrar, vostres igualment
propietari de la terra pretenia tenir un dret a la han d'ésser les cabres que hi haveu engreixat.
venda de les cabres. I l'altre li deia que no.
També aquest se'n entomà molt content.
En aquestes el propietari de la terra se'n anà Mentre això, un fillet de l'advocat que s'entre-
a trobar un advocat. tenia al despatx, en ésser forci aquells pagesos
preguntà al seu pare:
Vinc - l i digué- perquè l'amic meu va plantar —Com és que a tots dos haveu dit que les ca-
herba a un meu camp, va portar hi dues cabres i bres eren seves?
ara no vol que siguin meves. —Home,—respongué—perquè així potser que
encara siguin nostres.
El camp és vostre, dieu, veritat? Doncs les
cabres que s'han alimentat i han crescut en el camp CARME SAYROL I ARAftÓ
també han d'ésser vostres.
Turista!!
I aquell propietari s'en va entomar molt
content. cT'interessa conèixer Lloret? Vina a la nostra
Redacció on hi trobaràs un bon guiatge.
Al cap de poc hi compareix igualment el pro-
pietari de les cabres i li diu
LA DONZELLA I ELS LLIBRES
Ja sé simpàtiques arniguetes que us estranyarà Una de tantes, que és la que aquí ens interes-
que jo que fins fa poc he estat una fervent lectora sa, deia així mateix: «Quillegeix moltes novelles
de novel·les i folletins—no dolents, però sí insubs- perd el timó i perd les veles». Llegit així, sense
tancials i gens profitosos—sigui la que us parli i meditar ne el sentit fa riure, oi? Sí, és ben cert.
s'atreveixi a aconsellar vos sobre aquest particular.
Però, pareu-vos-hi una mica; sospeseu-la ben
Recordo que temps passat, quan començava a bé i després dieu-me: quantes vegades, seguint el
ésser grandeta i cada vespre sortia amb alguna de curs d'una narració novel·lesca us haveu trobat
vosaltres per a anar a assajar a «Talia» m'entrete- (com jo mateixa) capficades, neguitoses amb una
nia amb freqüència llegint aquelles màximes que frisança esbojarrada per a acabar aviat aquell pa-
la mà experta i assenyada del nostre estimat Mos- ràgraf, aquell capítol o bé tot el llibre per a treu-
sèn Torrent, clavava a les parets per al bon guiat- re-us aquell malestar del damunt? Sense pensar
ge de tota aquella jovenalla. en la roba que teniu per a rentar, en les mitges
que esperen pacientment que aneu a sargir-les, ni
Moltes d'elles, llavors, em feien molta gràcia; en l'olla que cansada de bullir es fa un bon tip de
això: molta gràcia i res més. No podia copsar-ne vessar fins a apagar el foc quedant-se el dinar en-
la gran valor moral, el profitós ensenyament que darrera.
es desprenia de cada una d'aquelles màximes.
