Page 3 -

(

Creuada urgentíssima

VIII
Lo que diuen els Prelats

. (Co11/i1111ació)

El Sr. Bisbe d' Almeria que en circular de 17 de jun}' del arw 1918

proleslaba de I' escanda losa manera de vestir les senyores. i condemnaha

r ús de vestits cnrls, ílns en les nenes pe1ite.s, prohibint a les que així ves-

lissi n enl rar a la iglesia i rebre els Sagramenls; en altra circular de 24 de

septernbre LÍltim insisteix en lo matei x i diu aquestes graví:-;simes paraul es

que deurien averg·onyir a moltes senyores: «Si 's judica per lo que's veu, i

per la desenvoltura i refinament amb que les dones porten descubertes ses

caros, avui se fu molt dificil distingir a la qu'és honesta de la perduda i des-

ve rgonyida pros1 ituta .

I aqueste denigran! i espa ntosa transro1 mació experimentada en la

llar espanyola i católica no sois és tolerada sinó est imulada i afavorida per
el silenci cobard, perla culp ll bl~ conpescendencia i per la, tonla i envili-

dora conformilat que a la locura femenina Jonen els marits i els pares.»

. De manera semblant parlen i prediquen els altres Srs. Bisbes.
(Seguir11)

La Ciencia de la Vida.-Oéu es Perfectíssim

5:~. Veusaqui una de les principals idees que 'I Catecisme ens dóna
de Déu Nostre Senyor «Déu es un Ser Perfectíssim • diu, i ah tan senz.ill es
paraules expressa E-Is atributs i grandeses de que llargament lracten els
reo lees.

Déu lé la plenitul de perfeccions perqué té la plenitut de ser. Els sers
que Déu ha erial, lots són perf~ts en el seu génere, mes no lenen to:es les
perfeccións,. sinó tant sois alg~mes, les que corresponen al ser que renen ;

més Déu les té !oles, com ense nya el Concili Valica: Conlessem que Déu

es infiníl en toles l es perfeccíóns. Els sers no renen ses perfeccións en
gra us iguals; una hermosura renen les flors del camp, alrre les flors del
jardí; di verses mel(Jdies ca nten les diverses clases d"ocells; diferent grau
de sensibililal se no)a en el regne deis anima Is; diferenls graus d'inteligencia
i virlul, fins en l'ordre natural lenen, els homes i'ls angels; no hi ha en el
món un ser crea r que língui una sola perfec~ió en g·rau summo; en canvi
I>éu té lores les perfeccións en g rau summo de tal modo que no poi conce·
bir-se major grau en uquella perfecció. Nbtin-se les· parilules qu'hem citat

del Concili Va ricá. «Déu es inílnit en toles les perfeccíór1s»; aixo és: en les

perfeccións de D éu no hi han límits . Les coses criades, e n car~ que perfectes
lenen sempre alg una imperfecció; no·s lroha en el món ni un ser que no lin -
gui imperfeccións; en canvi en Déu no hi ha ombra ni fig ura 'de la més lleu-
gera inwerfecció és, com díu la Sagrada Escriptura, mirall que no ha !)ogul
lacar ni entelar el mes peli1 defecte de cap mena.

.;..._------····--·-··-
lncendis d' amor.•..

Sanl a f~osa de Lima, després de combregar, llencava tals raigs llumi-
nosos de lu cara, que en lluernaven l a v ista, i tal ca lentar li eixia de la boca,
que qui li acostes la mil en senil a la cremor ....

¡Oh quines flam11rades d'amor divf encén JeslÍs en aquellct1 animes que
clevotament el rehen en la santa Eucaristía! .