Page 7 -
P. 7

La Ci~ncia de la Vida.-Déu es Perfectíssim

54. l aq uesta plenitut de ferfeccions que la fe ens predica en Déu, no

ha de considerar-se com la suma o conjunt de toles les perfeccions de les

criatures. Una gota de rosada, diu un celebre C' n teq uista, no és res en.com-

paració del mar: més élmb tol, un nombre inralculable de goles de rosada
pot omplir els seu~ iÍnmensos abismes, i el mar seria unn sumé1 o conjunf
d'aques t e~ goles. -No aixó en Déu: encara que ambla irnaginació formessirn

un conjunt de totes les perfeccions deis sers inanimats, deis sers vivents,

deis homes i deis angels que han existif , que existeixen i que pode n existir,

i fent abstracc ió de lotes les imper feccions que tin guessin , ,encara no'ns

'formariem una idea exaota de les per feccio ns de Déu, perque Déu és inílni-

tament més perfet, que aquest conjunt de perfeccions que'ns hauriem

i magi nar. •

El profeta lsa'ias vegé al Senyor que eslava assen tat damunt un trono

elevadíssi m, i les vores de les seves vesnd ures omplien el temple. Sobre el

trono hi havien Seraílns de sis ales cada un ; amb dugues ales cobrien la
seva cara, amh a1ltres dues cobri ~n els seus p e u~ , 1 amb les allres volaven;

i cantaven aJternati va ment i deien: San t, Sant, Sant es el Senyor Déu deb

exercits , plena esta iota la !erra de l a seva g loriq. ¡Herm osa vi:;!ó! El Sen-

yor esta senlal en trono elevad íssim, perque és infinitamenl superior a lotes

les coses cría Ies; les vares de les seves vestidures, que omplien el temple,

representen la majestat i g loria ·de les sevas perfeccions que respl9ndeix en

el cel i en la terra; els Serafins cobrien la seva cara amb les ales per-
que's confonien o enlluerm¡ ven ami~ la vivesa d'aq uella respl.:mdor, i l' him -

ne deis sera ílcs cants expressa clara ment la absoluta i infinita perfecció de

la Di vinita1.             (Seguira)

                   J •p .

                            Creuada urgentíssima .

                                                  VIII

                                                                     )

                       Lo que en diu la recta raó

                                                                                                (Co11tinu~1ció)

      No hi ha cap moliu que justifiqui vestir de manera tan escandalosa com
Vesteixen a\'ui algunes senyores i noies, aixo és, amb aquests 'eslils curts,
estrets, escota ts, transparens i gaire bé sense manegucs. Els pretextos o
excuses que molles donen, no te en cap valor.

      Diuen m')ltes: No és culpa nostra que alg uns s'escandalitzin de nostres
Vestits i pensin mal. Nosallres no tenim cap intenci6 d'aixü, ni tc1nt sois hi
(lfinem a que hi hagi qui s'esconda litzi.

      Respos/a: ;.Molles senyores i senyore~s podran dir en el tribunal de
lJéu que no hi atin aven .... 4ue no tenien cap mala intenció.'? 1 encara que
•10 tinguessin aquesta rndla intenció, no deuen donar escandol; per a que
~~i hagi escando! no's nece.ssita la intenció d'escanctalitzar, basta que hi hagi
1ocasió o moti u d-.? fer pensar mal, de desmoralitzar, erz. Si un tira trets de
tevolver a tort i a dret, entre una munió de gen! ¿poJril excusar-se dienl
C!ue no tenía intenció de fer mal a ningú? No podra allegar aquesta excusa
lli als tribunals de la terra ni al tribunal de Déu.

       (P. Ferrer, :S. J. opúscol la moda).
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12