Page 6 -
P. 6
POESIA
La setmana del bon temps Poema amable del imposible
Diumenge, dia del Sol, Tú y yo somos piedras
com et lluirà l'anelí, de un viejo cdificio.
com quan te'l vaig du. amor meu, però no se tocan.
l'anell i les arracades!
A ti te dejó cl alcalde, una vcz.
Dilluns, dia de la Lluna, en el fondo. Y aplaudieron
anirem ai port. per veure porquc fuistc la primera.
els barcos nous, per pujar
a la barca llarga amb sostre. A mi me dejó un niiío. una vez,
jugnndo arriba. Y lloraron
.Dimarts, e] dia de Mart. por algo que yo no .'Jabia.
potser plourà: ens quedarem:
mirarem estampes, cromos, Ni por Icyenda tü y y o
i en sentirem el perfum. podemos tocarnos.
Tú y yo somos arena
Dimecres, jorn de Mercuri, de una misma playa.
d'argent viu. oh! cantarem
aquelles cançons antigues. A ti te agrada la espuma.
tan tristes i tan boniques. a mi ei vientre de una barca.
Ni por Icyenda...
•Dijous, el dia de Júpitcr,
pujarem als cavallets, A ti te lanzaron príniero
anirem als cavallets, Y iliTK'-' lu casa en el fondo del agua.
aquells que pugen i baixen. Ni por leyenda tú y yo...
Divendres, dia de Venus, A mi me lanzaron mas tarde
trescarem per les muntanyes y tengo mi casa en las ondas.
i collirem ílors boscanes. que tú me dejabas...
vora la lluna d'aram.
VICENTE BURGAS GASCONS
Dissabte, jorn de Saturn.
ens escaurem a la tenda
de robes, aquella Icndà,
baixa, de la ii del món.
SEBASTIÀ SANCHEZ JUAN
- fi
