Page 2 -
P. 2
La parada de Sesmond
El Grup d’Amics de l’Arxiu es va anar consolidant i va anar Captura de pantalla amb la presentació d’un dels vídeos “Mirades d’ahir”.
augmentant el nombre de participants (que actualment
està format per una vintena de membres). Llavors, com d’altres professionals que ens ajudessin en les tècniques
a conseqüència de la major cohesió i confiança entre els d’edició de vídeos, en l’elaboració de guions periodístics, en
integrants del grup, es va plantejar la possibilitat d’enregistrar la gravació d’una veu en off... I a partir d’aquí, calia treballar
el record d’algunes de les vivències que acostumaven a explicar diferents aspectes: analitzar i seleccionar els talls de veu més
en les seves trobades setmanals. La proposta inicial consistia a interessants; elaborar un guió on s’estructurés l’ordre i el temps
fer un recull de gravacions que formarien part de la “Memòria de durada dels documents i dels talls de veu; crear una marca
oral del municipi”; però després d’un seguit de reflexions, es per a la identificació global dels vídeos (amb la utilització
va suggerir un projecte una mica més ambiciós que, a banda d’una caràtula i una música ben característica) i establir, per tot
de conservar la gravació matriu, proposava l’edició d’un segon plegat, una llargària d’entre 5 i 10 minuts per a cadascun dels
document on s’incorporaria imatge i so per tal de fer-lo més vídeos editats.
atractiu i aconseguir una major difusió a través de la xarxa. A
partir d’aquest plantejament, el projecte el vàrem estructurar en Finalment, un cop revisat i editat el document audiovisual, calia
diferents fases de treball. planificar-ne la difusió a través de la xarxa. Actualment, internet
Primerament calia fer una tria de les diverses temàtiques ofereix diverses plataformes per a pujar, descarregar i compartir
suggerides pels membres del grup. A partir de les seves vídeos en format digital: Vímeo, Youtube, Dailymotion...,
propostes, des de l’Arxiu s’analitzava la informació i es i després de valorar els requisits i les possibilitats que oferia
contrastava amb diferents documents de l’època (ja fossin del cadascuna, vam optar per la més estesa i coneguda: Youtube.
mateix Arxiu o d’altres fonts d’informació). A continuació, un A partir de l’enllaç que ens proporcionava aquesta plataforma
cop escollida la temàtica, s’elaborava un guió per a l’entrevista vam iniciar la difusió dels documents audiovisuals a través
amb la finalitat d’emmarcar la vida de la persona entrevistada de dues eines de comunicació diferents. Primerament vàrem
i de contextualitzar el fet històric que ens pretenia explicar. fer la difusió a la pròpia pàgina web del SAMLM, que ens
També, en aquesta mateixa fase s’escollien algunes imatges proporcionà una divulgació més receptiva i estàtica, en què els
i documents vinculats al fet històric per tal que servissin usuaris poden trobar informació complementària relacionada
d’estímul per a la memòria i els records de les persones que amb les diferents entrevistes. En segon lloc, també se’n va fer
havien de ser entrevistades. difusió a les xarxes socials més conegudes: Facebook i Twitter;
La segona fase estava centrada en la pròpia entrevista i en així es va aconseguir un tipus de divulgació molt més activa,
la projecció de les imatges i documents que havien estat que ens va permetre una major difusió de la memòria oral i
seleccionats. Així, actualment disposem d’una trentena de dels documents audiovisuals que hi estaven vinculats.
gravacions (cadascuna d’una durada aproximada de trenta
minuts), que formen part de la “Memòria oral del municipi”. El resultat d’aquest projecte ha estat l’edició de nou documents
Sens dubte, es tracta d’una documentació d’interès històric, audiovisuals que, des del mes de juny de 2014, formen part del
antropològic i social que es conservarà com a testimoni projecte “Mirades d’ahir”, en què es combina la difusió de la
per a les generacions futures; però cal ser conscients que memòria oral i del patrimoni audiovisual. Tots aquests vídeos,
aquests enregistraments –amb interrupcions, repeticions, que recullen històries viscudes i records personals explicats
sorolls externs...– no reuneixen les condicions mínimes per per diferents membres del Grup d’Amics de l’Arxiu, han rebut
a fer-ne una difusió àmplia i atractiva. És per això que vam unes 3.500 visites, la qual cosa valorem molt positivament i
plantejar-nos l’edició d’un segon document on es pogués ens anima a seguir treballant en aquest projecte. Si els voleu
incorporar un fil narratiu, imatges de l’època, textos, cròniques consultar, els trobareu a la següent adreça:
periodístiques i, òbviament, els principals talls de veu de les
persones entrevistades. En qualsevol cas, però, s’establia una http://www.lloret.org/catala/Arxiu/3A1845B36383413084
criteri fonamental: sempre calia respectar el missatge bàsic i les C9F78BB0CC3562.asp
informacions principals donades pels entrevistats.
Per tal d’afrontar la tercera fase ens vàrem plantejar tot Confiem que tot aquest projecte ajudi a posar en valor la
un seguit de tasques amb l’objectiu d’aconseguir que els memòria oral i el patrimoni audiovisual del municipi; perquè
documents audiovisuals editats tinguessin una certa coherència en una societat com l’actual, dominada per les tecnologies
i homogeneïtat. En primer lloc, calia buscar la implicació de la comunicació i la informació, no es podria entendre que
deixéssim perdre aquesta gran riquesa cultural.
Sessió de treball amb el Grup d’Amics de l’Arxiu.
Procedència: SAMLM
2 Març 2015