Page 2 -
P. 2
2— AIRES LLORETENCS
Tot passantf».
UNA ANÈCDOTA D'OPORTUNITAT
U na vegada una comissió composta de profes- —Senyors,—els respongué don Enric—el remet és
sors de claustres de tes universitats de Paris, molt senzill i fàcil. Procureu ensenyar vosaltres millor (\ue
va presentar-se davant del rei don Enric els Religiosos, i ja veureu com tindreu aviat més alumnes
IV, cjueixant-se de la competència que els feien els Religio- íjfue ells.
sos, els col·legis dels Quals es veien plens d'alumnes, mentre •*
cjue a les seves universitats bi assistien molt pocs estudiantsr Ben respost. Així és legítima i noble una competència.
i cjue de consegüent s'havia de prendre alguna mesura per tal JOAN DE LA FONT
d'evitar-bo.
L'AFER DE LES AIGÜES
PARLEM-NE UNA MICA
Es tant el que es parla de la portada d'aigües ment n'hi ha tres; essent la més important d'elles,
que fins i tot me'n han fet oenir ganes a mi de la compresa entre les diferents oertents que llencen
parlar-ne Més que tot m'indueix a fer ho la ma- l'aigua cap a la riera de Monlbveoat, actualment
nera com fa suposar pensa l'Ajuntament abastir- dita de les Alegries.
ne el poble anant a buscar-les a un lloc que, per
poc que hom es fixi en la configuració i estructura, Es de tenir, però, en compte que el thalwegs
del terreny, ha de comprendre que no s'hi poden no coincideix en molts llocs amb l'actual llit de la
infiltrar i, retenir les aigües de pluja en quantitat riera, car es sabut que aquest, per diferentes cau-
suficient per a l'alimentació d'un manantial de la ses que omiteixo exposar per no allargar massa
importància del que es requereix per a aital afer. aquest escrit, s'ha separat del lloc que ocupaoa et
primitiu quan es produïren els movimentsorogè-
Naturalment que jo no sóc pas saurí—aquest nics que determinaren l'actual orografia del. nostre
do extraordinari que fora un gran do si no estès terme.
exposat a sofrir tantes equivocacions—nitampoc
sé en quin consum aiari d'aigua per casa haurà Un cas d'aquests desplaçaments de llit, el te-
basat l'Ajuntament el, càlcul de la que es necessita, nim enfront dels saions dits de can Font el qual
essent però de suposar que no serà pas ni en vint en aquells primitius temps art ibaoa fins ai peu
i cinc ni en trenta plomes en que es proposa resol- del turó de la part Est dels esmentats saions.
dre el problema. Encara que en això de calcular
en coses per l'estil, hem de convenir que el nostre La gran abundància d'aigua que hi ha en el
Ajuntament hi ha estat molt poc afortunat. pou dels saions en qüestió és deguda, com se pot
observar en l'adjunt croquis, a trobar-se situat en
Suposant, doncs, un consum de 300 litres per el vertader thalwegs o sia en el punt de conver-
casa—quantitat insuficient per a una casa on hi ha- fència de les dues oertents i hacerse aquell apro-
gi wàter, safareig i cambra de bany, factor aquest gundit fins a trobar el nivell de la capa acuïfera,
molt important per a atreure estiuejants-r-i que des del qual punt no fou possible aprofundir-lo
són 500 les cases que no tenen aigua, trobarem que més per la gran quantitat d'aigua que hi o fluïa.
són 150.000 litres els que es necessiten per a
l'abasteixement del poble. Volum equioalent a un P. M. SOLIGUER i, PUJOL
manantial d'un rendiment de l'73 litres d'aigua
per segon de temps. «AIRcS LLORETENCS» es ven al quiosc
d'En Josep Fàbregas, als baixos de la nostra
Un manantial de tanta importància, única-
ment cap esperançar anar a trobar lo en el thal- Redacció.
wegs ó sia en el fons de les depressions, que és on,
atretes per la gravetat, van a parar les aigües
d'infiltració, i és on es fornien els grans dipòsits
de les subàlceas ò subterrànies.
Depressions de prou grandària i extensió per
el cas de què tractem, en el nostre terme única·
