Page 10 -

L’ARTICLE
Retaule de Sant Elm del segle XVI
Després d’haver escrit uns quants llibres, majorment sobre temes del passat
mariner de la nostra població, l’experiència ens diu que en els treball de recerca
no es pot dir mai que s’han esgotat totes les fons d’informació, perquè no és
pas infreqüent que un cop publicat el llibre o l’article es trobin noves dades que,
d’haver-les sabut trobar abans, haurien proporcionat noves referències sobre el
contingut del llibre o article, que durant la seva preparació hauria estat molt
valuosa per completar el contingut de la publicació.
Alguna cosa així és el que va succeir quan vaig escriure el llibre La Confraria de
Sant Elm de Lloret de Mar. Gràcies a la bonhomia de l’amic Joan Domènech i
Moner –no trobo pas paraules per agrair-li-ho com cal– disposo d’un document
preciós, datat el mes de juny de 1551, relatiu al pintat i daurat d’un retaule de
Sant Elm, document que va trobar mentre regirava documentació notarial sobre el
nostre poble a l’Arxiu Històric de Sant Josep de Girona. Ha tingut la gentilesa de
cedir-me’l per la seva inclusió en l’historial que anem construint sobre l’evolució
de l’església parroquial de Lloret de Mar, en considerar que anys enrere jo havia
professat una conferencia que portà per títol “El nostre temple parroquial. Del gòtic
al modernisme”, dintre d’un cicle de conferències patrocinada per l’Ajuntament
de Lloret sobre el coneixement del nostre passat, així com també per la meva
modesta dedicació a l’estudi de tot allò relatiu a Sant Elm i la seva confraria
lloretenca.
Abans, però, d’entrar a analitzar el document trobat per Domènech, sembla
oportú fer una recopilació succinta, extreta en gran part del contingut del llibre
esmentat, sobre el retaule de Sant Elm que ja sabíem que havia existit en el
nostre temple parroquial. En el llibre La Confraria de Sant Elm de Lloret es donava
àmplia informació sobre un retaule o altar nou de Sant Elm l’encàrrec de la
construcció del qual es va signar el dia 6 d’agost de l’any 1741 o 1742, segons
sigui l’origen de la informació recollida. El retaule es va contractar a l’escultor de Abans d’entrar en el tema del nou document haig de confessar que quan vaig
Blanes Joan Illas per la quantitat de 280 lliures, moneda barcelonina, pagadores
en tres terminis. La primera paga es degué fer en el mateix moment de la
signatura del contracte i va ser de 106 lliures, 18 sous i 6 diners i va ser feta
per aquesta confraria per Francesc Maig, mariner. Els restants terminis van ser
satisfets l’un, el 30 de setembre de 1742, per la quantitat de 33 lliures, 1 sou i
6 diners; i, l’últim, el dia 30 de maig de 1774, per les restants 165 lliures, 13
sous i 9 diners.
Com deixàvem anotat en el llibre esmentat, els dos últims pagaments es veuen
confirmats per dues àpoques amb les quals l’escultor Joan Illas confessa que ha
rebut les quantitats esmentades.
També es transcrivien els dos documents següents:
Die 22 d’agost de 1745. Tot lo que ha cobrat Esteve Botet i Francisco Ribera en
lo districte de tot un any per lo retaule de Sant Elm, importa 62 lliures, 2 sous i 5
diners, de les quals se ha pagat la suma de 61 lliures, 16 sous i 3 diners que era
lo que havien bestret Esteve Botet i Joseph Gros per acabar de pagar lo escultor;
y així totas las sobreditas partidas las han entregat los sobredits Botet i Ribera y
ara sols queda 6 sous y 2 diners. Y per ésser així ho firmo en Lloret lo dit die Dr.
Amado Soler i Lleonard, Presb. Y Rector de Lloret. O sia que els lloretencs Esteve
Botet i Joseph Gros, segurament dos dels membres de la Confraria, van haver
de bestreure durant més d’un any una quantitat per acabar de pagar l’escultor
Joan Illas.
10
Però la recapta que es va començar, per pagar l’avançament de diners que havien
bestret Botet i Riera, es va continuar fins al dia 21 de setembre de 1746, data
del document següent:
Die 21 de setembre de 1746 tot lo que han cobrar Esteve Botet y Francisco
Ribera des de 22 de Agost de l’any passat de 1745 fins lo die importa 71 lliures,
12 sous i 2 diners y de dita quantitat se ha pagat a Gabriel Vidiella, daurador, la
suma de 67 lliures barcelonines que junt amb les 8 lliures que tenia rebut fa la
suma de 75 lliures, que era lo que estava consert lo daurar lo retaule de Sant Elm,
y les restants 4 lliures, 12 sous i dos diners se han entregat al Rt. Joseph Massó
Presb. y vicari (?) per refer-li porció de lo que ell <h>abia bestret que era de 6
lliures, 14 sous y 3 diners y lo que ha faltat ha pagat la confraria: Y per ésser
així firman la present deffinició y demés sobredit. Dr. Amado Soler y Lleonard,
Presb y Rector.
Com també comentàvem en El Llibre de la Confraria de Sant Elm, en certa
ocasió que em trobava al Museu Marítim de Barcelona per assumptes aliens a la
Confraria de Sant Elm, caigué a les nostres mans una relació dels objectes que van
ser retirats de l’ermita de Santa Cristina els primers temps de la revolta de 1936,
i heus ací que apareix un altar dedicat a Sant Elm, del qual el Museu ens ofereix
una còpia fotogràfica que consta en els seus arxius. Malgrat la cerca feta no es va
trobar cap resta de l’altar entre els materials conservats al museu que s’avingués
amb els detalls de la fotografia.
De com va aparèixer el possible altar de Sant Elm en la relació d’objectes sostrets
de l’ermita s’explica que havent estat el Sr. Just Marlès, en diferents moments,
obrer major de l’Obreria de Santa Cristina i el mateix càrrec de la Confraria de
Sant Elm, en temps del rector Josep Ferrés i amb el seu consentiment, es degué
autoritzar que les restes del retaule de Sant Elm que hi havia al nostre temple
parroquial abans de la restauració dels anys 1914 al 1928, es traslladés per la
seva custòdia a l’ermita de Santa Cristina.
escriure aquesta part del Llibre de la Confraria de Sant Elm, tot hi haver-li posat
per títol “El retaule o altar nou de Sant Elm”, no vaig posar pas prou atenció en
el que havia escrit per pensar que, tal com deia l’encapçalament, podia haver
existit un primer retaule força més antic que aquell que s’ha descrit, sobretot si
teníem en compte que des de 1522, any en què es va acabar el nostre temple
parroquial, havien transcorregut més de 200 anys fins que es tenen notícies del
retaule nou del segle XVIII.
La transcripció del document esmentat és com segueix:
Die dominica prima mensis junij anno a nativitate domini m d l i in villa de Loreto.
Conquordia, pactes i avinensias fets, vists i fermats per los honorables patrons
de navilis y londros y qualsevol altre manera de vexells de la vila y parrochia de
Loret y tots los mariners de dita vila y loc que per fer pintar y daurar lo retaula
del goriós sent Ell <Elm> fet i edificat en la iglésia de sent Romans de Loret y per
fer qualsevoll altres obres qui a nosaltres seran ben vist fehedores en dit retaula
y quapella de dit benaventurat sant Ell <Elm>; y per fer dita obra oh obras, nos
imposam en donar y pactar de tots los nòlits que ab dits vexels faram, un diner
per quascuna liura de moneda y asó per asentar dita obra, ab pacta i quondició
que entre nosaltres aga de instituir dos omens qui tinguan qaurechs de apleguar
la dita moneda si trobarà <la dita moneda que s’hi trobarà), so és, la un tinga
un libra que assenta tota la moneda si trobarà <tota la moneda que s’hi trobarà>