Page 4 -

Tm 2003

Tema del mes

Urbanltzació Mas Romeu M.A.Comas

Les urbanitzacions reclamen serveis públics

A I'area de la Costa Brava sud hi ha més de cinquanta urbanitzacions. Algunes tenen

demandes davant deis tribunals per rebre més serveis per part deis Ajuntaments
e neis ldtims auys les lirballílza-
gUlo gcs-tionades a través d'una clltitat nirzacions d'avui en dia van néL'ter,

a-cions han crescut com bolets a 1" de conservació. Fonts municipals han dificulta molt sovint les tasques pel'

rea de la CQSl3 Brava sud. També explical a La Costa que actualment hi adeql1ar tots aql1ests scrveis. Aqucst és

s'han Incremental els litlgis amb cls ha divuit urbanitzaciQns que lenen cre- un problelml que es pateix arrcu de la

Ajuntamcnt5. qUl' recaplen els impos- ada tina enlitat de conser"ació, menLrc Costa Brava i que Llore!. per descomp.

tas·, perb SOl') aval'::. en dOI1Hr serveis. que la resla eslan pendenls de crcació. tal, no sc'n queda <11 marge.

Algunos. Coo> la Roca Grossa, hUI1 Ai!,!ua i IIUIl1 són els principals pro- Els ve'IIlS de ks urbnnitzéh;ious salen

interposal davant deis trihumIls lIna bk-l11e~ que Icne:n les urbanit7acions i reclamar uns serveis simi lars als vci'ns

demanda per a paSS3t a "el' consiúera- lumb les dues coses que en els darrL'rs que viuen en cls uuclis UrbaJ1S i. sovin!,

des com a l1ucJi ur!1B. A Blane.s. es cal- anys s'ba intenrat posar al día. Molrcs donar 101s aquests servcis. no és possi-

cula que les urballirzacions donen una d'dles. hall explic<lT des del consistori, ble. Tol i aixo. aLlorel de Mar

rccaplació del l5 % deis impo~tos. cstan reles des de fa més de vint () tren- l' Ajul1tarnent destina cada any una Iinia

entre ta al1Ys L pcr lanl, aquesls serveiR s'han de subvcnciül1s a les urbanit'LllCiol1s.

Sanl Vrancesc. Santa Cristina, CorollH l1agut de pOsar al día en els darrers Unes subvencions que sempre s'han de
de Sama Cristina. I3lalle~ VistaMar. any~. La reina de l' Ajul1talTItnr. sl.:'gons destinar 3 projcClCs d'inversiol1s dios

Résidcncial Blano" Mas Guelo. Ma, han explicat fonts municipals, és anar de les matc..:ixcs urbanilZaeiol1s.

Cremal i !\¡las Marull. assulllillt scrvcis a mida que aq.ucsles lJS Pero, malgral n_o tenir veYns a dalt i u
AClualmcnt" H Lloret de Mar hi ha baix, que sovinl s·agraeix. no sempre
ViHl adaprélrl\ i pos~nt al dia. És a dir~ es

COlUptabilitzadC's quaranta-ducs urba- la urballil.l8ció qui fa ks gestioJ1$ per es lIna avanta(ge \ iure t,;11 una urhanit-
nitzaciolls. Tor ¡ aixo. es fracta d'ull cal~ acooseguir i PO;,(If 01 din un determinat zació; UIl deIs inconvenients, per exem-

cul apro.'\imal ja que algullcs de les servei ¡. poslcriormcnt, l"Ajuntament pie, és que' scmpre~ és indiscutihlenll::nt
urballilzacion~, amb el lemps. s'ban s'cncarrcga de reccpcionar-los i fer el mes caL

anal incorporam al nucli urba ¡ no estan mantenilllenL esselleialmellf en el cas r vil1culat al món dc les urbanirza-

comptabilitzades, per lalll. entre aques- de la Ihull i I'aig.ua. cions hi ha la11lbé unS eerts movimems
le~ quarallta-uues:, Tal i aixó. el crcixemcllt índiscrimi- ecolog·istes o de derensa d~1 tt'rritori

EiI Pla General de Llorel de Mar obli- Ilal que van patir 111011 municipis cls paisatgistic que, en els dnrrers anys han

ga a que. totes les urbanil7acions eSli- anys 70 i 80, 'luan molles de les urba- proliferat arn:u i que es mobiliizen t,;11

ljéostaI!Q!- _