Page 7 -

L'HOSPITAL ESTA MALALT

y.oldria, primer que tot, demanar-vos perdó per utilitzar aquesta vegada la primera persona del singular
No es pas cap mena d'immodèstia per part meva sinó ben al contrari: en manifestar unes opinions amb
un molt particular punt de vista, opinions que per altra banda ningú no m'ha demanat; en no poguer •
ni volguer- adjudicar-me representació de cap mena, crec que serà més correcte utilitzar el "jo" qu'em
resposabilitza, en lloc del " nosaltres " un punt més anònim. Vaig, doncs, al tema.
Gràcies a Déu, l'antic concepte del mofhospital" que es tenia en aquest poble—i a d'altres—se va, no
sense dificultats, perdent.
H|h Avui s'entén que ja ha deixat d'ésser el lloc on anaven a passar els seus darrers dies els vellets sols i de-

semparats, on anaven a rebre una asistència mèdica gratuïta els pobres de solemnitat. On se recollien els
qui no tenien on recollir-se.
H^ Cada vegada més se pretén que un hospital sigui el lloc on Tasistència mèdica sigui completa i racional.
Un Hoc on hi hagi un grup de persones treballant en equip, benefíciant-se ells i el proïsme d'unes instal-
lacions més o menys completes, però en impecable funcionament, on el malat tan pugui anar a fer-se
visitar, com a un ambulatori o a casa el mateix metge, com pugui ésser internat pes dies que faci falta
fíns que el seu problema quedi resolt. On funcioni un servei d'urgències amb totes les característiques
que el dit servei comporta.
H^ Potser que les influències del televisiu " Centro Medico " hagin sigut decisives perquè així s'entengui.
No es que pretengui un hospital tan a l'americana—tan pobrets, nosaltres—però sí crec que tots els trets
apunten en aquest sentit.
H^ D'altra banda també crec que l'hospital no ha—no pot—continuar essent gratuit. El context econòmico-
social on ens movem, ha canviat, molt sortosament, en els darrers anys. Excepcions a la regla general
del pagar, ha d'haver-ni tantes com calguin, però excepcions a la fi.
H^ L'hospital de Lloret té mala premsa. Es trist que sigui així, però es més trist encara que els seus detrac
tors tinguin, sinó tota, al menys una bona part de la raó.
H^La gent diu que l'hospital de Lloret és un lloc car, en relacionar el que han satisfet pels serveis rebuts
aquí, amb el que han pagat pels mateixos serveis en altres llocs. He sentit, per desgràcia massa sovint,
queixes de lloretencs en el sentit que el personal facultatiu del centre no els ha atès, no ja amb amabili-
tat, sinó sense la mínima correcció que d'ells hauria d'esperar-se. També fa poc temps que uns joves, en
aquestes mateixes pàgines, denunciaven el lamentable estat en què es troben certs serveis de l'hospital,
sense que, fins ara, cap responsable s'hagi dignat, no ja a rebatre els arguments de l'acusació,—cosa di-
fícil per la seva mateixa evidència—sinó ni tant sols intentar justificar-se.
Hf- L'ésser metge no és cap patent per tractar la gent a " coces ". Més aviat al contrari, penso jo, ha de co-
mençar per tractar amb afecte els malalts que a ell acudeixen. Amb més raó si la visita es dispensa no a
la seva consulta privada, sinó en un lloc públic, tinguent el metge en aquells moments la representació
del centre on treballa. Si no ho entengués així, miUor fóra que plegués.
Hi|h Per desgràcia, la voluntat de fer un centre mèdic modern s'ha quedat a mitges. S'ha reflexat només en
la seva aparença externa oblidant que moltes—les més—de les vegadas el que compta no és el continet,
sinó el contingut. Ha sigut una prova palesa més de les " bones obres" municipals, darrerament prodi-
gades.
H^ Naturalment que no tothom pensarà com jo, és bó i necessari que així sigui. Hi ha qui per damunt de
tot vol apUcar un principi, casualment molt apreciat de la nostra primera autoritat municipal: el prin-
cipi de la " rentabilitat ". Efectivament, l'hospital de Lloret ha sigut darrerament fins i tot" rentable"
Però penso que si amb l'excusa de la rentabilitat es pretén justiflcar-ho tot, s'acabarà justificant inclús
el " Toco Mocho " que indubtablement, de rentable, ho és.
H^ A la colla de joves de Lloret que denunciaren primer que ningú el problema que m'ocupa, i que conti-
nuen vatUant pel què aquesta situació es resoldisi, voldria encoratjar des d'aqui a seguir endavant en la
línia que porten, posant en consciència a qui ho hagi de menester i trucant a les portes que faci falta.
Que se celebrí aviat la " taula rodona " sobre l'hospital que tenen progectada. Segur que la seva actua-
ció trobarà ressò i l'ajuda necessària de tots els lloretencs que es compleuen de ser-ho.

JOSEP MAS LUBRE

LLORET GACETA 7 —