Page 5 -
P. 5
AIRES LLORETENCS —5
LA NOSTRA «BIBIOTECA POPULAR»
x arlant amb JLvon JL/üscop
A l'home en general Es coneixen elsho- per Esteve Fàbregas i Barry
se li escau que no troba m e s per allò que hom
el llibre que necessita e n copsa a l'atançar- La història ens diu de molts homes que deuen
el seu talent, el desvetllament de llurs qualitats es-
perquè no es topa amb s'hi. Dels homes ba- cepcionals a haver trobat el seu Uibre.
una intel·ligència o una "als i buits només po- La cultura fa que hom vagi trobant els llibres
que necessita per a l'ampliació d'aquesta cultura o
ma amorosa que li posi den copsar-se'n bana- per a iniciar-se i il·lustrar-se degudament en noves
branques del saber, però en naturaleses incultes, o poc
a les mans. litats i buideses, dels desvetllades no s'escau aquesta troballa si no és per
l'etzar, a no ésser que la Providència faci que els
Aquestes bibliote- homes savis i sants en arribi a mans el llibre que necessiten.
ques, diem-ne actives, rebreu exemples altís- BIBLIOTEQUES INTEL·LIGENTS. En canvi
aquesta Biblioteca que haveu concebut vosaltres,
intelMigents, salven sims i profunds ense- aquestes biblioteques de nova mena—diem-ne intel-
ligents, dinàmiques, actives—aquests organismes que
aquesta distància entre nyaments. duen un motor intel·ligent a dintre que els mou iels
condueix, salven aquesta distància entre el lector i el
el lector i el llibre. Només d'escoltar llibre.
quatre mots d'aquest Són biblioteques pedagògiques, gairebé pater-
nals; ningú com el mestre i més com el propi pare és
gran publicista català i infadigable apòstol del Bon capaç de conèixer les naixents necessitats intel·lec-
tuals del deixeble o delfill.
Mot—Ivtan L'Escop—en resteu alliçonat de seguida.
Les biblioteques corrents podríem comparar-les
En cada paraula hi llegiu una idea i aquesta idea a una farmàcia on acuden els freturosos de remei i
beuen de tots els pots. Em fan por les farmàcies,
veieu que vertaderament, correspon a la veritat de com les armeries, si no les vigila una intel·ligència
ben conscient dels específics i de les armes que l'en-
les coses. Té aquell caràcter de les intel·ligències ele- volten. El llibre és una medicina eficacíssima i una
arma poderosa alhora, si hom sap fer-ne un bon ús.
vades del qual ens parla Balmes en «El Criteri»; us
El director d'aquestes biblioteques com un mes-
explica una matèria difícil i abtrusa i us farà l'efecte tre i més com un pare, pot conèixer a cada 'moment
i en les distintes etapes de la vida les necessitats es-
que camineu per un camí planer i que ell solament pirituals i morals dels seus lectors i tenir a mà el lli-
bre més adient per a satisfer-les-hi.
s'Ocupa en tpr-vos notar amb oportunitat els objec-
Aquestes biblioteques, així desenvolupades, han
tes que trobeu al pas... de deixar naturalment fam i set de lectura. Espero-
nat per aquesta fam i set, que són necessitats biològi-
Ivon L'Escop ens ha rebut amb gran cordialitat ques, el lector demanarà cada moment nous aliments
espirituals; o sigui que, a mesura que neixin les ne-
i afecte, ha estat amabilíssim amb nosaltres. cessitats intel·lectuals dels lectors, el director es veurà
fatalment obligat a ampliar el nombre d'adquisicions
L'ÈXIT DE LA BIBLIOTECA. Les biblioteques de llibres, amb la qual cosa, naturalment, creixerà la
biblioteca. Així és la creixença fisiològica, biològica
—ens diu Ivon L'Escop—solen ésser arreu una cosa en què tot s'aprofita.
passiva, una valor en potència, un armari de llibres En general les biblioteques creixen a pilons, per
juxtaposició com els minerals; es nodreixen amb un
que esperen pacientment que se'ls tregui d'encaix sens fi de llibres que no responen a cap necessitat o
afició dels lectors que les freqüenten, aquests llibres
—sense precedir a l'elecció un estudi conciençós resten inactius abandonats, són mòmies; les bibliote-
ques així composades són organismes amb molts de
dels que són més convenients—per a cercar en ells membres paralitzats.
tot un ordre de coneixements que molts cops no
s'hi troben.
L'èxit de la biblioteca depèn evidentment de
dos factors:
a) La qualitat del Director.
b) La qualitat del llibre.
Si el Director és intel·ligent i els llibres són bons
i adequats a les necessitats o aficions especials de
cada lector, aquest Director conseguirà tostemps
treure'n el màximum de rendiment en benefici de la
cultura d'aquells lectors.
Si el Director fos apagat d'intel·ligència, d'expe-
riència o d'audàcia, fins podríem dir; si no tingués a
mà llibres adequats a cada moment per a les finalitats
que es puguin presentar, no podria treure pas els
fruits que es poden esperar de les biblioteques.
EFICÀCIA DE LA BIBLIOTECA. Al'home en
general se li escau que no troba el llibre que necessi-
ta perquè no es topa amb una intel·ligència o una mà
amorosa que li posi a les mans.
