Page 6 -
P. 6

P O E S I.A

   Matinada d'hivetn a Lloret                                                                         Víajero

    De bon matí quan és fosc,                                                             jViajero!
    quan en surt l'estel de l'alba,
    mirant cara a l'infinit,                                                              óQué extrano bagaje llevas?
    un cel roifent a trenc d'aifrua                                                       ;IIusiones dentro de maletas!
    —xerrameca a un troç lluny,
    soroll d'esclops que s'atansen                                                        ;No pesan!
    i un fort crit de "A varar..,!"
    d'es noi Llagardaix que els mana—                                                     Recorro el mundo dia y noche
    —Vara, vara! —diuen tots—.                                                            mi lenguaje es claro y sereno
    —Vara, vara, que és bonança!                                                          mis palabras son blanco y negro
    Anirem per Can Aubà;                                                                  los mas me alejan, los menos me
    altre diu: —Per Sa Gatassa.
    Cordes van tirant avall                                                                                                       [oyen,
    mentre sa barca avança;                                                               ;No entiendo!
    ara tiren es barnois,
    ses lleves, després sa xarxa,                                                         Ando y ando... soy víajero.
    i formant-ne un gros arc                                                              Arrastro tras de mi ilusiones
    cap a terra van brandant-se.                                                          amor y bonanza entre los hombres.
    Quan a terra han arribat                                                              Mi esfuerzo muere por los caminos.
    salta es patró de sa barca
    i uns quants homes vells xarucs                                                       ^Quién eres? òLa. paz?
    amb sa cingla generala
    caminen tots feixugots                                                                                                 J. ESCUDERO
    on arriben ses onades.
    Allà hi ha s'aferrador                Braços en creu damunt la pia fusta.
    i amb sa cingla ben posada            Senyor, empareu la closa i el
    s'aferren com a lleons,
    ses cordes estan mullades,                                          [sembrat.
    alguns s'espolsen les mans,           Doneu el verd exacte al nostre prat
    i "fan setze" per mocar-se            i mesureu la tramuntana justa
    i corren amunt i avall                que eixugui l'herba i no ens espolsi
    cantussejant la sardana.
    Es nus a s'aferrador                                                       [el blat.
    sa lleva arriba; Amolla; —diu altre
    i un sol rogent com el foc,                      CARLES FAGES DE CLIMENT
    travessant la nuvolada,
    desafiant fret i vent,
    cap amunt va enlairant-se.
    Sa corona es va apropant,
    molta cridòria i gatzara:
    —Apa, nois, que avui n'hi ha!

      Avui farem gran calada!
    Ja agafen ses escalons
    i s'aferren a sa xarxa
    i ara n'és quan criden més.
    Sa corona és arribada,
    omplen caixes i paners
    hi ho porten a la subhasta;
    i després de fets i dits
    i de moltes enraonades,
    sabeu el qui ho ha comprat?
    No bo sabeu?
    Ha estat Na Mercè Marxanta.

                    JOAN SANDEZ I BOADAS

6—
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11