Page 8 -
P. 8
Tm 2003
gene,
Pere Figareda i Cairol, Arquitecte i Urbanista
El fet urbanitzador
La neoruralització de la nostra Urba-nislic) el que delermini si la
societa! es plasma en el naixe- conservació de la urbanitzaci6 vagi
ment del fet urbanitzador. La
a cimec de I'Ajuntament, deis
necessitat de descans I la manca
futurs propietaris de parcel·les o
d'oxigenació de les grans ciutats, del promotor, fins a la seva recep-
ció per part de l'Administracló
juntarnenl amb I'incipient benestar Municipal. La jurisprudéncia, entre
altres Senténcia del Tribunal
economic de nombroses families, Suprem de 17 de maig de 1994
(Rel. Arz. 3901) assenyala que amb
esdevé el contrapunt que propicia la seva creació: permiten la partici-
pación de los interesados en la
el fraccionament indiscriminat del gestión urbanística.
territori amb I'aparició de gran nom- L:art. 25.3 del Reglament de
Gestió Urbanística estableix literal-
bre d'urbanitzacions al lIarg i ample rnent I'obligatorietat de constituir
una Enlitat Urbanística Col· labora-
de la nostra geografia. dora de Conservació quan el deure
de conservació de les obres d'urba-
Aquest frac.cionament excessiu nització recaigui en els propietaris
compresos en un polígon o unitat
del territori no está exempt d'incer- d'actuació en virtut de les determi-
nacions del planejament o bases
teses, donat que en nombroses del pro-grama d'acluació urbanisti-
ca o resulti expressament de dispo-
ocasions les arques municipals no si-cions legals.
poden absorbir els déficits de ser- Pel que fa a les IIrnitacions en
i'actuació de les Entitats, s'ha d'a-
veis i manteniment sorgits amb nalitzar la seva qualitat de persona
juridica de carácter administratiu
aquests nous assentaments, d'aci propietaris quan es tracti d'obtenir associatiu universltas personarum
mi/lores d'interés general. que comporta la seva adequació en
que es fa necessária la creació
Per ia seva part, I'anteriorment corporacions sectorials de base
d'ens col·laboradors de esmentada L1ei 7/1985. de 2 d'a-
bril, reguladora de las bases del privada, aixo si, amb un carácter
l'Administra-ció, a mode d'associa- Régim locar, en el seu ar!. 25.2, eminentment territorial, que és per
estableix entre les competén-cies on s'estén I'ámbit d'aplicació deis
cions de propietaris, que permetin del Municipi, apartat d) fins que legal i estatutariament té
Ordenación, gestión, ejecución y encomanats, essent relement sub·
a aquesta un major control del seu disciplina urbanistica; promoción y jectiu de rEntitat, la comunital que
gestión de viviendas; parques y jar- viu i conviu en el seu ámbit d'ac-
terme, ensems que la descarreguin dines, pavimentación de vías públi- luació.
del cost economic que representa cas y conservación de caminos y De les anteriors manilestacions
es constata la linalitat de l'Entitat
el sostén d'aquestes actuacions vías rurales, sigue en su apartado de Conservació com ens encaminat
1) Suministro de agua y alumbrado a la conservacló I manteniment de
urbanístiques dins del seu territorio pÚblico; servicios de limpieza via- les obres d'urbanització, dota-cions
ria, de reco-gida y tratamiento de i instal·lacions deis serveis públics,
El mateix Codi Civil en el seu arti- residuos, alcantarillado y trata- assenyalant la jurisprudéncia (S.
miento de aguas residuales. TS. 14.04.1992 - Ref. Arz. 3429):
cle 389 estableix I'obligatorietat del (... ) las Entidades de Conservación
L:exercici d'aquestes atribuclons
manteniment deis immobles per urbanístiques, en un principi implican la previa realización de la
corresponen a la Administració
part deis seus titulars, sota I'adver- Municipal, Ajuntament, malgrat tot urbanización y su objeto es preci-
la legislació urbanística ha desen- samente la conservación y mante-
timent de ser realitzat per par! de volupat la possibi-litat del seu exer- nimiento de una urbanización ya
cíci mitjancant entitats col· labora-
l'Administració quan el seu titular dores, que en el cas que tractem es
corresponen amb les anomenades
incompleixi el deure de mantenl- Enlilats de Conservació, ens dotats
de personalitat jurídica propia sot-
ment de les degudes condicions de mesos a les determinacions finals
que estable Ixi l'Admi-nislració
seguretat, quin reflex en la normali- actuant. En tot cas haurá de ser el
planejament general o parcial (ar!.
va urbanística actual, es troba en 46 del Reglament de Planejament
I'ar!. 189 de la L1ei 2/2002, de 14 de
mare, d'Urbanisme que estableix:
1. Els propietaris de tota classe
de terrenys, construccions i
instal·lacions han de complir els
deures d'ús, conservació i rehabili-
tació establerls per aquesta L/ei,
per la legisla ció aplicable en maté-
ria de régim de s61 i per la leglsla-
ció sectorial (.. .).
2. Els propietaris o I'administració
han de sufragar el casi derivar deis
deures a qué es refereix /'apartat 1,
d'acord amb la legisla ció aplícable
en cada cas I teninl en compte /'es-
cre/x sobre ellimit deis deures deis
