Page 8 -

CA RT AS
PROCUREM ÉSSER MES ECUANIMS
Sr. Director:
En el passat número varen aparèixer
unas ratlles, sense ànim de molestar a
ningú, cenyint-nos sols a exposar posi-
cions humanes i fer veure que estava en
?'oblit el portar a cap alguna que altra
obra ue primerissima importància. Aquest
article ha donat lloc a que determinat
sector nostre hagi alçat la veu per pro-
testar de l'aparició de les esmentades
ratlles.
Comprenc, sense que això vulgui dir que
o trobi just. que acostumats al silenci que
durant molts anys, per necessitats han
estat subjectes les nostres publicacions,
avui a certs dirigents els molesta i sap greu
que s'hagi obert la ma a la crítica. Soc
dels que crec que no hi ha res més positiu
per els pobles, que la crítica o oposició, si
aquestes són fetes amb amor, esperit cons-
tructiu i sentit de responsabilitat.
Una revista no pot supeditar-se a publi-
car fets que fà ja temps van succeir, o
"contar comptes i rondalles de la vora
del foc". El seu fi ha d'ésser més elevat,
les seves pàgines han d'estar impregnades
d'una sàvia que permeti informar i orien-
tar als seus lectors.
Recentment el San Pare, ens ha dit:
No val a dir que som catòlics, hem d'ésser
militans procurant intervenir en les coses
de l'Església, Per aquest mateix motiu, els
ciutadans tampoc iraden ésser indiferents
i deixar de preocupar-se per els problemes
dels seus pobles. Han d'intervenir-hi din-
tre els angles que les seves possibilitats els
ho permetin, a fi d'estimular amb orienta-
cions e idees als seus gobernants en llur
escomé:i, assetjant al mateix temps de
despertar la conciència ciutadana, a fi de
superar aquesta indiferència, que avui
sent la nostra joventut per tot allò que
exigeix una mica de sacrifici, meditació o
estudi.
Moltes vegades hem sentit dir, que el
nostre poble es ingobernable. no està pre-
parat, se l'ha de gobernar ben fermat i
amb la por del cop d'estaca, tots aquets
conceptes promoguts per aquesta manca
d'educació política. No sabem acceptar
opinions ni controvèrsies que ajudin a uns
i altres a saber trobar la llum als proble-
mes, sense insults, guardant les formes,
saben respectar-se mútuament, encara que
creguem que els nostres punts de vista
siguin els bons. El dia que arrivem a su-
perar aquets prejudicis, haurem arrivat a
la majoria d'edat i ens haurem fet merei-
xedors de tota la confiança que tot pais
civilitzat es mereix.
JOAN PRADO toritat conscient a una conveniència eco-
NUESTRO ONCE FUE EL
UNICO RESPONSABLE
Sr. Director de Tramuntana:
En el pasado número de enero apare-
cieron en la Revista de su digna dirección
dos cartas haciendo referència a la API-
CION LL.ORETENSE con respecto al par-
tido jugado contra el Blanes. Quisiera con
esta dejar impresa mi opinión, al igual
que lo hicieron los Sres. Fedro y J. Mas,
en su Revista però disintiendo totalmente
del concepto que dichos Sres. tienen de.
cito sus palabras textuales, SENORA AFI-
CION, y mas aún en lo que hace referèn-
cia al mencionado partido contra el Bla-
nes. Yo lo vi asi: 1.° Partido muy nivelado
en cuanto a juego se refiaré. 2." Física-
mente se Uevó la mejor parte el Blanes.
3.° Al conseguir el Lloret su primer gol
notamos un rephegue para mantener esta
8—
TRAMUNTANADAS DE LOS LECTORES
ventaja, si este repliegue fue obra de lo Sobre aquestes bases prèvies, pensem,
antes dicho respecto a la forma física de mirem, meditem el que pot oferir Lloret
ambos conjuntes o a las indicaciones del els dies de pluja i a les hores mortes de la
sefior entrenador es cosa que desconoce- tarda, fora de les consabudes "barres" i
mos, lo que es absolutamente cierto es que de les botigues. No parlem de la nit en que
existió y que fue sin lugar a dudas el cau- es natural certa tolerància vigilada.
sante del empate final.
Els turistes amb fills donen categoria,
Respecto a la SEKORA AFICION tanto calitat, prestigi, solidesa... i sobretot con-
en lo que se refiere a este partido, que no tinuïtat al turisme. I els pares busquen
cedió ningún positivo desoe luego, como sempre allò que més convé als fills. Si ho
en otros anima las jugadas de bella reali- troben tornen; i tornen acompanyats d'al-
zación y sanciona las que no corresponden tres pares i fills que no ho trobaren en
a la categoria de sus jugadores, esto es a altres llocs.
mi entender cien por cien deportivo y ya
que hemos Uegado al terreno de los tantos A Lloret ens fan falta jardins, espais
por ciento, Sr. Pedró créame no se rompa verds, parcs, una biblioteca, un petit museu
usted la cabeza. los partidos los ganan en (històric, nàutic, fotogràfic, natural amb
su ciento por ciento los JUGADORES. plantes, peixos i caça) un aquari, un parc
d'atraccions, rústiques fons, demostracions
JUAN de folklore regional, camp de golf; i fer
possible el deport nàutic. També seria in-
TURISTES AMB FILLS leressantissim repoblar de caça les nostres
incomparables montanyes y acotaries en
El destí de Lloret ja es irreversible. més gran escala.
Lloret ha fet parlar i escriure abundo-
sament a propis i a forans; a Espanya i a Penseu que cadascuna de les diversions
l'estranger; i es fito de contradiccions i esmentades seria una bona font d'íngres-
objecte d'observació atenta i interessada. sos: suficient per a sostenir-se les unes a
Però no ens hem pas d'enganyar; la seva les altres i a deixar encara un bon marge
fama l'ha de consolidar. de beneficis.
Avui per avui s'omplenen a Espanya tots
els llits. Les ciutats i pobles nouvinguts al Entre pretendre que vinguin els estran-
turisme, els omplen durant 60 o 70 dias. gers a fer cultura visitant el monuments
Lloret 80 o 90. Més no. arqueològics de les tòn-ides ciutats de les
El renom adquirit, cal afermar-lo: fer Castelles a l'estiu, com sembla que es vol
que arreli en cadascuna de les persones aconseguir, i deixar campar lliurement pels
que ens visiten per tal que li vinguin ganes camins del vici, del desordre i del desvari
de repetir l'estada i, si pot ésser, que ens als qui no saben o no volen captivar-se en
en porti d'altres. els límits de lo correcte, hi ha una justa
Es molt desmemoriat qui no recorda el mida de convivència que cal respectar i
desastre evitat en últim extrem amb les fer respectar.
cloaques, i, posteriorment, amb la portada
d'aigües. (I pensar que hi havia qui hi No és cert, senyor director?
feia obstrucció).
Més això no ho es tot. Es la base sense M. FRIGOLA
la qual tot seria impossible. Seguiran
millores i reformes. Tot a marxes forçades
perquè tot estava per fer.
Lloret va adquirint caire i fama de lloc
de vici, d'impudicía, d'immens cabaret, de
paradís dels adoradors de Bacó, de nits
sense repòs. Hi ha persona que en parla
amb cara bobalicona de satisfacció sense
veure la condemna que totes aquestes lli-
cències ens porta, als ulls d'una Europa
guardadora de les més glorioses 1 pures
tradicions.
Tota tolerància exagerada, està renyida
amb la tradició netament catòlica i aus-
tera de Catalunya i d'Espanya i danya el
nostre prestigi de serietat, hidalguia, cohe-
sió familiar i senyorio.
Hi ha qui creu que es toleren molts
abusos, en atenció als ingressos en divises
que els nostres turistes representen. Van
errats: la pervivència dels principis ètics
i morals bàsics, no la supedita mai l'au-
nòmica. El mal ens el fem a nosaltres ma-
teixos.
Hi ha també, per sort, molts industrials
amb sentit de responsabilitat, que saben
el que han de fer i ho fan.
Les cent mil persones que han vingut a
Lloret l'any passat, representen l'u per cent
dels deu milions de turistes que vingueren
a Espanya en números rodons; i d'aquestes
cent mil, bona part vingueren i vindran
amb ganes de descansar, fer salut prenent
bones racions de sol, iode i aire pur i oxi-
genat, i a esplaíar-se honestament. A la
major part els repugnen els espectacles
donats per altres connacionals que a la
terra llur viuen arraconats en barris su-
burbials, ben encasillats en la quadricula
social i vigilats.